Fava de Cacau 2026: Reus es cola al rànquing dolç
A Sant Vicenç dels Horts, en plena Mostra Internacional de Pastisseria, hi ha un moment en què el sucre deixa de ser innocent i es torna seriós: arriben els premis Fava de Cacau 2026. I sí, el Camp de Tarragona hi ha anat amb el davantal ben posat (i amb ganes de fer soroll).
Perquè quan es parla de top 50 de pastisseries, no és només una llista: és aquell rànquing que fa que un obrador passi de “barri” a “referència”. I Reus, que ja sap el que és tenir caràcter, torna a sortir a la foto.
Hi ha caps de setmana que fan olor de mantega, forn calent i nervis. A Sant Vicenç dels Horts, amb la Mostra Internacional de Pastisseria de fons, la gent del gremi es mira de reüll, somriu i pensa: “avui ens jutgen”.
Els premis Fava de Cacau 2026 no són un “diploma simpàtic”. Són el tipus de reconeixement que, si et toca, et canvia la setmana (i la cua a la porta). I al Camp de Tarragona aquest any hi havia més d’un obrador amb les mans plenes de farina i l’ego en mode silenciós.
El detall? Reus ha col·locat dues pastisseries dins les 50 millors de Catalunya: la Confiteria Padreny i Xocosave. I no són les úniques del territori: en total, nou pastisseries de la demarcació de Tarragona han entrat al top 50, segons el palmarès d’aquesta edició.
Premis Fava de Cacau 2026: què s’hi jugava el Camp
| Dada ràpida | Resposta curta |
|---|---|
| On s’han lliurat | Sant Vicenç dels Horts (Barcelona), dins la Mostra Internacional de Pastisseria |
| Què reconeixen | Excel·lència artesanal, creativitat i trajectòria d’obradors |
| Quants entren al rànquing | 50 pastisseries de tot Catalunya |
| Qui coordina el jurat | Marc Balaguer |
| El titular del territori | 9 pastisseries tarragonines al top 50 (2026) |
Què són i per què la gent s’ho pren tan a pit
Quan un premi el decideix un jurat amb criteri i no un “like”, el sector s’hi fixa. En aquesta edició, el jurat dels Fava de Cacau ha estat format per professionals independents de la pastisseria i del periodisme gastronòmic, cosa que dona (com a mínim) una mica de pau mental.
I, segons es va comentar durant el lliurament a gener de 2026, el fet que el jurat estigui coordinat per Marc Balaguer busca justament això: que el rànquing no sigui un concurs de popularitat, sinó un termòmetre de feina d’obrador i constància. Dit d’una altra manera: menys postureig, més ofici.
El lloc: Sant Vicenç dels Horts, sucre i protocol
Els premis s’han entregat a Sant Vicenç dels Horts, i aquí no hi ha misteri: el municipi porta anys sent un punt de trobada del sector. Si vols situar-lo (i no dir “allà al costat de Barcelona”), tens la informació municipal a la web de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
El context també suma: una mostra internacional és un aparador, sí, però també és aquell espai on les pastisseries es miren entre elles i pensen “aquests també van forts”. I això, en un ofici tan competitiu, ja és dir molt.
Reus surt a la foto: Padreny i Xocosave
Confiteria Padreny: set anys seguits i una trajectòria que pesa
La Confiteria Padreny ha estat distingida per setè any consecutiu. Set. No és una ratxa, és una manera de viure. I quan un obrador aguanta aquest nivell any rere any, el missatge és clar: aquí no s’improvisa (ni el punt de cocció, ni la reputació).
La seva trajectòria és centenària, i això en pastisseria no vol dir “museu”. Vol dir continuïtat, clientela fidel i una disciplina que, vist des de fora, sembla gairebé una mania. Però és la mania bona: la de repetir el mateix gest mil cops fins que surt perfecte. O com a mínim, molt millor que ahir.
Si ets dels que entren i demanen “el de sempre”, aquests llocs et fan feliç. Si ets dels que volen sorpresa, també: perquè una casa amb història acostuma a tenir una carta que parla sola. I Reus, quan toca defensar tradició, no acostuma a fer-ho amb la boca petita.
Xocosave: la xocolata com a excusa per fer coses serioses
Xocosave, amb establiments a Reus i Riudoms, torna a col·locar-se dins l’elit del sector. I aquí la paraula clau és innovació (però d’aquella que es menja, no d’aquella que es ven en PowerPoint).
El seu punt fort, segons el reconeixement del rànquing, és el treball amb la xocolata. I la xocolata és traïdora: o la controles o et controla ella. Textura, temperatura, brillantor, equilibri. Tot això que sona tècnic però que, al final, es resumeix en una cosa: quan la mossegues, ho notes.
Hi ha obradors que fan xocolata perquè “toca tenir-ne”. I n’hi ha que la tracten com un idioma propi. Xocosave sembla jugar a la segona lliga. La bona. La que no perd el temps.
El top 50 tarragoní: Cal Jan, panettone i una colla que pica fort
Cal Jan (Torredembarra) i la Fava d’Or 2026
Entre les nou pastisseries tarragonines seleccionades, n’hi ha una que s’ha endut el titular gros: Cal Jan, de Torredembarra, ha rebut la Fava d’Or 2026 com a millor pastisseria del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
El seu palmarès ve carregat de premis, i el fil conductor és ben saborós: el panettone, tant en versió clàssica com de xocolata. Sí, un producte que molts han banalitzat fins a convertir-lo en “pa dolç de super”, però que en mans fines és una obra d’arquitectura: alveolat, fermentació, aroma, equilibri. I silenci. Perquè quan surt bé, la gent calla i menja.
I aquí hi ha una lliçó molt poc sexy però molt real: la pastisseria artesana no és només creativitat, és constància. És repetir processos fins que el resultat és estable. I que, quan arribi Nadal (o qualsevol diumenge), el producte torni a sortir com toca. Punt.
La resta del Camp i l’Ebre: una llista que fa gana
La selecció del territori es completa amb noms que expliquen un moment dolç (literalment) al sud del país: Bahía (L’Ampolla), Larrosa (Flix), Peralta Pastissers (Tortosa), Rossana (Calafell), L’Obrador (El Vendrell) i Dolços Alemany 1912 (Amposta). Nou en total. I no, no és casualitat.
De fet, Dolços Alemany 1912 ha rebut el guardó a la pastisseria de més valor històric. Més d’un segle d’ofici, des de 1912. I això no és només romanticisme: és una cadena de coneixement familiar que s’ha mantingut viva, forn rere forn, temporada rere temporada. Això sí que és resistència.
Com a novetat, aquesta edició ha incorporat la Fava d’Or de les Pastisseries, decidida per votació dels mateixos establiments seleccionats. I el resultat ha estat tan peculiar com honest: triple empat entre Morreig, Carrió (Barcelona) i L’Obrador (El Vendrell). Quan els col·legues et voten, la cosa fa respecte.
Per si t’ho preguntes (perquè tots ho fem): què pots fer amb aquesta informació, a banda de sentir-te “foodie” cinc minuts? Doncs bastant. Aquí tens una manera pràctica de traduir el rànquing en vida real:
- Si ets de Reus: tens dues parades de nivell a tocar. Ves-hi un dia normal, no només per festes.
- Si fas costa: Torredembarra i El Vendrell et queden a mà. I Calafell també.
- Si baixes a l’Ebre: Tortosa, Amposta i L’Ampolla et permeten fer ruta dolça sense inventar-te excuses.
- Si ets de “només miro”: mira, però després no et queixis que “ja no queden pastisseries bones”.
La realitat és que els premis Fava de Cacau 2026 han deixat un mapa clar: Reus (amb Padreny i Xocosave) i el Camp de Tarragona no només hi són… sinó que hi compten. I quan la pastisseria artesana compta, el país s’endolceix una mica. Sense fer el ridícul.
