Tresmacarrons del Masnou i Miquel Aldana: la dècada d’Estrella que segueix marcant el Maresme
Al Maresme hi ha llocs que canvien cada estiu i d’altres que, com el Tresmacarrons del Masnou, semblen tenir un pacte estable amb l’univers. El restaurant és un d’aquells espais on el mar entra per la finestra i on el temps passa amb la mateixa calma que una sobretaula de diumenge a Cabrera.
Aquest any, la comarca torna a mirar cap al Masnou amb aquella barreja de curiositat i orgull discret, perquè hi ha un detall —petit però significatiu— que fa anys que no es mou. I, com acostuma a passar al Maresme, quan una cosa no es mou és perquè algú l’està fent molt bé.
El Masnou torna al radar gastronòmic
Fa temps que els cuiners del país juguen a velocitats diferents: uns aposten per la performance molecular, d’altres per la memòria gustativa de l’àvia. Al Maresme, però, la història va pel seu compte. I és aquí, entre la brisa marina i els horts que envolten el municipi, on el Tresmacarrons torna a situar-se com el punt ferm d’un mapa gastronòmic que sovint sembla ballar.
L’ambient al Masnou aquests dies recorda aquell moment en què la gent mira a l’horitzó per saber si vindrà tempesta o bonança. I un cop més, el senyal arriba amb la mateixa constància que les cues de la N-II un divendres a la tarda. El restaurant liderat per Miquel Aldana s’ha convertit en una mena de far: no il·lumina tot el Maresme, però sí prou com perquè tothom el vegi.
I és aquí on arriba el detall central: el Tresmacarrons ha revalidat, un any més, la seva Estrella Michelin. I no només això: fa ja una dècada que ho fa sense perdre ni un gram de personalitat ni de ritme. La Guia Michelin 2026 confirma el que el públic ja intuïa: hi ha projectes que no només aguanten, sinó que creixen amb la mateixa naturalitat que els tomàquets del Pla de Montgat.
Fitxa ràpida del Tresmacarrons
Lloc: El Masnou (Maresme)
Xef: Miquel Aldana
Estil: Cuina catalana contemporània de producte
Informació oficial: Guia Michelin
Un projecte que no improvisa
El Tresmacarrons va obrir el 2009 i va aconseguir l’Estrella el 2015. A partir d’aquí, la trajectòria ha pres una forma força insòlita en la restauració contemporània: la de la regularitat impecable. L’equip liderat per Miquel Aldana i Núria Orra ha convertit l’excel·lència en rutina i la rutina, en un segell de confiança que qualsevol cuiner envejà.
Segons explica Aldana en diverses converses públiques aquest any, el secret no té res d’esotèric: és “el dia a dia, allò que funciona es potencia i allò que no funciona es descarta”. Una filosofia aparentment senzilla, però que exigeix un nivell de disciplina i sensibilitat que no sempre es veu en els fogons d’alta volada. “Ens agrada que la gent marxi contenta. Al final, aquest ofici va de donar felicitat”, apuntava el xef el passat estiu.
El restaurant manté una cuina que equilibra el que és essencial amb el que és propi. Aldana admet que sovint té temptació de caminar cap a una línia més purista, però sap que la cuina gastronòmica demana una mica més de joc. “Hem de fer feliç a la gent sense renunciar al que som”, comentava en una trobada recent amb productors del Maresme.
La identitat maresmenca al plat
El que singularitza el Tresmacarrons no és només la tècnica o la sensibilitat, sinó la relació quasi sentimental amb l’entorn. El restaurant treballa sobre tres eixos que governen el territori: el mar del Masnou, la Serra Litoral i els horts que donen forma al paisatge quotidià. Aquesta combinació es tradueix en plats que evoquen història, però sense caure en cap museu gastronòmic.
El caneló emblemàtic del restaurant, que fa quinze anys que no s’ha mogut de la carta, continua sent una mena de bandera: la de la cuina catalana sense artifici. Aldana ha estat crític els últims temps amb una escena gastronòmica que, al seu parer, ha abraçat massa “focs artificials” i ha perdut autenticitat. Una opinió que, en paraules d’un productor de Montgat consultat el 2024, “té més pes que un cistell de mongetes del ganxet”.
Comparativa: on se situa Catalunya el 2026?
| Categoria | Dades 2026 |
|---|---|
| Total Estrelles Michelin a Catalunya | 81 estrelles |
| Restaurants amb 2 estrelles | Enigma, Aleia, Mont Bar, La Boscana |
| Noves 1 estrella | Kamikaze i Scapar (Barcelona) |
Aldana i la relació amb la Michelin
Tot i renovar per desè any l’Estrella Michelin, Aldana manté una mirada crítica però constructiva sobre la guia. Considera que ha perdut part de la seva exclusivitat: “Abans qui tenia una estrella era un fenomen; ara, amb la globalització, hi ha menys personalitat”, comentava en una trobada gastronòmica el 2023.
Tot i això, el restaurant continua utilitzant la distinció com un aval de qualitat més que com un objectiu. La seva força real continua sent la coherència: una cuina catalana contemporània que no descuida la tradició i que es mou només quan el producte ho demana. Un model que, segons fonts del sector consultades enguany, “funciona perquè és tan estable com les marees del Masnou”.
El que significa per al Maresme
Que el Tresmacarrons mantingui l’única Estrella Michelin del Maresme no és només una dada de classificació: és un relat. És la confirmació que la comarca, tot i tenir un panorama culinari força divers, confia encara en projectes que sumen silenci, constància i molta feina de fons. Per això, el restaurant s’ha convertit en una mena de símbol de territori: no fa soroll, però deixa petjada.
De fet, segons fonts municipals del Masnou, la presència del Tresmacarrons ha contribuït indirectament a dinamitzar el sector gastronòmic local i a posicionar el municipi com una parada obligada per a foodies que travessen la comarca buscant autenticitat, producte i una mica de pau marinera.
I ara, què?
Amb la Guia Michelin 2026 ja sota el braç, el Tresmacarrons afronta l’onzè any consecutiu d’Estrella mantenint les bases que l’han fet fort: producte, territori i personalitat. I el Maresme, un any més, continua mirant cap al Masnou com qui mira una llumeta que no s’apaga mai.
Una dècada després, Tresmacarrons i Miquel Aldana segueixen demostrant que la cuina catalana contemporània pot ser moderna sense deixar de ser d’aquí. I potser aquesta és la clau perquè, any rere any, la Michelin continuï reconeixent la veu pròpia que manté viva l’única Estrella del Maresme.
