Un sol poble català competeix per ser capital del turisme rural 2025
Hi ha pobles on el temps sembla aturat, i no perquè l’Ajuntament no tingui rellotge digital. Són aquells llocs on encara pots sentir els grills a l’estiu i trobar-te amb el veí al bar sense haver quedat per WhatsApp.
Ara bé, que un d’aquests pobles sigui finalista a un premi estatal ja és un altre nivell. Sobretot quan parlem d’una competició on sempre guanyen localitats d’Astúries, Galícia o Cantàbria, i Catalunya fa vuit edicions que es queda amb les mans buides.
El portal EscapadaRural.com acaba d’anunciar els deu finalistes del premi a millor destí de turisme rural 2025, i entre noms que sonen a serra, riu i tapes gratis... només hi ha un poble català a la llista. I no, no és la típica localitat de la Costa Brava que surt a totes les postals: és Vielha, capital de la Vall d’Aran.
El somni rural català
Per entendre la importància d’aquest anunci cal recordar una cosa: en vuit edicions d’aquest premi, cap poble català ha aconseguit la corona. Ni un. Mentrestant, a Cantàbria ja han guanyat dues vegades, i a Astúries i Andalusia es reparteixen el pastís any rere any. Sí, sembla la Lliga, però amb cases de pedra i rutes de muntanya en comptes de futbolistes milionaris.
Vielha, amb el seu paisatge pirinenc i la seva atmosfera d’aire fresc i formatge fort, vol canviar aquesta història. Els seus carrers empedrats i la seva oferta gastronòmica de muntanya (on no falta l’olla aranesa) l’han situat al costat de noms com Ágreda (Sòria), Zuheros (Còrdova) o Jerez de los Caballeros (Badajoz). Una competència que no és poca cosa.
Turisme rural: molt més que silenci
Segons Judith Monmany, responsable de comunicació del portal, l’objectiu del premi és donar visibilitat a aquells municipis que aposten per un turisme sostenible i de proximitat. No es tracta només de vendre “silenci i natura”, sinó de demostrar que hi ha experiències culturals, gastronòmiques i d’aventura que valen tant a l’estiu com a l’hivern.
En altres paraules: que el turisme rural no és només un pla per jubilats amb calçat còmode, sinó una opció real per a famílies, joves i fins i tot aquell amic urbanita que no es mou del Raval però que, si veu neu a Instagram, s’hi apunta de seguida.
Unes votacions obertes a tothom
La tria del poble guanyador no depèn d’un jurat d’experts en “turisme slow” ni d’una associació d’alcaldes amb faixa. Són els mateixos viatgers qui voten el seu destí favorit. El període està obert fins al 26 d’octubre, i el 29 d’octubre es farà públic quin municipi s’endú la Capital de EscapadaRural 2025.
Els guanyadors anteriors marquen el nivell: Santa Eulalia de Oscos (Astúries, 2024), Campo Lameiro (Galícia, 2023) o Cazorla (Jaén, 2022). Autèntics clàssics del ruralisme espanyol. Si Vielha aconsegueix entrar al palmarès, serà la primera vegada que Catalunya escriu el seu nom en aquest llistat.
Per què Vielha té opcions reals?
El seu principal punt a favor és l’entorn. Situada en plena Vall d’Aran, Vielha és una destinació que combina muntanya, tradició i gastronomia. Però sobretot té una cosa que enganxa al turista modern: autenticitat. Aquí no hi ha beach clubs ni influencers amb vestit de lli blanc fent veure que mediten. Hi ha muntanyes, camins, gossos de pastor i un mercat setmanal que encara val la pena.
Un altre punt fort és que Vielha no només viu de l’hivern i l’esquí. També ofereix propostes de natura a l’estiu, festivals de cultura aranesa i rutes que poden atreure tant al fan de les raquetes com al de la cervesa artesana.
El veredicte final
Ara tot depèn dels viatgers. Si Catalunya vol que el seu primer poble guanyador sigui Vielha, caldrà que ens posem les piles i votem. A més, d'entre els qui hagin participat, entren en un sorteig d'escapades rurals, valorades en uns 200€. Perquè sinó, el més probable és que Astúries o Cantàbria tornin a endur-se el títol i aquí seguirem amb la sensació que el turisme rural català només existeix per nosaltres mateixos.
Sigui com sigui, el debat està obert: què és millor, que Vielha guanyi per primera vegada aquest premi o que segueixi sent aquell secret mig amagat al Pirineu que només coneixen els que s’atreveixen a sortir de l’AP-7?
Sigui com sigui, aquest octubre tindrem la resposta. I si no guanyem, sempre quedarà l’opció d’anar-hi igualment, demanar una olla aranesa i pensar que potser no cal un premi per ser un destí de primera.
