La Ciència sorprenent dels Castells arriba a Tarragona amb 14 Cartells

L’exposició «Castells de ciència» explica el fet casteller a través de 14 cartells il·lustrats i diverses disciplines científiques. La mostra es pot visitar al Mercat Central de Tarragona fins al 13 d’octubre i respon preguntes que van molt més enllà de l’esforç físic.

Què tenen a veure les manilles amb els arcbotants d’una catedral gòtica? Quanta energia acumula un castell de deu pisos? I per què el casc de la canalla és de poliestirè expandit? La resposta passa per la física, l’arquitectura, les matemàtiques i moltes altres àrees.

14 Cartells per mirar els Castells amb uns altres ulls

Què es pot veure al Mercat Central de Tarragona?

Per al públic de Tarragona, la proposta té un avantatge molt concret: permet veure una exposició científica al mateix espai quotidià on molta gent va a comprar. No cal entrar en un laboratori ni llegir un tractat; n’hi ha prou amb aturar-se davant dels cartells i mirar els castells com si fossin una construcció, un problema matemàtic o un fenomen social.

La mostra reuneix els 14 cartells il·lustrats creats al llarg del projecte «Castells de ciència», impulsat per la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller i el suport de Repsol.

Segons la Universitat Rovira i Virgili, els plafons permeten acostar el coneixement a persones no especialitzades mitjançant un fenomen cultural profundament arrelat al territori. Una fórmula senzilla, però amb molta teca: allò que sembla una tradició també pot ser una pregunta científica.

Els continguts passen per la física, la química, l’arquitectura, l’antropologia, la sociologia, la història, les matemàtiques, la psicologia, la infermeria, la nutrició, la geografia i la filologia catalana. La varietat no és decorativa. Cada disciplina posa el focus en una part diferent de l’activitat castellera.

• Física: l’energia potencial acumulada en un 3 de 10.
• Arquitectura: la funció d’alguns elements estructurals, comparable a la dels arcbotants de les catedrals gòtiques.
• Matemàtiques: l’ús d’algoritmes per estudiar la dificultat de les construccions.
• Química i materials: les característiques del poliestirè expandit dels cascs.

Com s’amplia la Informació dels plafons?

Cada il·lustració funciona com una porta d’entrada a un contingut més ampli. A través d’un codi QR, el visitant pot accedir a un article divulgatiu que desenvolupa la qüestió plantejada al cartell.

Aquest sistema permet que la visita tingui dos ritmes. Qui només vol una idea ràpida pot quedar-se amb la imatge i el text principal; qui vol saber com es calcula l’energia d’un 3 de 10 o com s’analitza la dificultat d’un castell pot continuar la lectura amb el mòbil.

La ciència no sempre porta bata blanca. En aquest cas, porta faixa, casc i una colla sencera treballant al mateix temps. El resultat és una exposició pensada per fer visibles els mecanismes que hi ha darrere d’una construcció que, vista des de fora, pot semblar només una qüestió d’equilibri i valentia.

Del casc de la canalla a la calor de les diades

Quines qüestions humanes planteja la mostra?

Per als castellers i per a les famílies que participen en les diades, aquesta part és especialment propera: els cartells no parlen només de l’estructura del castell, sinó també de les persones que la fan possible. La mostra tracta la cohesió social de les colles, la preparació psicològica, la prevenció de lesions i el benestar emocional.

També hi apareixen aspectes relacionats amb la infermeria i la nutrició. La mirada científica serveix, així, per examinar què passa abans, durant i després d’una actuació: com es prepara el cos, com es gestiona la pressió i quines condicions ajuden a reduir riscos.

Un altre cartell se centra en el casc que porta la canalla i en el poliestirè expandit amb què està fabricat. La pregunta inicial és molt concreta —per què aquest material?—, però obre una explicació sobre protecció i prevenció dins de l’activitat castellera.

La dimensió social també ocupa un lloc propi. Les colles són presentades com a espais de cohesió, una lectura que connecta directament amb la manera com el fet casteller s’organitza i es viu al territori. No és només qui puja: és la xarxa de persones que assaja, acompanya, prepara i sosté la construcció.

Com pot afectar la calor extrema les diades castelleres?

L’augment de les temperatures pot obligar a replantejar els horaris, la durada i les condicions de les diades castelleres. Aquest és un dels continguts més recents de la iniciativa i parteix de dades recollides en places castelleres i de la percepció de membres de diferents colles.

La qüestió interessa especialment en un territori on les actuacions a l’aire lliure formen part del calendari cultural. La mostra no presenta una resposta única, sinó una pregunta pràctica: què caldrà canviar si els episodis de calor extrema es fan més habituals?

Els horaris poden ser un factor de protecció. També ho poden ser la durada de les actuacions i les condicions en què es fan. El projecte posa aquestes variables sobre la taula i les relaciona amb la salut dels participants, sense separar la tradició de les condicions físiques que la fan possible.

La proposta té aquí un dels seus punts més actuals: mirar els castells com una activitat viva, capaç d’adaptar-se als canvis que afecten les places i les colles. Per al lector local, la pregunta no és abstracta. Té a veure amb quan es fan les diades, quant duren i com es protegeixen les persones que hi participen.

Cinc anys convertint Castells en Divulgació científica

Quan va començar el projecte «Castells de Ciència»?

Per a Tarragona, el projecte té interès perquè uneix dues realitats molt pròximes: la recerca de la Universitat Rovira i Virgili i el fet casteller. «Castells de ciència» va néixer l’any 2021 amb la voluntat d’acostar conceptes científics a un públic no especialitzat utilitzant els castells com a fil conductor.

Des de l’inici, la iniciativa ha incorporat disciplines i formats nous. Els cartells són només una part d’un recorregut que inclou articles divulgatius elaborats per investigadores i investigadors de la URV, vídeos animats, xerrades i diverses accions al carrer.

Aquest recorregut explica per què l’exposició actual no és una col·lecció aïllada de plafons. És el resultat visible d’un projecte que ha anat sumant preguntes i formes d’explicar-les. Primer hi ha la imatge; després, el contingut que permet entendre-la amb més calma.

La iniciativa també ha donat lloc al primer documental sobre castells i ciència, estrenat aquesta primavera. El projecte, per tant, ja no es limita a una única sala o a un únic suport: combina il·lustració, divulgació escrita, audiovisuals i activitat presencial.

Quines institucions hi participen?

La Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la URV, ComCiència, impulsa «Castells de ciència». El projecte compta amb la col·laboració de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller i amb el suport de Repsol, que l’acompanya des dels seus inicis.

Aquesta suma d’agents permet connectar el coneixement universitari amb una expressió cultural reconeguda al territori. La clau editorial del projecte és clara: explicar la ciència a partir d’exemples que el públic pot identificar, en lloc de presentar-la com una matèria apartada de la vida quotidiana.

La mostra es pot visitar fins al 13 d’octubre al Mercat Central de Tarragona. El més interessant és que no demana al visitant que triï entre cultura popular i ciència: li ensenya que, quan es mira un castell de prop, totes dues coses ja hi són.

«Castells de ciència» posa 14 cartells, moltes disciplines i cinc anys de projecte al servei d’una mateixa idea: els castells també es poden entendre amb la física, les matemàtiques, la salut i la sociologia. La visita al Mercat Central de Tarragona ofereix una manera directa de veure què hi ha darrere d’un 3 de 10, d’un casc o d’una diada sotmesa a la calor. I deixa una pregunta ben viva: quantes altres històries científiques encara s’amaguen a les places castelleres?

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili