Amposta talla la N-340: prop de 200 docents denuncien ràtios i aules que bullen

Prop de 200 docents han tallat la N-340 a Amposta per reclamar menys ràtios, aules climatitzades i més recursos educatius. La protesta ha ocupat el tram desdoblat de la carretera, sota el pont d’accés de l’entrada sud, després d’una marxa pel centre del municipi.

La imatge no era la d’un inici de curs tranquil: mestres i professors han convertit una de les principals vies d’entrada a Amposta en l’espai d’una assemblea, una baldanada i una reivindicació contra els problemes que, segons denuncien, continuen dins dels centres de les Terres de l’Ebre.

La N-340 queda tallada sota el pont d’entrada sud d’Amposta

Per als conductors que circulaven per Amposta, la protesta s’ha produït en un punt molt concret: el tram desdoblat de la N-340 situat sota el pont d’accés de l’entrada sud. Per als docents, ocupar aquest espai significava portar el conflicte educatiu fora de les aules i posar-lo davant de tothom.

Com ha estat la protesta dels docents?

La mobilització ha començat amb una marxa de prop de 200 participants pel centre d’Amposta. Després, bona part dels manifestants ha ocupat la carretera, on s’ha fet una baldanada i una assemblea.

El recorregut ha acabat, així, en un punt de pas habitual per als veïns i per a les persones que entren o surten del municipi. No és el mateix protestar davant d’un edifici administratiu que aturar una via com la N-340: el missatge es veu, se sent i obliga el conflicte a sortir del despatx.

La protesta d’Amposta ha estat la mobilització central de les Terres de l’Ebre dins de la vaga convocada coincidint amb l’inici del curs lectiu. La tria del primer dia ha tingut un component de risc reconegut pels mateixos organitzadors, perquè arribava després de diverses jornades de vaga acumulades al final del curs anterior.

Quina participació esperaven els organitzadors?

Els organitzadors han valorat positivament la participació, tot i admetre que esperaven una afluència més elevada. Pau Ureña, portaveu d’USTEC a les Terres de l’Ebre, ha definit la convocatòria com una aposta arriscada perquè feia molt de temps que no es feia una vaga el primer dia de curs.

"És la primera vegada, des de fa molt de temps, que es fa una vaga el primer dia de curs. Era una aposta molt arriscada i tenim aquesta situació d’ambivalència", ha reconegut Ureña. La frase explica el doble missatge de la jornada: la protesta ha aconseguit visibilitat, però la resposta al carrer no ha estat tan nombrosa com es preveia.

Amposta ha concentrat una reivindicació que va més enllà d’un únic centre. Els docents ebrencs denuncien que l’inici de curs arriba amb incompliments del Departament d’Educació i que els problemes que arrossega el sistema no s’han resolt amb els anuncis fets després de les mobilitzacions del curs passat.

Ràtios més altes i aules que continuen bullint

Per a les famílies i l’alumnat de les Terres de l’Ebre, el conflicte afecta dues coses molt concretes: quants alumnes hi ha a cada aula i en quines condicions s’hi passa el dia. Els docents asseguren que hi ha centres on les ràtios han augmentat respecte del curs passat i denuncien que la calor continua sense una resposta suficient.

Què denuncien els docents als centres de les Terres de l’Ebre?

La denúncia principal és que les ràtios no s’han reduït de manera general. Pau Ureña ha assenyalat que, en centres com l’institut Dertosa, són fins i tot superiors a les del curs passat.

Aquesta dada dona forma concreta a una queixa que sovint queda amagada darrere de paraules administratives. Més alumnes per aula vol dir més pressió per als equips docents i menys marge per atendre situacions diverses, especialment quan el mateix col·lectiu reclama que es facin efectives les 6.500 dotacions acordades per a l’escola inclusiva.

La petició no és només que aquestes dotacions existeixin sobre el paper. Els docents exigeixen que els centres rebin recursos suficients per aplicar-les i que les plantilles puguin afrontar el curs amb unes condicions que no converteixin cada incidència en una cursa d’obstacles.

• Reducció de les ràtios, especialment als centres on han augmentat.
• Aplicació efectiva de les 6.500 dotacions acordades per a l’escola inclusiva.
• Més recursos per als centres educatius.
• Millores en les condicions de climatització de les aules.

Per què parlen d’aules "bullint"?

Els docents reclamen solucions per les elevades temperatures dins de les aules. Ureña ho ha expressat amb una imatge directa: "No pot ser que les aules continuïn bullint".

La calor no apareix en la protesta com una queixa menor o estacional. El col·lectiu la situa al costat de les ràtios i dels recursos educatius, com un problema que condiciona la jornada d’alumnes i professionals. Quan una aula no disposa d’unes condicions de climatització adequades, la discussió sobre la qualitat educativa deixa de ser abstracta.

La reivindicació té una lectura especialment local perquè la mobilització s’ha fet a les Terres de l’Ebre i perquè els manifestants parlen de situacions concretes als centres de la zona. El missatge és clar: les millores anunciades no han impedit que el curs comenci amb aules amb temperatures que els docents consideren inassumibles.

Els problemes, segons el col·lectiu, són estructurals. La protesta no reclama una solució puntual per a una setmana concreta, sinó canvis que afectin la manera com s’organitzen les plantilles, els grups i els espais educatius. La normalitat, diuen, no es pot decretar des d’un comunicat.

El conflicte educatiu continua obert després de la vaga

Per al lector de les Terres de l’Ebre, la jornada d’Amposta no acaba quan els manifestants deixen la N-340. Els sindicats han advertit que la vaga és una expressió d’un desacord més ampli amb les condicions del curs i que encara hi ha demandes pendents sobre salaris, llengua i recursos.

Quines altres demandes posen sobre la taula?

Els docents també reclamen una clàusula de revisió salarial que vinculi els increments a l’IPC. A aquesta petició hi sumen la defensa del català com a llengua d’acollida, d’aprenentatge i de cohesió dins del sistema educatiu.

La llista de demandes combina, per tant, qüestions de butxaca amb aspectes directament vinculats a l’organització dels centres. Els salaris formen part del conflicte, però també la capacitat de l’escola per garantir recursos, inclusió i un marc lingüístic compartit.

Els representants sindicals consideren que hi ha marge per millorar el sistema. Ureña ha afirmat que es pot arribar fins al 6% del PIB i ha assegurat que una part molt important de les plantilles s’ha sentit "absolutament insultada" per les condicions amb què ha hagut d’afrontar l’inici de curs.

Hi haurà més mobilitzacions?

Els sindicats no descarten noves mobilitzacions perquè perceben immobilisme per part del Govern. Pau Ureña ha explicat que els contactes amb el Govern s’han limitat a peticions perquè es desconvoqués la vaga, sense una oferta a canvi.

Xènia Redondo, docent de l’institut de Camarles i membre de l’Assemblea Educativa de Terres de l’Ebre, ha situat el conflicte en termes polítics: "És un reflex de què les coses no poden començar amb normalitat perquè ha estat el Departament qui no ha volgut que comenci amb normalitat".

Enric Segarra, representant de CGT Terres de l’Ebre, ha afegit que "la normalitat no s’establirà fins que aconseguim unes millores reals". Les dues frases coincideixen en una idea: per als docents, el problema no queda resolt amb l’arrencada formal del curs ni amb els anuncis previs del Departament.

La protesta d’Amposta deixa una fotografia difícil d’ignorar: una carretera tallada, una assemblea sota un pont i prop de 200 persones reclamant canvis. Les demandes concretes són les ràtios, les 6.500 dotacions, la climatització, els salaris i el català; la resposta del Govern determinarà si la N-340 ha estat només l’escenari d’un dia de vaga o el primer avís d’un nou cicle de mobilitzacions educatives.

La N-340 d’Amposta ha posat davant dels ulls de tothom un conflicte que normalment queda dins dels centres: ràtios que poden créixer, aules que continuen bullint i recursos d’inclusió encara pendents. Els docents han fet visible que l’inici de curs no és només una data del calendari, sinó el moment en què es comprova si les promeses arriben realment a les aules i a les famílies de les Terres de l’Ebre.

Font de l'article: Jordi Marsal / Agencia Catalana de Noticies