Fangofest a Amposta: Més d’un centenar d’obres i un salt brutal
El Fangofest ha projectat més d’un centenar d’obres a Amposta durant cinc dies i ja prepara el salt a dues sales simultànies. El festival combina terror, fantasia, gore i animació infantil amb estrenes mundials i estatals al Casal i la Lira Ampostina.
Jacint Espuny, director del certamen, ho explica amb una idea senzilla: qui hi va, sovint hi torna. Entre la curiositat dels qui s’hi acosten per primera vegada i la fidelitat dels seguidors del gore, el Fangofest ha reunit més de 4.000 participants en aquesta edició.
Un centenar llarg de films amb Amposta com a punt de trobada
Per al públic d’Amposta, del Montsià i de les Terres de l’Ebre, la dada té pes: el Fangofest és l’únic festival cinematogràfic de la demarcació de Tarragona dedicat al cinema fantàstic, de terror i gore. No cal anar gaire lluny per trobar una programació especialitzada i, en alguns casos, impossible de veure en un altre certamen de la zona.
Quines obres s’hi han projectat?
La programació ha superat el centenar de títols i ha reunit propostes de terror, gore, fantasia i animació infantil. El 80% de les obres han estat d’origen internacional, una proporció que dona al festival una mirada molt més àmplia que la d’una mostra local.
Entre els títols programats hi ha el curtmetratge gore Screen of the dead, del director canadenc Martin Bruyère; el film de terror Reflections of a sinner, de la directora nord-americana Xihe Huang, i l’obra d’animació The land keeps watch, de la directora ucraïnesa Iryna Tanasiichuk.
- Gore: Screen of the dead, de Martin Bruyère.
- Terror: Reflections of a sinner, de Xihe Huang.
- Animació: The land keeps watch, d’Iryna Tanasiichuk.
Algunes d’aquestes obres han arribat a Amposta com a estrena mundial o estatal. Per a l’espectador, això vol dir asseure’s en una sala del Casal o de la Lira Ampostina davant d’un film que encara no s’ha projectat en altres llocs. Una raresa cultural, vaja.
Per Què el festival atrau públics tan diferents?
El Fangofest no s’adreça només als seguidors més fidels del terror. La seva estructura incorpora una secció d’animació infantil, propostes amateurs, cinema postfantàstic i sessions de terror i gore, de manera que cada espectador pot trobar-hi un grau diferent d’intensitat.
Espuny assegura que hi ha qui arriba amb una certa por de trobar-hi massa sang, però que el programa ofereix seccions per a tots els gustos. Els infants poden assistir a l’animació, els curiosos poden provar amb altres gèneres i els més fanàtics esperen les últimes hores, reservades a la sessió gore.
La porta d’entrada no sempre és una destral cinematogràfica. A vegades és una pel·lícula d’animació, una recomanació d’un amic o simplement la curiositat de comprovar si allò que passa a la pantalla és tan bèstia com sembla.
Amposta ja té un festival de gènere amb públic fidel
Aquesta fidelitat és el que converteix el Fangofest en alguna cosa més que una successió de projeccions. Per al lector de les Terres de l’Ebre, el festival representa una cita cultural pròpia, amb una identitat molt marcada i una comunitat que ha anat creixent al seu voltant durant disset edicions.
Què el diferencia dins la demarcació de Tarragona?
El certamen ocupa un espai que no té un equivalent dins el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre: el cinema fantàstic, el terror i el gore com a eixos principals. Aquesta especialització li permet reunir públic professional, aficionats del gènere i persones que s’hi acosten perquè volen veure què s’hi projecta.
La proposta, per tant, no depèn d’un únic tipus d’espectador. Hi ha famílies que trien l’animació, públic especialitzat que busca cinema de gènere i seguidors que esperen les sessions més extremes. El resultat és una barreja poc habitual en els festivals de proximitat.
La xifra de participació ajuda a entendre l’abast d’aquesta convocatòria: més de 4.000 persones han participat en les activitats de l’edició d’enguany. No és només una sala plena un dia concret, sinó un programa de cinc dies amb públic repartit entre pel·lícules i activitats paral·leles.
Què hi ha Més enllà de les projeccions?
El programa ha anat més enllà de la pantalla gran amb una exposició dedicada a l’univers de James Bond. La mostra es podrà visitar fins al 27 de setembre al Museu de les Terres de l’Ebre, de manera que la relació amb el festival no s’acaba quan s’encenen els llums de la sala.
Aquesta combinació amplia el perfil del certamen. El Fangofest continua tenint la sang, el fetge, el terror i la fantasia com a reclam principal, però ofereix altres punts d’entrada per a qui prefereix la cultura cinematogràfica, els objectes i l’imaginari de les grans sagues.
| Dada | Què explica |
|---|---|
| Més d’un centenar d’obres | Una programació àmplia de terror, gore, fantasia i animació. |
| Cinc dies | El temps durant el qual s’han distribuït les projeccions i les activitats. |
| 80% internacional | El pes de les obres arribades de fora de l’Estat. |
| Més de 4.000 participants | L’abast de les activitats d’aquesta edició. |
El pròxim repte: dues sales i Més dies de Fangofest
La pròxima ambició del festival afecta directament l’experiència del públic: projectar en dues sales alhora i ampliar els dies de programació. Per a Amposta, això significaria més sessions disponibles i més capacitat per encabir una programació que ja supera el centenar d’obres.
Com vol créixer el certamen?
Segons Jacint Espuny, l’organització aspira a arribar a dues projeccions simultànies. La idea és poder repartir millor els títols, oferir més activitats i ampliar la durada del programa sense renunciar a les diferents seccions que ja formen part de la identitat del Fangofest.
El repte no és menor. Una sola sala obliga a ordenar les sessions i a deixar fora opcions que podrien interessar a públics diferents. Amb dues sales, el festival podria mantenir una sessió de terror mentre ofereix animació, cinema amateur o fantasia en un altre espai.
Aquesta és la paradoxa del creixement: més obres demanen més temps i més lloc, però més dies i més sales també exigeixen una organització més ambiciosa. El Fangofest encara no anuncia que ho tingui resolt; planteja el següent pas com una meta.
Què pot suposar aquest salt per a Amposta?
Si el projecte es materialitza, el públic local tindria més possibilitats d’escollir sense haver de renunciar a una sessió per coincidir amb una altra. Per als visitants que arriben d’altres punts, l’ampliació de dies podria facilitar una estada més llarga i una visita amb més projeccions.
El festival, a més, ja ha construït una marca reconeixible dins el cinema de gènere. Ho demostren les estrenes mundials i estatals, la presència d’obres internacionals i una resposta de públic que, segons l’organització, es tradueix en repetidors any rere any.
Espuny fins i tot imagina un horitzó molt més llunyà: que el festival pugui donar nominacions als Oscars o als Goya. Ho formula amb humor i sense presentar-ho com un pla immediat, però la frase explica l’ambició d’un certamen que va néixer amb una especialització concreta i ara vol ocupar més espai.
La realitat és que Amposta ja té una cita pròpia per als amants del cinema fantàstic, de terror i gore. El Fangofest ha combinat més d’un centenar d’obres, un 80% de cinema internacional i més de 4.000 participants, mentre prepara el repte de les dues sales i més dies de programació. Per a la ciutat, el següent capítol no serà només veure més films: serà comprovar fins on pot créixer una afició que ja ha trobat casa.
Preguntes freqüents
- Quantes obres ha projectat el Fangofest d’Amposta?
- El festival ha projectat més d’un centenar d’obres de terror, gore, fantasia i animació infantil durant cinc dies.
- Quin percentatge de les obres era internacional?
- El 80% de les obres programades tenia origen internacional. El programa ha inclòs cinema del Canadà, els Estats Units i Ucraïna, entre altres procedències.
- Quantes persones han participat en aquesta edició?
- Més de 4.000 persones han participat en les activitats proposades pel Fangofest durant aquesta edició.
- El Fangofest vol projectar en dues sales?
- Sí. L’organització aspira a fer dues projeccions simultànies i ampliar els dies de programació en pròximes edicions.
Font de l'article: Ariadna Escoda / Agencia Catalana de Noticies

