El grafit marxista que s'ha conservat a Valls… tot i estar 88 anys davant del franquisme

A la capital de l’Alt Camp hi ha moltes històries, però n’hi ha una que sembla treta d’una novel·la de Manuel de Pedrolo: la pintada del POUM que porta gairebé un segle sobrevivint i que sobretot ho va fer durant del franquisme. En lletres vermelles i clares: “El partit dels obrers és el POUM”. I punt. Ni més ni menys.

Un grafit a cara descoberta

La pintada va aparèixer entre el 1935 i el 1936, anys en què el POUM intentava obrir-se pas entre sigles i revoltes. I no va triar un lloc discret: la plaça del Pati, número 1, davant del despatx de l’alcalde de l'època, Josep Maria Fàbregas. Ironies de la història: ell la va tenir al davant 20 anys i no la va fer esborrar. Ni ell, ni ningú. Ni tan sols en plena dictadura, quan qualsevol rastre vermell era persecució segura.

Cartells, bars i un misteri que no quadra

Com és possible que aguantés? La teoria oficial diu que la pintada estava tapada pel cartell del bar California, que ocupava els baixos de l’edifici. Però la cronologia no acaba d’encaixar: hi ha fotos dels anys 80 on no hi ha cartell… i la pintada segueix allà, campant tranquil·la. Es va fer invisible de cop? O és que, senzillament, ningú volia veure-la? O potser, passat el temps, ningú recordava què era i què havia estat el POUM?

“Alguna cosa no acaba de quadrar”, reconeix l’historiador Jordi París, director del Museu de Valls. Ell mateix ha estat rebuscant a l’Arxiu Municipal com si fos un detectiu de barri antic, trobant imatges del 1935, del 1968, del 1984… totes afegeixen confusió al misteri. Però el que és clar és que la pintada ha estat allà tota la vida.

Gairebé la pinten a sobre

El moment més crític ha estat, de fet, aquest 2024. L’edifici on hi ha la pintada (Ca Fàbregas, obra de Cèsar Martinell i Bé Cultural d’Interès Local) estava en plena reforma. Els operaris anaven a deixar-lo polit i pintadet… fins que algú de l’Ajuntament va enviar un correu: “Ep, no toqueu la pintada!”. L’arquitecte Derryk Dettinger encara al·lucina: “Ni nosaltres, ni la Generalitat, ni ningú ens havia dit res. Ha anat de poc que no la tapem”.

Una paret, dos bàndols

Per acabar-ho d’adobar, a la paret de davant encara hi ha una altra pintada històrica: una que exalta José Antonio Primo de Rivera. Aquesta, en canvi, sí que ha estat visible i és la diana preferida dels adhesius antifeixistes. Ara l’Ajuntament es planteja si també cal protegir-la, per explicar “els dos bàndols” a les visites guiades. Turisme de memòria històrica, versió plaça del Pati.

De vermut i revolucions

El cas de la pintada del POUM no és només una anècdota curiosa. És un exemple de com la història es filtra pels racons més insospitats del Camp de Tarragona. Mentre a l'orxateria et serveixen una llet merengada, una mica més avall tens un grafit que ha plantat cara a dictadures, reformes urbanístiques i despistades col·lectives. I tot això, sense moure’s ni un mil·límetre.

El POUM i el seu llegat

Per situar-nos: el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) es va fundar el 1935 de la mà d’Andreu Nin i altres figures de l’esquerra revolucionària. Va tenir un paper curt però intens a la Guerra Civil, i va patir repressió tant de franquistes com de sectors estalinistes. Al Camp de Tarragona, molts militants venien de la CNT i d’altres moviments obrers. Aquí en pots llegir més.

Un futur amb protecció

L’Ajuntament de Valls ja ha decidit protegir la pintada, gràcies sobretot a la insistència de l’Institut d’Estudis Vallencs. El misteri potser no s’acabarà de resoldre mai del tot, però la ciutat guanya un testimoni únic per explicar com es vivia (i es pintava) la política als anys 30. Un grafit que és més resistent que qualsevol mural d’esprai actual.

I la propera vegada que passis per la plaça del Pati, atura’t. Mira la paret, fes-li una foto i pensa que estàs davant d’un dels secrets més surrealistes de Valls. Un tros de memòria històrica que ha estat 88 anys fent-se passar per un simple grafit. I no, no és un meme.