Rio de Janeiro: 15 plans que et faran perdre més que les "crocs" a Ipanema

Les platges que et faran dubtar de la tovallola

Comencem fort: Ipanema i la seva germana Leblon. Aquí la gent no baixa a prendre el sol, baixa a fer passarel·la. Les onades et recorden que no ets Kelly Slater (el surfista) a Mirante de Leblon però també et pots fer fotos espectaculars.

I si encara et queda crema solar, a Copacabana t’esperen sis quilòmetres de sorra i mil venedors de caipirinhes improvisats. Quan et cansis de fer el "llangardaix", endinsa’t pels carrers i descobreix que el veritable sol surt de les cuines amb feijoada i sucs tropicals.

Oasis verds dins del caos carioca

No tot és sorra i suor. La Lagoa Rodrigo de Freitas és el mirall on Rio es pentina cada matí. Una volta de 7 km en bici et farà sentir saludable abans de destrossar-te amb picanha. I si no tens ganes de pedalar, sempre hi ha un quiosquet amb caipirinha fresca disposat a salvar-te.

El Parque Lage és un altre clàssic. Jardins anglesos, mansió decadent i, si tens sort, algun mico tafaner. Els locals hi van a fer ioga, tu hi aniràs a fer fotos. Mateixa energia, diferent intenció.

Skyline amb braços oberts

A 709 metres d’altura, el Crist Redemptor fa de guardià i influencer sense Instagram. El tren cremallera surt de Cosme Velho i, sí, les cues són part de l’experiència. No baixis caminant de nit: la ciutat no té mode segur com el teu iPhone.

I al costat, el Pan de Sucre et recorda que el telefèric és més romàntic que pujar escales. 338 metres de pedra amb vistes que ni el millor drone. El passeig costa, però la foto compensa.

Barris amb personalitat (i escales per Instagram)

Santa Teresa és aquell amic artista que viu en una casa antiga i et convida a vi cada diumenge. Carrers colonials, murals i el bondinho: l’últim tramvia elèctric del Brasil. I sí, hauràs de fer els 250 esglaons de Selarón, perquè qui no té selfie aquí no ha estat a Rio.

A prop, Lapa bull amb bars, música en directe i aquella sensació de “només sortiré un moment” que acaba amb tu ballant a les 6 de la matinada.

Futbol, art i arquitectura amb samba

El Maracanã és més que un estadi: és una catedral. Fins i tot si odies el futbol, aquí t’emociones. I si enganxes un derbi, prepara’t per entendre què vol dir “passió nacional”.

Per als que prefereixen art i aire condicionat, tens el MAM (Museu d’Art Modern) i el futurista MAC de Niterói, obra de Niemeyer. Sembla una nau alienígena aterrada a la badia, però tranquil, tranquil·la: només té exposicions.

Selva, jardins i monges barroques

El Parque Nacional da Tijuca és la selva urbana més gran del món. Cascades, tucans i mosquits amb més fam que tu després d’un dia de platja. Ideal per sentir-te Indiana Jones amb "xancles".

Si prefereixes calma, el Jardí Botànic et regala palmeres infinites i orquídies de col·leccionista. I per postres, el Monestir de Sao Bento, que per fora sembla discret però dins és pur Barroc “deluxe”. Espòiler: Tot és or.

La cara B: faveles amb ritme

No pots entendre Rio sense entrar a una favela. Avui n’hi ha de segures i fins i tot amb hostals i restaurants. A Santa Marta t’hi espera Michael Jackson en forma d’estàtua i mural, a Vidigal hi ha bars amb vistes i a Cantagalo la panoràmica és d’infart. Sempre amb guia, que això no és un escape room.

Info pràctica per no perdre’t (massa)

Conclusió: Rio no s’explica, es balla

Sigui a la platja de Copacabana, al cim del Corcovado o en un bar de Santa Teresa, Rio sempre et deixarà amb ganes de més. La Ciutat té aquest efecte secundari: arribes per veure monuments i marxes amb la sensació que t’ha adoptat. Perquè Rio no es visita, es balla.