Tarragona posa els Balls Parlats davant del mirall: 3 dies per discutir desigualtats
El III Congrés Internacional de Balls Parlats analitzarà com el teatre popular de carrer fa visibles les desigualtats i els conflictes socials. La trobada se celebrarà del 24 al 26 de setembre a Tarragona, amb el campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili com a punt central.
Dotze anys després de l’última edició, els balls parlats tornen a posar-se damunt la taula. No com una peça de museu, sinó com una pràctica viva que encara ocupa places i festes populars —i que ara haurà de respondre preguntes incòmodes sobre gènere, poder i herències colonials.
Tarragona recupera un Congrés que mira el carrer
¿Per què aquesta trobada importa als veïns?
Perquè els balls parlats formen part de la memòria festiva de les comarques meridionals i del sud del Principat. A Tarragona, Reus i Torredembarra no són només textos antics: són representacions que continuen vinculades a les places, a les colles i a una manera concreta de fer comunitat.
El congrés, organitzat pel Departament de Filologia Catalana, convertirà aquesta tradició en objecte de debat internacional. La proposta parteix d’una idea clara: allò que passa durant una festa també explica qui té veu, qui queda fora i quins conflictes arrossega una societat.
La Universitat Rovira i Virgili acollirà la tercera edició després de dotze anys sense una nova convocatòria. La primera trobada va establir les bases per categoritzar aquestes manifestacions de teatre popular; la segona, celebrada el 2014, va ampliar la comparació amb expressions semblants d’altres territoris.
De la recuperació festiva a la recerca universitària
Els balls parlats van configurar un model de festa distintiu a les comarques meridionals. En alguns municipis no van desaparèixer mai; en d’altres es van recuperar amb el restabliment dels ajuntaments democràtics, a partir de finals dels anys setanta.
La recerca sobre els textos antics va començar en l’assignatura Història del Teatre Català de la llicenciatura en Filologia Catalana, impartida per Guillem-Jordi Graells fins al 1981 a l’aleshores Delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona, embrió de la futura URV.
Després, la professora Montserrat Palau va agafar el relleu dins del Departament de Filologia Catalana de la URV. Aquesta segona etapa va culminar en el primer congrés, celebrat el 1990 amb el títol “Els Balls Parlats a la Catalunya Nova. Teatre popular català”, que va ajudar a fixar una denominació i una categoria compartides.
Gènere i crítica anticolonial damunt l’escenari
Quines desigualtats estudiarà el Congrés?
La trobada examinarà el paper de les dones en els balls parlats i la manera com aquest paper ha estat condicionat pel context històric. També analitzarà el llenguatge dels parlaments, la presència de santes i de la Mare de Déu i la relació d’aquestes figures amb les comunitats on les representacions tenen lloc.
El programa posa el focus en tres línies que canvien la lectura habitual d’aquest teatre popular: la perspectiva de gènere, la resistència contrahegemònica i la crítica anticolonial. Dit sense embolcalls acadèmics: no n’hi ha prou amb conservar una tradició si no s’examina què diu, qui ho diu i quines desigualtats pot reproduir.
Les comunicacions abordaran també les actualitzacions dels balls parlats davant les visions, els conflictes i les desigualtats del segle XXI. Aquesta és la qüestió que dona sentit local a una trobada amb participants de territoris molt diversos: el conflicte pot canviar de forma, però continua apareixent en el text, els personatges i la posada en escena.
Quines ponències formen part del programa?
La ponència inaugural anirà a càrrec de Jordi Bertran, que parlarà sobre “L’humanisme en la gènesi de la nova fórmula escènica dels balls parlats” el dijous 24 a les 9.45 h. La cloenda anirà a càrrec de Montserrat Palau, amb la ponència “Santes, màrtirs i transgressores castigades. Misogínia i inèrcies”, prevista per al dimarts 25 a les 18 h.
El programa inclou mirades sobre diversos espais i tradicions:
- Oscar-Armando García Gutiérrez, professor de la Universidad Nacional Autónoma de México, parlarà de les danses dialogades a l’Amèrica Llatina.
- Raül Sanchis Francès, membre dels grups de recerca LaiREM/Iconodansa de la URV, tractarà les festes de moros i cristians des d’una perspectiva decolonial.
- Patricia Heiniger-Casteret, de la Universitat de Pau, analitzarà el context històric i lingüístic de les representacions de pastorals en euskera i occità.
La diversitat de procedències no és decoració. Permet comparar formes de teatre popular que han crescut en territoris diferents i veure què comparteixen, què amaguen i què han anat transformant amb el temps.
Quatre Balls Parlats tornaran a la plaça de les Cols
¿Quan i on es podrà veure la mostra?
La mostra de balls parlats se celebrarà el dissabte 26 de setembre a les 10.30 h a la plaça de les Cols de Tarragona. Per al lector que vulgui veure què hi ha darrere de les ponències, aquesta serà la part més directa: el carrer tornarà a ser l’espai d’exhibició, conversa i participació.
La plaça acollirà quatre representacions vinculades a Tarragona, Reus i Torredembarra. Són propostes concretes, amb noms propis i una procedència identificable:
- El Ball de Sebastiana del Castillo de Tarragona.
- El Ball de Malcasats de Torredembarra.
- El Ball de la Rosaura de Reus.
- El Ball de Sogra i Nora de Tarragona.
Aquesta selecció permet veure la continuïtat territorial del fenomen. Tarragona hi aporta dues representacions, mentre que Reus i Torredembarra hi incorporen dues tradicions més de l’entorn proper. La recerca, per tant, no queda tancada dins la sala de Graus: surt al carrer i es posa davant del públic.
Què explica que aquesta tradició encara perduri?
La persistència dels balls parlats té a veure amb la seva capacitat d’adaptar-se a les festes populars i als canvis de la societat. Alguns municipis els han mantingut sense interrupció; d’altres els han recuperat després de dècades de desaparició, especialment a partir de la recuperació dels ajuntaments democràtics.
El congrés proposa llegir aquesta continuïtat amb una mirada menys complaent. Una tradició no és immòbil perquè sigui antiga. Els personatges, els parlaments i les figures religioses poden conservar-se, però la comunitat que els interpreta també pot discutir-ne el sentit i plantejar-ne noves lectures.
La connexió entre recerca i plaça és el detall que fa que la trobada tingui interès més enllà de la universitat. A Tarragona, els debats sobre gènere i crítica anticolonial no quedaran només en actes acadèmics: el 26 de setembre tindran veus, vestits, música i públic al centre de la ciutat.
Els balls parlats continuen vius perquè encara poden explicar una comunitat, però el congrés de Tarragona recorda que explicar-la també vol dir revisar-ne les ombres. La recerca, el debat i la mostra de la plaça de les Cols formen una mateixa història: una tradició popular que perdura quan accepta ser discutida, no quan es limita a repetir el guió de sempre.
Preguntes freqüents
- Quan se celebrarà el III Congrés Internacional de Balls Parlats?
- El congrés se celebrarà del 24 al 26 de setembre a Tarragona. Les sessions tindran lloc a la sala de Graus del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.
- Quin tema central tractarà la trobada?
- El congrés estudiarà els balls parlats des de la perspectiva de gènere, la resistència contrahegemònica i la crítica anticolonial, amb atenció a les desigualtats i els conflictes socials actuals.
- On es podrà veure la mostra de balls parlats?
- La mostra serà el dissabte 26 de setembre a les 10.30 h a la plaça de les Cols de Tarragona, amb quatre representacions de Tarragona, Reus i Torredembarra.
- Quins balls parlats hi participaran?
- Hi actuaran el Ball de Sebastiana del Castillo de Tarragona, el Ball de Malcasats de Torredembarra, el Ball de la Rosaura de Reus i el Ball de Sogra i Nora de Tarragona.
Fonts consultades
- Universitat Rovira i Virgili – Informació sobre el congrés, el programa i la mostra
Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili
