Valls ha despertat, aquest cap de setmana, amb Narcís Oller: ciència, records i una pausa cafè molt literària
Valls s’ha tornat a despertar amb olor de cafè i literatura aquest dissabte. No era una nova edició de Santa Úrsula ni una fira del vermut, sinó “Un matí amb Narcís Oller”, una d’aquelles trobades que només passen a ciutats on els escriptors encara tenen carrer amb placa i jornada pròpia.
L’Institut d’Estudis Vallencs (IEV) ha tornat a fer de temple per als devots de la paraula amb accent del Camp. Entre llibres, micròfons i aquell silenci de biblioteca fingida, s’hi ha congregat una bona colla de vallencs i vallenques amb el cafè quasi encara a la mà, disposats a passar un dissabte matinal parlant d’Oller, ciència i memòria. Però sense revelar-ho tot d’entrada —com faria ell.
Tot plegat començava a les 10 del matí, quan les portes del IEV s’obrien amb el mateix cerimonial que un laboratori literari. L’organitzava, com sempre, la Societat Narcís Oller, que sembla haver decidit que el realisme català també mereix un bon “reset” de dissabte al matí.
El científic que va entrar al món d’Oller
A la primera conferència, Xavier Duran —químic de formació i comunicador de professió— va posar l’autor vallenc dins del tub d’assaig. Sota el títol “Narcís Oller i la ciència: l’autor en el tub d’assaig”, va explorar com la modernitat i el positivisme científic del segle XIX van deixar empremta en l’obra del novel·lista. Una lectura que demostra que el realisme no només retratava carrers, sinó també idees, fórmules i experiments mentals.
Entre apunts, somriures i quaderns Moleskine, més d’un assistent va descobrir que Oller també era un observador de laboratori —només que els seus microscopis eren els personatges de “La bogeria”.
El Valls de la infantesa (i de la memòria col·lectiva)
Després d’una pausa-cafè que va fer honor al seu nom (cafè, galetes i tertúlia improvisada als passadissos), l’activitat es va reprendre a les 12 del migdia amb la intervenció de Margarida Aritzeta. L’escriptora, vallenca i especialista en Oller, va proposar un viatge sentimental pel Valls que l’autor recordava —a mig camí entre la realitat i la novel·la.
Sota el títol “Valls i Narcís Oller: la construcció literària del record”, Aritzeta va desgranar com els carrers, les olors i els personatges del Valls de finals del XIX es transformen en matèria literària. Un Valls que ja no existeix, però que cada any ressuscita en aquestes jornades com un fantasma ben educat, amb bufanda i cita textual.
Una jornada amb sabor a tradició i paper antic
“Un matí amb Narcís Oller” és ja una tradició tan vallenca com la flaire de castells o les cues al Teatre Principal, quan hi ha obra. Sense inscripcions, sense filtres i amb un públic fidel, l’acte combina divulgació, cultura i aquell orgull local discret que només surt quan algú de casa surt als llibres d’història.
Perquè a Valls, Narcís Oller no és només un escriptor: és una excusa per parlar de tot allò que ens fa de poble —de la ciència a la memòria, passant pel cafè amb llet. I per recordar que fins i tot en una ciutat de castells i calçots, hi ha espai per un matí dedicat a la literatura.
Una cita que torna cada any (i que no necessita ‘influencers’)
Amb aquesta edició, la Societat Narcís Oller consolida un format senzill però efectiu: conferències de qualitat, ritme pausat i públic fidel. Tot plegat amb el suport logístic de l’Institut d’Estudis Vallencs, que any rere any cedeix la seva sala més noble per a l’ocasió.
Cap patrocinador, cap “photocall”, cap hashtag viral. Només literatura feta amb la calma . I potser, només potser, això és el que Narcís Oller hauria volgut veure si hagués pogut sortir del seu retrat penjat a la paret de l'Ajuntament per fer un mos a la pausa-cafè.
Perquè, com sempre passa a Valls, els matins culturals acaben amb conversa i aquella sensació que la cultura de proximitat encara té gust de casa. Fins l’any vinent, Narcís.
