Les pizzeries que han colat Madrid i Barcelona al top mundial
A Nàpols, la pizza és religió; a Madrid i Barcelona, sembla que també. El que abans semblava impossible —que la capital espanyola i la catalana es colessin en un rànquing dominat per italians— ha acabat passant. I no una, sinó amb nota alta.
La notícia ha sacsejat el món foodie: entre els forns de llenya més venerats del planeta, hi ha un de madrileny i un altre de barceloní que s’han col·locat a l’altura dels mestres napolitans. Però com s’arriba a aquest punt? Aquí comença el misteri.
Que una pizzeria madrilenya i una de barcelonina aconsegueixin fer tremolar els fonaments del temple de la pizza pot sonar a "herejía" gastronòmica. Però quan un jurat internacional et col·loca al top 10 del món, ja no estem parlant d’una moda de barri, sinó d’una autèntica revolució cultural i culinària.
Quan Madrid i Barcelona juguen en la lliga italiana
El rànquing 50 Top Pizza World 2025 no és precisament un concurs de tapes improvisades: és la referència mundial per decidir on es menja la millor pizza del planeta. Cada any, desenes de pizzeries lluiten per entrar a una llista que, fins fa poc, semblava reservada a Itàlia i algun reducte novaiorquès.
I aquí és on entra Baldoria, un local del carrer José Ortega y Gasset que, sense complexes, ha escalat fins a la 8a posició mundial (en segona posició dels 50 tops europeus). I, per completar-ho el Sartoria Panatieri de Barcelona en 20è lloc de la posició mundial (en 3r lloc dels 50 tops europeus). Sí, sí! Ho has llegit bé: Madrid i Barcelona al podi mundial de les 100 millors pizzes de tot el mon!
Baldoria: No només de massa viu l’home
El que sorprèn no és només la pizza —que també—, sinó l’experiència completa que ofereix el lloc. L’equip de Baldoria ha entès que avui una pizzeria és gairebé un festival sensorial: música seleccionada amb cura, ambient mediterrani i un servei que, segons els crítics, et fa sentir com a casa… encara que no siguis italià ni tinguis àvia napolitana.
A més, hi ha un detall que ha pesat molt en el veredicte del jurat: la seva carta de còctels, premiada com la millor de l’any. Sí, còctels i pizza. Una combinació que sona estranya fins que la proves.
Tradició amb accent propi
Però que ningú pensi que això va d’inventar una pizza amb nachos o Nutella (que també n’hi ha, però a altres llocs). A Baldoria la tradició napolitana és sagrada: massa fermentada durant 48 hores, un forn arribat de Nàpols que escalfa fins als 420 graus i una cocció cronometrada a 80 segons. Rigor italià, sí, però amb un toc contemporani.
Exemple? La seva “Bufala Fest”, amb mozzarella DOP, tomàquets confitats i un pesto cítric de llimona. Una pizza que ja ha rebut premis nacionals i que s’ha convertit en símbol de la casa.
El factor humà
Darrere de cada massa hi ha un nom: Ciro Cristiano. Napolità de naixement i madrileny d’adopció, ell és l’ànima del projecte. Però insisteix que no seria res sense el seu equip. “Passió, energia i somriure en cada servei”, diu. I sembla que el jurat del 50 Top Pizza s’ho ha cregut, perquè l’han posat a la mateixa taula que les catedrals de Nàpols.
La seva trajectòria no es limita a Baldoria: també ha impulsat Beata Pasta i fins i tot un racó al Gourmet Experience d’El Corte Inglés. Un imperi discret, però cada vegada més influent.
El catàleg de temptacions
Entrar a Baldoria és com obrir una carta que no saps per on començar. Des de la “Doña Giuseppina”, amb pernil Joselito i burrata fresca, fins a la “Luis Higo”, amb ricotta i fruita de temporada. Totes responen a la mateixa filosofia: ingredients frescos, combinacions mil·limetrades i zero improvisació.
I sí, també hi ha opció low cost: la mítica Margherita, amb tomàquets San Marzano i mozzarella fior di latte, per 13 €. El mínim preu per formar part d’una experiència que ja és patrimoni gastronòmic de Madrid.
Més que una pizza, un símbol
En un món on les medalles culinàries acostumen a acabar sempre a França, Itàlia o Japó, que Madrid col·loqui una pizzeria al top mundial té un punt simbòlic. És com si la capital hagués dit: “també sabem fer alguna cosa més que braves i bocatas de calamares”.
Potser no sigui el Vaticà de la pizza, però Baldoria s’ha convertit en una nova destinació de pelegrinatge foodie. I qui sap si, en uns anys, Madrid acabarà sent la segona Roma… al menys en qüestió de pizza.
(sense espòiler de sabor)
Que un forn de llenya al cor del barri de Salamanca pugui plantar cara a Nàpols té mèrit. I si encara no has tastat les seves creacions, potser és el moment de fer un viatge a Madrid que no sigui només per anar al Prado o al Bernabéu. Baldoria ja té lloc al mapa mundial, i la pregunta és: quant trigarà a pujar encara més amunt?
I també... Menció pel Sartoria Panatieri
Els dos pizzers Jorge Sastre e Rafa Panatieri han convertit la pizza en religió local. Farines fetes a mida a Catalunya, tomàquets de collita pròpia i embotits que fan plorar al fuet del súper. Les pizzes? Una mica de clàssic (stracciatella, pesto, pinyons) i una mica de “estacional chic” (ceba de Figueres amb Fogassa, que sona a grup de pop indie).
El lloc té vibes de taller industrial amb plantes per fer veure que són sostenibles, cambrers que saben més de fermentació que tu del teu IBAN i una carta de vins que et fa sentir a la Toscana, però sense sortir de Gràcia. Les postres? Dignes de l’àvia… si la teva àvia tingués un Instagram de 20k seguidors. Preu justet per tot el postureo gastronòmic que t’emportes.
