Andrea, 23 anys i volant de tràiler: la camionera més jove d’Espanya que mai dorm en una àrea de servei
23 anys, un tràiler de diverses tones i una mà ferma al volant. Andrea García és la camionera més jove d’Espanya i una mena d’antídot contra els tòpics: ni va heretar l’ofici, ni va “ajudar el pare”, ni dorm a les àrees de servei de l’AP-7. Ella entra, carrega, descarrega i torna a casa. Punt.
El seu cas és una rara avis en un sector on l’edat mitjana ronda els 50 anys i els descansos, les àrees amb tràilers aparcats. Andrea trenca aquest paisatge gris amb una història de vocació, constància i algun cop de clàxon paternalista que ha après a ignorar.
- Una vocació que no venia de casa
- El primer dia amb un tràiler: “Va ser un xoc”
- Quan el problema no és la carretera, sinó els comentaris
- Un ofici que canvia (a poc a poc)
- Un dia normal a la carretera
- Les dades darrere la història
- Una generació que entra amb GPS i cafè fred
- Conclusió: Andrea 1 - Estereotips 0
Una vocació que no venia de casa
Ni el pare ni la mare són transportistes. De fet, a casa seva ningú havia agafat mai un camió. Però a Andrea García li agradaven els motors des que podia distingir un cotxe d’un autobús. Amb 21 anys es va treure el carnet de camió rígid, i poc després, el del tràiler articulat. “Sóc la més jove d’Espanya”, diu entre orgull i sorpresa. En nois n’hi ha, però cap noia tan jove.
Quan ho va dir als pares, van flipar: “No s’ho esperaven, però em van donar suport des del primer moment”. Des d’aleshores, Andrea ha recorregut centenars de quilòmetres, ha canviat tres empreses i no sap què és estar a l’atur. “No he estat ni un dia sense feina”, explica. En un sector amb dèficit de conductors, això sona gairebé a superpoder.
El primer dia amb un tràiler: “Va ser un xoc”
El seu primer dia de feina va ser tot menys romàntic. “Em costava molt posar el camió al moll per carregar. No hi havia manera. Però ara ja li tinc la mida agafada. Tots els camions són iguals”, diu amb el to d’algú que ha domat la bèstia.
Els primers mesos no van ser fàcils. “Em preguntava si havia fet bé. Són moltes hores, molts torns, i al principi ho vaig passar malament”. Però l’adaptació va arribar i ara treballa en una empresa que compleix horaris i paga bé. I el millor: “Dormo a casa cada dia. No, mai he dormit en una àrea de descans. Ho evito sempre”.
Quan el problema no és la carretera, sinó els comentaris
Andrea no amaga que ser dona al món del transport encara aixeca celles. “A la primera empresa, la gent se’m quedava mirant. Alguns em felicitaven, d’altres em deien que una dona tan jove no sabia conduir un camió”.
Alguns veterans la miraven amb condescendència, però ella va optar per callar bocas amb treball. “Ara ja estic acostumada. Quan et veuen fer bé la feina, s’acaba el debat”. El seu truc? “Tenir paciència i no respondre. I girar el volant millor que ells.”
Un ofici que canvia (a poc a poc)
Andrea explica que cada vegada hi ha més dones darrere del volant d’un camió. “A les xarxes veus moltes companyes noves. I quan ens trobem, no parlem gaire del sector, però totes coincidim que encara hi ha coses a millorar”.
La seva generació està canviant el perfil del camioner: menys tòpic de bar i més professional de logística. “Ja no és aquell camioner de fa 30 anys. Ara és gent formada, amb cursos, i sobretot, amb ganes”. El futur del sector —diu— passa per modernitzar-se i atraure joves. “Hi ha molts que es jubilen i no hi ha relleu. D’aquí deu anys serà un problema seriós”.
Un dia normal a la carretera
El seu dia comença carregant el camió i acaba descarregant-lo a un establiment. Entre mig, pot haver recorregut 20, 50 o 100 quilòmetres. “Depèn de la ruta. El millor moment és quan vaig conduint. És el que més m’agrada”.
Treballa a torns rotatius. De dia, diu, tot és més fàcil; de nit, el silenci pesa. “De nit no hi ha ningú, i t’ha d’agradar estar sola. Però de moment, no he tingut cap ensurt”. El seu somni és seguir al sector, però potser des de l’oficina. “M’agradaria ser gestora de trànsit. Seguir vinculada al transport, però sense haver de conduir cada dia”.
Les dades darrere la història
Segons dades de la Federació Nacional d’Associacions de Transport, l’edat mitjana del sector és de 52 anys i només un 3% dels conductors són dones. El dèficit de professionals s’agreuja: es calcula que falten més de 20.000 camioners només a Espanya.
Amb aquests números, figures com la d’Andrea no només són curioses: són necessàries. El transport mou el 96% de les mercaderies al país. I sense relleu, el problema no és romàntic: és logístic.
Una generació que entra amb GPS i cafè fred
Andrea representa una nova fornada de conductors que ja no arriben a la feina amb mapes de paper sinó amb apps i Google Maps. “Ara tot va per ruta digital. I és més fàcil. Però també més solitari”, diu.
Quan li pregunten si recomanaria l’ofici, respon sense dubtar: “Sí, si t’agrada conduir i no et fa por la carretera. És dur, però et dona llibertat”. Potser per això, a diferència dels tòpics, no necessita àrees de descans per sentir-se lliure: només una bona playlist i quilòmetres per davant.
Conclusió: Andrea 1 - Estereotips 0
Amb 23 anys, Andrea García no només condueix camions: condueix el canvi. El seu exemple mostra que el transport pot ser un ofici de futur, també per a les dones, i que la carretera pot ser igual d’amable que qualsevol oficina... si saps portar el volant i el cap a lloc.
I sí, potser no dorm a les àrees de servei, però qui ho faria? Amb l’AP-7 com està, millor casa i sofà.
