Per què tothom parla ara de l’etapa 0-3 i què hi pinta el MEAC en tot això?
A les tertúlies de bar es parla de futbol, de política i fins i tot del temps, però gairebé mai d’allò que passa entre els 0 i els 3 anys. I no, no parlem de la vida adulta, sinó de l’etapa educativa que sovint queda més amagada que el wifi al poble.
El curiós és que tothom coincideix que aquests primers anys són decisius per al futur d’una criatura, però quan es tracta de pressupostos, reconeixements i drets, l’etapa 0-3 sembla un acudit dolent de Festa Major: tothom riu però ningú en fa cas.
És en aquest context que apareix la Plataforma 0-3 Catalunya, un espai on entitats, famílies i professionals han decidit dir prou i començar a fer soroll. Entre elles, el Moviment Educatiu de l’Alt Camp (MEAC), que s’hi ha implicat des del primer moment com aquell amic que sempre porta el cava a la revetlla: amb ganes de festa, però també de canvi.
Quan “0-3” sona a tarifa de mòbil o a resultat futbolístic
Parlem d’una etapa que molts associen més a bolquers i biberons que a política educativa. Però la realitat és tossuda: la ciència diu que els primers anys són determinants per al desenvolupament cognitiu, emocional i social dels infants. I aquí ve la paradoxa: mentre tots els estudis ho remarquen, les administracions sovint ho tracten com un servei secundari. Com si cuidar del futur fos un extra opcional.
Per què el MEAC s’hi fot de ple?
El MEAC no s’hi ha posat per casualitat. Forma part del grup motor de la Plataforma 0-3 i defensa que l’educació no comença a P3, sinó des del primer dia de vida. Reclamen que aquesta etapa tingui el mateix reconeixement que la resta del sistema educatiu: recursos, estabilitat laboral per a les professionals i gratuïtat real per a les famílies. Tot el pack, sense trucs amagats.
Un manifest que no és només paper
El passat 4 de setembre, davant del Departament d’Educació a Barcelona, es va fer públic el manifest de la Plataforma. No és un document més: recull reivindicacions clau que van des de l’ampliació de l’oferta pública fins a la participació real de famílies i comunitat educativa en la definició dels models d’atenció. Dit d’una altra manera: volen que tothom pugui opinar sobre com s’educa, i no només els que manen.
La precarietat també porta bolquers
Un dels punts més crus és la situació laboral de les professionals del 0-3. Contractes temporals, sous baixos i falta de reconeixement institucional. Una contradicció de manual: exigim que facin una feina clau, però no els donem ni l’estabilitat ni els recursos per fer-la bé. El MEAC i la Plataforma diuen que ja n’hi ha prou: sense bones condicions, no hi ha educació de qualitat.
Alt Camp en mode resistència
Des del cor del territori, el MEAC continua construint aliances i espais de formació. Aquest curs tornen a oferir el seminari d’educació infantil per a mestres i educadors/es del 0-6, amb novetats que prometen donar més eines i, sobretot, més veu a qui està a peu d’aula. Perquè sí, a vegades la revolució comença en una sala de mestres amb te i pastes.
Cap on va tot plegat?
La Plataforma 0-3 no vol quedar-se en un gest simbòlic. Vol ser una eina viva i transformadora. L’objectiu és clar: un sistema educatiu més just i equitatiu que posi la primera infància al centre. Perquè al final, si no invertim en els primers anys, després ens sorprèn que la cosa no rutlli a primària, secundària o més enllà. No és ciència-ficció, és ciència bàsica.
Potser el debat del 0-3 no omplirà places ni sortirà als "memes" d’Instagram, però afecta directament a la vida de milers de famílies i professionals. El MEAC, des de l’Alt Camp, ha decidit que ja no toca esperar que algú altre faci la feina i potser ja va sent hora de posar també els 0-3 al mapa de les prioritats.
Podeu llegir-vos el manifest descarregant-vos-el clicant aquí.
