Montblanc, 50 anys després: el llegat sorprenent de la Marxa

La Marxa de la Llibertat va deixar a Montblanc un llegat de mobilització pacífica, democràcia i defensa de les llibertats. Cinquanta anys després, una exposició recupera els seus documents mentre una caminada fins a Poblet torna a posar els fets davant la memòria col·lectiva. Una història que encara interpel·la.

Imagineu els marxaires aturats per les càrregues policials quan intentaven arribar al monestir de Poblet. Aquell 12 de setembre de 1976, la repressió va impedir culminar el recorregut previst, però no va esborrar el significat de la mobilització. Ara, Montblanc recupera aquella escena i el paper que va tenir en l’aparició de nous moviments ciutadans pacifistes.

Què va representar la Marxa de la Llibertat?

Per als lectors de la Conca de Barberà, la Marxa no és una referència llunyana: Montblanc en va ser l’escenari final i Poblet, el destí que els participants no van poder assolir públicament. La seva història explica com una iniciativa pacífica va convertir pobles i ciutats en espais de reivindicació democràtica durant els primers anys de la transició.

Com es va organitzar la mobilització?

La iniciativa es va plantejar l’estiu de 1976 com una mobilització arreu dels Països Catalans. Els participants es van dividir en sis columnes i van recórrer prop de 300 pobles de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

El lema era clar i directe: «Poble català. Posa’t a caminar». No es tractava només de recórrer territori. Els marxaires difonien les reivindicacions del moviment democràtic i mantenien viu un missatge polític en un moment en què les autoritats franquistes encara imposaven una forta vigilància.

La mobilització reclamava principalment tres objectius:

• La llibertat.
• L’amnistia.
• L’Estatut d’autonomia.

Aquesta combinació de reivindicacions va convertir la Marxa en una de les expressions més destacades de la voluntat d’una part important de la societat catalana d’avançar cap a un sistema democràtic. El recorregut, a més, va permetre compartir aquestes demandes amb moltes poblacions del Principat.

Per Què continua sent una referència?

La força de la Marxa no depèn només del nombre de pobles visitats ni de la durada del recorregut, que es va allargar durant més de dos mesos. El seu valor rau en la manera d’organitzar una protesta col·lectiva sense recórrer a la violència, malgrat la prohibició expressa de les autoritats franquistes.

Aquella experiència va mostrar que la ciutadania podia coordinar-se, desplaçar-se i transmetre un programa democràtic en unes circumstàncies adverses. Caminar també podia ser una forma de plantar cara. Aquest és un dels motius pels quals els antics participants reivindiquen la seva relació amb iniciatives pacífiques posteriors.

Què va passar a Montblanc i Poblet?

Per als veïns de Montblanc i de la Conca de Barberà, aquest episodi té un component territorial molt concret: la comarca va esdevenir el punt final d’una mobilització que havia travessat una part important del país. Les càrregues policials van impedir que la marxa arribés a Poblet pels volts de l’Onze de Setembre.

Com va actuar la repressió franquista?

La prohibició de la iniciativa no va aturar els marxaires. Durant el recorregut van haver de fer front a la vigilància, a nombroses detencions, a multes i a la repressió policial, en un ambient que dificultava qualsevol concentració pública amb reivindicacions democràtiques.

A Montblanc, la repressió es va concretar en càrregues contra els participants. L’objectiu era arribar a Poblet, però la intervenció policial va impedir que la mobilització culminés de manera oberta. Només alguns participants van poder arribar al monestir clandestinament.

El desenllaç explica per què Montblanc ocupa un lloc central en la memòria de la Marxa. No va ser una parada més del recorregut, sinó l’espai on la mobilització va topar directament amb la repressió franquista i on va quedar interromput el seu objectiu final.

Quin significat té avui aquell episodi?

El record dels fets permet entendre el contrast entre la naturalesa pacífica de la iniciativa i la resposta de les autoritats. Els marxaires no van abandonar la mobilització, però van haver d’adaptar-se a la vigilància, a les detencions i a les restriccions imposades.

Aquesta tensió ajuda a explicar el simbolisme que els participants atribueixen a aquella gesta. La marxa expressava la voluntat d’una part important de la societat catalana de deixar enrere la dictadura franquista, i Montblanc va quedar associat a la resistència d’aquell projecte democràtic.

La commemoració recupera, per tant, una memòria local que alhora té una dimensió nacional. El que va passar entre Montblanc i Poblet connecta una experiència concreta amb una mobilització que havia recorregut Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Com es reivindica ara el llegat pacifista?

Per al lector que vulgui acostar-se als fets, la commemoració ofereix dues formes complementàries: consultar documents a l’exposició i recórrer físicament el tram entre l’Espluga de Francolí i Poblet. La memòria no queda tancada en un arxiu; es presenta amb materials i una activitat oberta al territori.

Què es pot veure a l’exposició de Montblanc?

L’exposició «1976-2026. 50 anys de la Marxa de la Llibertat» es pot visitar a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc. La mostra té caràcter itinerant i reuneix materials de l’època per reconstruir els fets.

Entre els documents que s’hi poden trobar hi ha:

• Octavetes vinculades a la mobilització.
• Fotografies d’arxiu.
• Retalls de la premsa de l’època.

La selecció permet veure com es va explicar la Marxa i quins testimonis materials n’han conservat el record. La voluntat dels organitzadors és traslladar els valors democràtics a les generacions presents i futures, fent que els documents serveixin com a punt de partida per parlar de llibertat, amnistia i autogovern.

Quina relació té amb les mobilitzacions del procés?

Els antics integrants consideren que la Marxa va contribuir a mostrar altres maneres d’organitzar-se mitjançant el pacifisme. Pilar Magrinyà ha relacionat aquella experiència amb les mobilitzacions independentistes posteriors, especialment amb les anomenades marxes per la llibertat.

Segons el seu testimoni, ella també hi va participar i va pensar que aquelles marxes eren una continuïtat de la iniciativa de 1976, però sense la repressió que havien patit aleshores. La comparació no elimina les diferències entre els dos moments: la mateixa Magrinyà admet que la situació havia canviat i que encara no s’havia aconseguit tot allò que volien.

Aquest matís és clau. El llegat no es presenta com una còpia exacta ni com una resposta acabada, sinó com una experiència que va deixar formes d’organització i una cultura de protesta pacífica. La memòria, quan es conserva amb noms, llocs i documents, deixa de ser una consigna abstracta.

La commemoració inclou una caminada entre l’Espluga de Francolí i Poblet, amb un recorregut de poc més de tres quilòmetres. L’activitat es fa aquesta tarda, coincidint amb l’efemèride, i permet rememorar els fets sobre el mateix territori que connecta la mobilització amb el seu destí previst.

La caminada forma part de la commemoració oficial «1976. 50 anys de lluites democràtiques». Al costat de l’exposició itinerant, ofereix una manera senzilla i visible de mantenir present una mobilització que va ser prohibida, perseguida i, malgrat tot, sostinguda pels seus participants.

Cinquanta anys després, Montblanc concentra documents, testimonis i un recorregut que expliquen una mateixa història: la d’una ciutadania que va reclamar llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia caminant de poble en poble. La **Marxa de la Llibertat**, la repressió viscuda a **Montblanc** i el seu **llegat pacifista** continuen formant una memòria útil per entendre com es van obrir pas les lluites democràtiques.

Font de l'article: Ariadna Escoda / Agencia Catalana de Noticies