Un llibre que destapa un episodi ocult de Valls als últims dies del franquisme

Quan parlem de la transició democràtica, sovint ens imaginem Madrid, Suárez, Tarradellas i els grans titulars de la tele en blanc i negre. Però la història també es va escriure a llocs aparentment perifèrics com Valls, on la ciutadania va decidir no esperar asseguda a que arribessin eleccions “de debò”.

El llibre “La Comissió Democràtica Municipal de Valls com a revulsiu enfront del poder franquista (1977-1978)”, escrit per Núria Llagostera Espelt i publicat per Cossetània Edicions, explica com es va gestar aquella iniciativa que, entre cigalons i reunions més o menys clandestines, va aconseguir fiscalitzar el consistori franquista quan encara governaven a la seva bola, sense donar explicacions a ningú.

La Comissió que feia nosa

No es tractava d’un club de lectura ni d’una penya d’amics amb ganes de fer soroll. La Comissió Democràtica Municipal de Valls va ser una plataforma ciutadana que, entre 1977 i les eleccions municipals de 1979, va vetllar perquè el consistori no prengués decisions unilaterals ni continués amb l’opacitat pròpia del franquisme.

En altres paraules: van ser els que feien nosa. Els que aixecaven la mà i deien “però això a qui beneficia?”. Un moviment incòmode per al poder, però imprescindible per assentar les bases d’una democràcia local.

De Valls al relat col·lectiu

Aquest episodi, que fins ara quedava difuminat en la memòria dels qui el van viure, s’ha recuperat gràcies a la recerca impulsada per la Comunalitat de Valls i l’Arxiu Municipal. No és casualitat: un dels objectius d’aquest programa és precisament rescatar la memòria històrica i democràtica dels moviments socials i veïnals.

L’estudi no només parla de la Comissió Democràtica Municipal, sinó que també connecta amb altres episodis de resistència al Camp de Tarragona, com la Comissió Democràtica de Treball o l’organització obrera i sindical a empreses locals com la MONIX i la MAI. Perquè la història gran s’escriu amb històries petites.

Un llibre amb accent vallenc

Publicat per l’editorial Cossetània Edicions i coordinat pel doctor en Història Antoni Gavaldà Torrents, el llibre és fruit d’una beca de recerca concedida el 2023. Una d’aquelles ajudes que, a primera vista, semblen poca cosa, però que acaben produint materials que canvien la manera com mirem el passat.

El proper 2 d’octubre a les 19 h, la Biblioteca Popular de Valls acollirà la presentació oficial. Serà una bona ocasió per recordar com, a finals dels setanta, la gent del carrer va tenir més poder del que sembla. I també per comprovar que el passat recent pot ser més subversiu del que ens expliquen als llibres de text.

Memòria per no repetir

En temps on la paraula “democràcia” es fa servir gairebé com un hashtag, rellegir moments en què s’havia de lluitar per ella és un bon exercici. Sobretot per entendre que les conquestes ciutadanes no cauen del cel: es guanyen amb constància, organització i, sovint, molta paciència.

I és que, com diu la Comunalitat de Valls, la memòria històrica no és només mirar enrere. És també un mirall incòmode que ens recorda què passa quan la ciutadania baixa la guàrdia.

Si vols aprofundir més en el context de la transició democràtica a Catalunya, pots consultar també el recull oficial del Memorial Democràtic de la Generalitat.

De Valls al futur

Potser avui, quan pensem en activisme ciutadà a Valls, ens venen al cap altres imatges: protestes contra macroprojectes, assemblees veïnals o fins i tot debats sobre el preu dels lloguers. Però la llavor ja es va plantar fa gairebé cinquanta anys. I conèixer aquesta història ens ajuda a entendre d’on venim i per què, malgrat els canvis, la veu ciutadana continua essent incòmoda… i necessària