Quan el barri es queda a fosques (literalment)
A Valls, el barri de Santa Gemma s’ha convertit en un experiment involuntari: mai saps si la nevera mantindrà les cerveses fredes o si la cafetera et deixarà tirat a mig espresso. Una ruleta elèctrica que ningú havia demanat.
El problema no és només la incomoditat de sopar a la llum del mòbil, sinó que la situació ja comença a tocar nervis seriosos: gent gran, teletreballadors i fins i tot veïns amb màquines vitals depenen d’un subministrament que sembla més un acudit dolent que un servei bàsic.
Al barri de Santa Gemma de Valls, la paciència dels veïns s’ha fos abans que els ploms. Els talls de llum intermitents s’han convertit en un malson digne d’una festa major, però sense orquestra ni petards, només foscor i indignació. El primer episodi va tenir lloc la matinada del 31 d’agost, quan la llum va marxar dues vegades, a les 3 i a les 5 del matí. Des d’aquell moment, el veïnat ha viscut una mena de sèrie de DKiss amb capítols setmanals de “blackout edition”.
Adrià del Rio, president del barri, explica que els veïns van alertar ràpidament l’Ajuntament i que fins i tot els tècnics de l’elèctrica es van presentar a inspeccionar el desastre. Allà van descobrir un cable de la línia principal totalment cremat al carrer Figuerola. Van fer-hi un "apanyo" provisional, amb aquella confiança que desperten els “ja ho arreglarem després”. L’avís va ser clar: la línia està malament i tornarà a fallar.
El més irònic és que no era la primera vegada. En la mateixa casa, mesos abans ja havien hagut de posar un cable provisional perquè el que hi havia s’havia cremat del tot. Tot plegat ha deixat als veïns amb la sensació de viure en un episodi permanent de “Bricomania Elèctrica” però sense l’ànim ni l’autorització per fer-ho ells mateixos.
La indignació veïnal
El malestar no és només per les incomoditats quotidianes: hi ha gent gran, famílies que treballen des de casa i fins i tot un veí que depèn d’una màquina respiratòria. No són casos anecdòtics, són vides quotidianes que necessiten estabilitat. Però, segons expliquen, ningú els dona una explicació clara ni una solució real. “Ens sentim desemparats”, insisteixen els veïns, que ja han presentat queixes a l’Ajuntament, a la Policia Local i a Endesa.
Resposta institucional (o el seu eco)
L’Ajuntament de Valls assegura que també ha traslladat les reclamacions a Endesa. Fins i tot s’ha contactat amb l’alcaldessa per mirar de posar fil a l’agulla i impulsar un projecte de renovació de la instal·lació. Els veïns, lluny de rebutjar-ho, hi estan d’acord: volen una renovació a fons de la infraestructura. Perquè ja no es tracta només de “tenir llum o no”, sinó de viure amb seguretat i dignitat.
Quan el servei bàsic falla
El cas de Santa Gemma no és únic. Barris com la Fraternal, la Candela o el Vilar també han patit episodis similars. I aquí ve la gran pregunta: com pot ser que en ple 2025 encara parlem de talls de llum constants a ciutats com Valls? Potser perquè la xarxa elèctrica acumula més anys que un Seat Panda i ningú vol posar-hi diners fins que el cable crema del tot.
El futur de la llum (si arriba)
Els veïns no volen promeses buides ni solucions temporals. El que demanen és un compromís real i un projecte amb dates concretes. Mentrestant, seguiran fent pressió perquè, com diu Del Rio, “estan cansats” d’apagar i encendre espelmes com si visquessin en un capítol de “Cuéntame”.
Potser la solució passa per un pla de renovació profunda, potser per inversions urgents, o potser per reconèixer que la infraestructura actual ja no dona per més. El que és segur és que Santa Gemma no vol ser recordada com el barri on la llum es converteix en una loteria nocturna.
