Un operatiu discret que està canviant el dia a dia del polígon de Valls
Hi ha coses que passen als polígons industrials que no surten a les fotos de promoció: contenidors amb més vida social que una plaça un dissabte al vespre, bosses misterioses que apareixen de matinada i restes que ningú admet com a pròpies.
A Valls, el tema ha arribat a un punt delicat: tant, que l’Ajuntament ha decidit moure fitxa amb un operatiu que no té res de rutinari. Uniformes, agents de paisà i una estratègia de control que busca més que simples papereres plenes.
La imatge del polígon industrial de Valls podria ser la d’un espai d’activitat econòmica, camions que van i vénen, empreses que produeixen i treballadors que fan la pausa del cafè. Però darrere d’aquesta postal quotidiana s’hi amagava un problema persistent i força lleig: els abocaments incontrolats.
Que si restes de fusta, que si ferralla, que si bosses plenes de ves-a-saber-què. Tot allò que alguns decideixen “desaparèixer” com per art de màgia acaba acumulant-se als racons dels contenidors, convertint el polígon en un escenari improvisat de brutícia. I, esclar, això té conseqüències: males olors, risc ambiental i una imatge que no ajuda gens a atreure noves empreses.
Un dispositiu amb uniforme i de paisà
Per posar-hi remei, l’Ajuntament ha posat en marxa un operatiu especial que combina presència policial uniformada amb agents de paisà. Una mena de “Gran Hermano” municipal, però en versió industrial i amb l’objectiu de pillar in fraganti qui pensa que llençar residus on li rota no té conseqüències.
Abans de començar, els serveis municipals van fer una neteja intensiva a les àrees de contenidors. Tot polit i brillant. I aquí ve la jugada: deixar-ho tot impecable permet detectar ràpidament qualsevol nou abocament i seguir el rastre dels culpables. Un cop més, estratègia més que improvisació.
Les primeres sorpreses del cap de setmana
El resultat no s’ha fet esperar. El passat cap de setmana, els agents de paisà van identificar diversos responsables d’abocaments irregulars. I no, no parlem de quatre papers volant. Un dels casos va ser especialment greu: residus especials, d’aquells que necessiten gestió professional perquè no suposin un risc ambiental ni sanitari.
La multa? Entre 3.001 i 6.000 euros. I això només és la part econòmica, perquè la normativa obliga també a netejar la zona afectada. És a dir: pagar i, a més, recollir el que havies deixat.
Un avís a navegants
L’Ajuntament ja ha deixat clar que aquest dispositiu no és flor d’un dia. Durant els propers mesos, la vigilància es mantindrà i fins i tot es reforçarà. Això vol dir més ulls, més seguiment i més possibilitats de trobar proves que assenyalin els infractors. La idea és fer que la trampa deixi de sortir a compte.
Mentrestant, es fa una crida a empreses i ciutadania: si tens residus, fes-ho bé. Que per alguna cosa existeix la Deixalleria. I si realment vols estalviar-te problemes, no converteixis el polígon en el teu abocador particular.
Més que una multa, una qüestió d’imatge
No és només una qüestió de diners ni de multes. És una qüestió de dignitat urbana i industrial. Quin empresari voldrà instal·lar-se en un entorn on els carrers semblen més un traster que un lloc de negocis? Quin treballador voldrà esmorzar cada matí al costat d’una pila de residus?
El missatge és clar: neteja i seguretat van de la mà. Un polígon més cuidat és també un polígon més atractiu, més competitiu i més segur per a tothom.
I ara què?
El dispositiu continuarà. L’Ajuntament ja té marcat el full de ruta i la idea és que, amb la col·laboració ciutadana, la imatge del polígon faci un gir. Si no és per consciència, serà per butxaca. Perquè ja se sap: on no arriba la responsabilitat, hi arriba la sanció.
Potser algun dia, quan parlem del polígon de Valls, no pensarem en bosses misterioses ni abocaments clandestins, sinó en un espai net, segur i digne. De moment, l’operació està en marxa i els primers resultats, encara que dolents per als infractors, apunten en la direcció correcta.
