Les rodes que Valls no veia moure’s des de 1978 tornen a girar
A Valls hi ha qui encara recorda com aquella locomotora presidia la plaça de l’Estació, muda i immòbil, com un record fossilitzat del passat ferroviari. Allà va aguantar dècades de sol, pluja i nens i nenes enjugassats, convertida més en decorat que en màquina.
Però alguna cosa ha canviat: les rodes han deixat de ser només ferro oxidat i, per primer cop en gairebé mig segle, han tornat a moure’s. El que semblava un objecte de museu podria recuperar l’ànima de màquina viva.
Els veïns de Valls han vist com el que semblava un monument petrificat, instal·lat a la plaça de l’Estació des de 1978 -i des de fa uns quants anys oblidat al Kursaal- ha fet un pas inesperat. La locomotora de vapor que durant dècades va estar allà, silenciosa i cada cop més deteriorada, ha estat traslladada al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. I allà, en un gest simbòlic però potent, les seves rodes han tornat a girar. Mig segle després, la màquina centenària recupera un pols que molts donaven per perdut.
Un símbol vallenc sobre un pedestal
Aquesta locomotora no és qualsevol peça de ferro. Construïda al País Basc l’any 1925, va estar en servei fins al 1969. Després, l’Ajuntament de Valls la va adquirir com a homenatge al món ferroviari i la va plantar, literalment, al bell mig de la plaça de l’Estació. Va esdevenir un símbol visual: nens que hi jugaven a sota, pares que hi feien la foto de rigor, i turistes que se la miraven sense entendre gaire què feia allà.
Però la realitat era menys glamurosa. El pas del temps i la manca de manteniment van fer que, amb els anys, aquella peça d’enginyeria quedés reduïda a un objecte oxidat i malmès. El 2008, l’Ajuntament va decidir retirar-la pel seu deteriorament i la locomotora va desaparèixer del paisatge urbà de Valls.
De l’oblit a la segona oportunitat
El desembre passat, l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Valls va decidir rescatar-la de l’oblit. Amb la col·laboració del Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, van traslladar la màquina fins al taller, on ha començat un procés llarg i minuciós. L’objectiu és clar: comprovar si és viable que torni a funcionar, no només com a peça de museu, sinó com a locomotora operativa.
El primer repte era fer possible que la locomotora es pogués moure pels rails del museu. Això implicava recuperar el sistema de rodatge, completament rovellat i bloquejat. I és aquí on ha arribat el primer triomf: les rodes, immòbils des de fa dècades, han tornat a girar.
Més que ferro: memòria col·lectiva
El projecte té una càrrega emocional que va més enllà de la pura mecànica. Per als vallencs, aquesta màquina representa una part de la memòria col·lectiva, un símbol que va marcar generacions. Veure-la tornar a moure’s desperta records i també il·lusions. En un moment on el patrimoni sovint queda relegat a fotografies d’arxiu, el fet que es busqui la seva recuperació és gairebé un acte de justícia històrica.
Els propers passos
Ara comença la part més complexa: analitzar l’estat intern de la mecànica, valorar quines peces cal reparar o substituir i decidir fins a quin punt és factible que torni a circular. Els membres de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Valls ho tenen clar: volen veure la locomotora centenària tornar a les vies. Potser no serà fàcil, potser caldran anys i molts recursos, però el projecte ja és en marxa.
Quan el passat torna a rodar
La història d’aquesta locomotora és també una metàfora de com les ciutats gestionen el seu patrimoni. Allò que un dia es va convertir en un monument, després es va descartar com a ferro vell i ara reneix amb nova vida. Un cicle que ens recorda que fins i tot allò que sembla abandonat pot tornar a sorprendre’ns.
Potser d’aquí uns anys, la imatge de la locomotora no serà la d’un monument rovellat en una plaça, sinó la d’una màquina que torna a bufar vapor i a fer rodar les seves rodes per unes vies reals. I potser, llavors, Valls recuperarà no només un símbol, sinó també una part del seu orgull ferroviari.
