Un projecte milionari canviarà la llera dels torrents de Valls
A Valls passa una cosa curiosa: quan es parla de “torrents”, la gent pensa en tempestes i rieres desbordades. Però la realitat és molt menys èpica i molt més tècnica: canonades, col·lectors i informes municipals.
El cas és que s’ha aprovat un projecte gegantí, amb pressupostos que maregen i plànols que només entenen els enginyers. Un pla que canviarà la lògica de l’aigua a la Xamora i el Catllar. El per què? Aquí ve el misteri.
Quan es parla de grans inversions públiques, la majoria pensa en carreteres noves, pavellons esportius o rotondes de disseny dubtós. Però a Valls, l’últim moviment de la junta de govern local va cap a un terreny molt menys vistós: els col·lectors de la llera dels torrents de la Xamora i el Catllar.
El passat 25 de juliol, en plena calor de l’estiu, es va aprovar inicialment un projecte constructiu que supera els 16 milions d’euros. Sí, sí: setze milions i escaig que no serviran per fer un centre comercial ni un parc temàtic, sinó per reorganitzar el sistema de sanejament d’aquesta zona. Tot plegat, amb expropiacions pel mig, sol·licituds a organismes com l’ACA, el MITMA i fins i tot Adif, i amb tota la paperassa en fase d’exposició pública.
Per què tanta obra subterrània?
La resposta curta: perquè el sistema actual ja no dona més de si. La llarga: cal eliminar col·lectors d’aigües residuals en alta, desconnectar l’EDAR del polígon industrial i actualitzar tota la xarxa amb materials més resistents i eficients. És el típic projecte que ningú veu quan passa pel carrer, però que tothom nota si no es fa.
De fet, l’anul·lació de l’EDAR del polígon industrial és gairebé una operació quirúrgica: desactivar instal·lacions, desmantellar equips, recuperar motors i peces aprofitables, demolir l’obra civil i després deixar-ho tot net i polit amb l’aïllament del recinte. Una feina poc glamurosa, però fonamental per al futur de la ciutat.
Canonades noves de trinca
Al torrent de la Xamora s’hi instal·laran més de 4.700 metres de canonades. Al del Catllar, més de 4.300. Tot plegat, amb més de 230 pous de registre i quatre punts de bombament amb sobreeixidor en les zones més baixes. Dit així sona a manual tècnic, però en realitat és el que ha d’evitar que, quan plogui fort, l’aigua decideixi fer el seu propi camí pel mig del carrer Major.
La cosa no s’atura aquí: hi haurà sobreeixidors estratègicament col·locats abans del casc antic, a la carretera d’Alcover i fins al pont del carrer del Prado. El quart sobreeixidor és, literalment, el punt d’origen de la xarxa en alta. Si no us sona gaire romàntic, és perquè no ho és.
Deixar fora de joc els col·lectors antics
Un altre punt clau és la clausura definitiva dels col·lectors en alta. Això implica desconnexió total, demolició i arranjament dels punts afectats. Al torrent de la Xamora es preveu intervenir en una dotzena de punts, i al del Catllar en una desena. A més, per compensar l’impacte ambiental, es parla de plantar fins a 110 arbres nous. Una mica de verd per equilibrar tant de formigó i excavadora.
Un calendari a llarg termini
Les obres es divideixen en dues fases. Primer tocarà al del Catllar, amb una execució prevista de 22 mesos. Després, el de la Xamora, amb el mateix temps assignat. En total, gairebé quatre anys de treballs, pols i tanques provisionals. Els veïns ja poden anar fent reserves de paciència.
Més que una obra, un canvi invisible
Potser el més interessant de tot és que es tracta d’un projecte invisible per a la ciutadania. No hi haurà inauguracions amb cintes de colors ni plaques commemoratives a la vista. Però el dia que plogui fort i l’aigua no faci estralls, aquest silenci serà el millor reconeixement per a l’obra.
Mentrestant, el projecte encara està en exposició pública. Això vol dir que qualsevol pot consultar-lo, presentar al·legacions o simplement fer un cop d’ull a les xifres i plànols. Si voleu emoció arquitectònica, no és aquí. Però si us va la logística subterrània, podeu passar per la documentació oficial al web de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Obra de la "Seu" al subsòl
Valls aposta fort per una infraestructura que ningú veurà, però tothom notarà. El pressupost és milionari, el calendari llarg i les obres inevitables. I com passa sempre amb aquests projectes, el més probable és que només se’n parli quan hi hagi talls de carrer o quan la pluja recordi que l’aigua sempre guanya. Però el dia que tot funcioni, ningú es recordarà dels col·lectors. I potser això és el millor signe d’èxit.
