Valls converteix els seus buits en galeries a cel obert amb la VIII edició de MITGERES
Hi ha buits que criden més que els plens. A Valls, aquest octubre, els murs que abans callaven ara respiren. La ciutat s’ha tornat una galeria improvisada on les parets expliquen històries i els solars abandonats es transformen en miralls de la memòria col·lectiva.
MITGERES 2025 arriba a la seva vuitena edició amb una idea tan senzilla com punyent: fer parlar el que sovint passem per alt —el buit, l’espai sense nom, el racó que ningú fotografia. Però aquest cop, les mirades no només pengen de les façanes: s’instal·len directament als solars buits del centre històric, convertint el buit urbà en llenç i en veu pròpia.
Quan el buit parla més que la pedra
Després de vuit anys vestint parets, MITGERES ha decidit despullar-les. Aquesta VIII edició surt del pla vertical per explorar allò horitzontal, allò que queda entre dues façanes i ningú mira. Els organitzadors de Llumull Accions Audiovisuals han volgut que el tema d’enguany, «Buit», s’entengui tant com una absència com una possibilitat. Un lloc on l’art no tapa, sinó que respira.
Les obres, de grans dimensions (2x3 metres), s’han instal·lat als solars del centre històric de Valls, en aquells espais mig oblidats que ara s’omplen de presències noves. Allà hi trobem les mirades de Ricard Garcia, Elisenda Pons, Sergi Càmara, Rosa M. Franco, Tono Carbajo, Roser Vilallonga i Joanna Chichelnitzky, cadascuna amb el seu propi llenguatge documental. En conjunt, una constel·lació visual sobre allò que resta, allò que es perd, i el que encara pot néixer.
Una ciutat convertida en sala d’exposicions
Caminar per Valls aquests dies és una experiència estranya i bonica. Els carrers que abans semblaven buits ara tenen mirades clavades a les mitgeres, com si la ciutat s’observés a si mateixa. El projecte, impulsat fa vuit anys, ha anat deixant una petjada visual permanent: una mena de museu dispers a cel obert. Però aquest 2025, la mostra fa un pas més enllà i ocupa literalment els espais sense ús, fent del buit un espai d’ús públic i simbòlic alhora.
Entre fotografia i ciutat hi ha una conversa contínua: les imatges no només decoren, sinó que interpelen. Parlen de l’abandonament, del pas del temps, de la memòria urbana que es desdibuixa a base de reformes i obres eternes. En aquest sentit, MITGERES juga amb una ironia molt vallenca: fer que el que està buit contingui més significat que el que està ple.
Rutes, tallers i vermuts amb càmera
📅 DATES CLAU MITGERES 2025
- Inici: 18 d’octubre, amb rutes guiades pel Centre Històric
- Exposició ‘Guerrer@s’: al Casal Popular La Turba
- Taller de cianotípia: 19 d’octubre, Sala dels Arcs (Ca Robusté)
- ‘Fòssil, paleontologia de l’oblit’: 7 de novembre, Institut d’Estudis Vallencs
- Ruta guiada i presentació de projecte: 9 de novembre, plaça de les Garrofes
- Projecció del documental ‘ESPUI’: 15 de novembre, Ca Robusté
El programa no és només per mirar, sinó per participar. Rutes guiades amb fotògrafs, tallers de cianotípia amb el col·lectiu PhotoKm0, un vermut popular i fins i tot un dinar a la plaça de les Garrofes. La idea és senzilla: fer que la fotografia torni al carrer i que el carrer torni a ser lloc de trobada. I, de passada, que ningú pugui dir que a Valls només hi ha calçotades i castells.
‘Guerrer@s’: l’homenatge a Joan Guerrero
Una de les novetats més destacades és ‘Guerrer@s’, una exposició col·lectiva en homenatge al fotògraf Joan Guerrero, conegut per la seva mirada compassiva i compromesa amb la vida quotidiana. Instal·lada al Casal Popular La Turba, la mostra vol reivindicar la fotografia documental com a eina per entendre —i resistir— els temps convulsos. No és només un homenatge, sinó una manera de mantenir viva la seva manera d’observar el món: amb empatia i silenci.
El projecte també s’obre a la comunitat: enguany s’hi ha presentat el 20è Concurs de Fotografia Patrimoni Vallenc, amb la voluntat de seguir ampliant aquest arxiu col·lectiu d’imatges sobre la ciutat i els seus espais. En definitiva, una mirada coral sobre el patrimoni que tenim, i el que deixem perdre.
Mirar Valls amb altres ulls
El més interessant de MITGERES és que no només posa fotografies a les parets, sinó que posa preguntes al cap. Quin espai ocupa la memòria? Què vol dir buit quan tot està ple de coses? I què passa quan una ciutat decideix mirar-se des de fora, des de la seva pròpia absència?
Recórrer la mostra és com fer una passejada interior: pels carrers, però també per dins nostre. Els solars plens de fotografies són com petites confessions urbanes, fragments de temps suspesos. I entre una imatge i una altra, hi ha silenci. Però un silenci que parla —i molt.
La mostra estarà activa fins a mitjans de novembre, i tota la informació actualitzada sobre activitats, rutes i inscripcions es pot consultar al web oficial: www.mitgeres.cat.
En definitiva, MITGERES 2025 és una invitació a mirar de nou. A entendre que el buit no és un final, sinó un principi. Que el silenci també pot ser un crit. I que, de tant en tant, una ciutat com Valls sap convertir la seva pròpia absència en art.
