La paciència és una virtut: espera surrealista per custòdies a Catalunya

A la Catalunya del segle XXI, on el 5G va com un llamp i el menjar a domicili arriba abans que diguis ‘garrí’, hi ha coses que van al seu ritme. I no precisament el de la innovació tarragonina. Parlem de la justícia, aquesta senyora que, de vegades, sembla que s'hagi pres unes vacances sense data de tornada, especialment quan es tracta dels embolics familiars més delicats.

Si la teva vida sembla una telenovel·la de sobretaula, amb més girs de guió que un castell de Valls en plena Diada, i a sobre hi ha menors pel mig, prepara't. Perquè la burocràcia judicial ha decidit que el temps és relatiu, o com dirien a Reus, «qui dia passa, any empeny». I no parlem de vint-i-quatre hores, sinó d'un temps que faria empal·lidir la mitjana de l'edat de jubilació.

Els temps d'espera que posen a prova els nervis de qualsevol pare

La realitat és que els jutjats catalans estan trigant més de 13 mesos a resoldre les custòdies en separacions de parelles no casades. Aquesta xifra, freda i numèrica, amaga una odissea per a moltes famílies, un periple que dura el doble que fa dues dècades. És com esperar el bus de l'EMT a Santa Tecla: saps que vindrà, però no saps quan, i mentrestant la cervesa es calenta.

Les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) són clares: fa gairebé una dècada que s'acumulen al voltant de 4.000 resolucions pendents anuals sobre guarda i custòdia de menors en separacions no matrimonials. Això no és un simple "tràmit", sinó un infern d'incertesa per a pares i fills. Aquest embús es deu, en gran part, a l'augment del 150% de les separacions que arriben als jutjats. Hem passat de poc més de 2.500 casos l'any 2005 a més de 6.000 l'any 2014 i xifres similars actualment. Una barbaritat.

Un panorama creixent de casos i una justícia a pas de burro

La situació ha generat un augment progressiu del temps que les parelles han d'esperar per a la decisió final sobre la custòdia. Si l'any 2005 trigaven sis mesos de mitjana, ara estem per sobre de l'any sencer. Cristina Díaz-Malnero, diputada de l’ICAB i especialista en dret de família, ho té clar: hi ha dues raons de pes. La primera, que les parelles se separen més sovint i més aviat, i amb fills petits. La segona, la manca de mitjans. Sembla que tothom es dedica a fer Tiktok i ningú s'encarrega d'ampliar el nombre de jutges.

La revolució de la custòdia compartida i la paciència extrema

Si bé les separacions contencioses representen només el 40% dels nous casos, són la pedra a la sabata del sistema, ja que acaparen el 73% de totes les resolucions pendents a final d'any. Aquí l'espera mitjana s'eleva als 13,7 mesos i, des del 2020, sempre per sobre de l'any. Això és més llarg que la cua d'un dia de rebaixes al centre comercial de Tarragona City.

Díaz-Malnero apunta a la transformació social: les dones són més independents, els homes s'impliquen més en les cures i la custòdia compartida s'imposa. A Catalunya, ja suposa més del 60% de les assignacions, quan fa una dècada no arribava al 30%. Sembla que la societat evoluciona més ràpid que l'administració de justícia, que segueix amb la seva impressió en paper i els tampons de tota la vida.

Aquesta evolució de la societat, on cuidar la família és un dret i una obligació de tots dos, pare i mare, ha modificat el paisatge familiar. Però el sistema judicial no ha fet el clic necessari per adaptar-se a aquesta nova realitat, creant un coll d'ampolla que afecta directament la vida de milers de nens.

Fact Box: Custòdies i Temps d'Espera

• Què: Resolució de custòdies en separacions no matrimonials.
• Qui afecta: Pares separats amb fills menors o dependents.
• Temps actual: +13 mesos de mitjana (el doble que fa 20 anys).
• Casos pendents: Al voltant de 4.000 anuals des de 2016.
• Contenciosos: El 73% de les resolucions pendents són contencioses.

Manca de jutjats especialitzats: el “déjà vu” de sempre

La segona raó de l'allau, segons la lletrada Díaz-Malnero, és la manca flagrant de jutjats especialitzats. El nombre de casos s'ha disparat, però els jutjats no. És com voler gestionar la gran festa major de Sant Magí amb l'organització d'una festa de barri. Els jutjats mixtos, que porten de tot, des d'un robatori a un divorci, sovint deixen els temes de família en segon pla. La burocràcia eterna té un nom, i és aquest. No creixem en recursos al mateix ritme que les nostres realitats socials. El CGPJ no enganya: 3.957 resolucions pendents l'inici del 2025.

Mentre la justícia va a pas de tortuga, què fan els afectats? La tensió entre l'espera i la necessitat d'una resolució és brutal. L'advocada subratlla la importància dels lletrats com a mediadors, per pactar mesures provisionals i fer una mica de "bomber" en el conflicte. La veritat és que molts cops, la feina dels advocats és més psicològica i de gestió emocional que purament legal. "La nostra feina és de contenció del conflicte i d'acompanyament", afirma. Al final, no és pel client, sinó pels nens que hi ha al darrere.

I els matrimonis... què? El gran oblidat de les estadístiques

Una cosa curiosa és que les estadístiques del CGPJ no recullen el temps d'espera per a les custòdies en el cas dels matrimonis que es divorcien. Un buit estadístic que podria tapar una realitat igualment preocupant. Però Díaz-Malnero, amb la seva experiència, creu que la casuística és similar, i per tant, els temps d'espera també ho són. Quins misteris amaguen les nostres dades oficials?

El temps mitjà d'espera per als divorcis contenciosos (amb o sense fills) és de gairebé 13 mesos. No gaire lluny dels 13,7 mesos de les custòdies en parelles no casades. Unes xifres que fan pensar que, a la velocitat que avança la vida moderna, la justícia familiar catalana necessitaria una actualització de software i hardware urgent. O potser una bona tassa de cafè ben carregat, que ajudi a resoldre la paperassa d'una vegada. Perquè els fills no entenen d'esperes burocràtiques, només de necessitar estabilitat.