Valls envia 26 joves de l’Alt Camp a conquerir el món (amb una maleta i una beca)

Hi ha un moment a la vida universitària en què el passaport pesa més que els apunts. Un moment en què l’únic examen que importa és el de “com sobreviure amb 300 € al mes a Dublín”. Aquest moment, per 26 joves de l’Alt Camp, ha arribat amb nom i cognoms: Beques de Mobilitat Internacional 2024-2025.

Divendres 7 de novembre, el Casal Cívic Municipal de Ca Xapes va fer olor de maletes noves, mapes arrugats i cafès d’aeroport. Allà s’hi va celebrar la cloenda d’un programa que, més que un tràmit, sembla un ritual d’iniciació global per als estudiants de Valls i comarca. Però el millor encara no s’ha explicat…

bequesmobilitatfotogrup-ajvalls_
Acte del lliurament de Beques Mobilitat Internacional Valls 2025. Foto de l'Ajuntament de Valls

Vint-i-sis estudiants, onze països i moltes trucades per videoconferència

Aquest curs, un total de 26 estudiants universitaris de l’Alt Camp han fet les maletes per viure –literalment– l’experiència acadèmica de la seva vida. Destinacions? De Finlàndia a l’Argentina, passant per Irlanda, Itàlia, Alemanya o el Canadà. Onze països diferents, onze maneres de descobrir que el menjar de casa era millor del que semblava.

La Fundació Ciutat de Valls és qui impulsa aquest programa que, des de fa anys, connecta els joves del territori amb universitats d’arreu del món. Un pont invisible però molt real, construït a base de currículums, il·lusions i una mica de Wi-Fi intermitent.

Una beca per sortir del niu (i tornar amb històries)

Les Beques de Mobilitat Internacional estan destinades a estudiants universitaris residents a la comarca que fan una estada acadèmica reconeguda oficialment. No serveixen per màsters privats, pràctiques sense crèdit ni per “anar a fer el guiri” a Lisboa. L’objectiu és clar: que cada becari torni amb coneixement, idiomes i una mica de desordre vital.

Segons la normativa, queden fora aquells que ja hagin estat beneficiaris en anys anteriors. També s’exclouen les pràctiques no reconegudes acadèmicament o fetes després d’acabar els estudis. Res de fer trampes amb “intercanvis telemàtics”: aquí toca fer maletes de veritat.

Fitxa ràpida de l'event
📅 Data: 7 de novembre de 2025
📍 Lloc: Casal Cívic Municipal de Ca Xapes, Valls
🎓 Participants: 26 estudiants universitaris de l’Alt Camp
🏛️ Organitza: Fundació Ciutat de Valls
Web oficial

Ca Xapes, punt de trobada i de comiat

L’acte de cloenda va reunir, a banda dels estudiants, representants institucionals com Dolors Farré (alcaldessa de Valls), Josep Pallarès (rector de la URV), Miquel Soriano (director general d’Universitats) i Mateu Montserrat (president del Consell Comarcal de l’Alt Camp). També hi era Jordi París, vicepresident de la Fundació Ciutat de Valls, en una trobada que va sonar a “missatge d’ànim” i a “feu-nos quedar bé a fora”.

L’escena era gairebé cinematogràfica: alumnes amb ulls cansats però somriures amplis, pares amb cara d’orgull contingut i un ambient entre comiat i celebració. Si algú hagués repartit targetes d’embarcament simbòliques, hauria sigut el final perfecte.

La internacionalitat com a ADN de Valls

Que una ciutat de castells, calçots i gralles enviï estudiants arreu del món diu molt del seu esperit. Aquesta és, en el fons, una altra manera de fer cultura: exportar cervells i tornar experiències. Cada any, més joves del territori tornen amb idees noves, idiomes frescos i, de vegades, un accent estrany que dura mesos.

Amb això, la Fundació Ciutat de Valls reforça el seu paper com a impulsora del talent local i com a pont entre la universitat i el món. Perquè si alguna cosa tenen els vallencs, és capacitat per fer castells —també a l’estranger.

Una generació amb maletes i Google Maps

La fornada 2024-2025 de becaris de mobilitat ja té el futur a l’agenda. Alguns continuaran els seus estudis, d’altres buscaran feina fora o tornaran amb el propòsit (difícil) de quedar-se. Però tots comparteixen una cosa: la sensació que Valls és casa, però el món també.

I potser aquest és el veritable èxit d’aquestes beques: no només formar professionals, sinó formar mirades més àmplies. Al cap i a la fi, cada estudiant que marxa torna a la seva manera, i això –a Valls– també compta com a patrimoni immaterial.