Un ex-president que reapareix a Valls amb una lliçó que no surt als llibres
Hi ha visites que fan més soroll pel que recorden que pel que anuncien. Aquest matí, a Valls, el pati de l’Institut Jaume Huguet ha tingut més expectació que un dia d’exàmens: uniformes nets, micròfons preparats i aquella olor de guix que només surt quan passa alguna cosa important.
L’acte semblava un ritual més de començament de curs, però no: el convidat no era un docent ni un inspector, sinó algú que, fa no tant, signava decrets en lloc d’actes de tutoria. Ningú sabia exactament què diria, però tothom volia escoltar-lo. O almenys, veure què portava entre línies.
Un retorn amb accent de memòria
El 131è president de la Generalitat, Quim Torra i Pla, ha tornat aquest 7 d’octubre a les aules, però aquesta vegada amb el paper de mestre convidat. Ha inaugurat el curs 2025-2026 amb la lliçó “Llengua i Escola” a l’Institut Jaume Huguet de Valls, un centre que acaba de bufar les cent espelmes del seu aniversari.
Rebut per l’equip directiu i la comissió del Centenari, Torra ha visitat els espais remodelats del centre, ha entrat a algunes aules de cicles formatius i, com és tradició en aquests casos, ha deixat constància al llibre d’honor, amb l'emoció de tornar "a l'insti" per parlar del que ens fa ser com som, i aprofitant de fer un esmorzar de treball amb accent de debat.
“Llengua i Escola”, més que una lliçó
La xerrada, adreçada a alumnes de primer de batxillerat i a una representació dels cicles formatius, ha tingut el to d’un recordatori suau però ferm: la llengua com a columna vertebral d’un país, i l’escola com a múscul que la manté viva. Sense discursos ni titulars fàcils, Torra ha preferit fer més preguntes que respostes. I els alumnes, entre sorpresos i encuriosits, han aguantat el silenci d’aquells minuts que no surten al temari.
Segons fonts del centre, la intervenció ha volgut “reflexionar sobre el paper de la llengua catalana en la societat digital” i la seva transmissió entre generacions. No hi havia PowerPoints ni grans frases, només la idea que, en temps de pantalles, la paraula encara pesa.
Un ex-president entre alumnes i l'alcaldessa
Entre el públic, Dolors Farré, alcaldessa de Valls, ha seguit atentament la lliçó inaugural, celebrada l’endemà del centenari del centre. “És un honor que figures com el president Torra s’interessin per la vida escolar de la ciutat”, ha comentat més tard, destacant el “compromís del municipi amb la cultura i la llengua”.
Fonts de l’Ajuntament recorden que Valls, com a capital de l’Alt Camp, “manté un vincle històric amb la defensa del català i la seva presència en tots els àmbits educatius”. I sí, hi ha qui diu que no és casualitat que la lliçó portés aquest títol: “Llengua i Escola” sona a lema, però també a advertència afectuosa.
Entre pissarres i política lingüística
Tot i que l’acte tenia un to acadèmic, el rerefons era clar: la política lingüística segueix sent un dels temes més sensibles del país. En un moment en què el debat sobre l’ús del català a les aules torna a ser recurrent, Torra ha defensat —sense dramatismes— que “cada classe és un petit Parlament on la llengua es decideix cada dia”. La gent allí present ha coincidit a valorar la trobada com “una injecció de sentit comú”,
Una lliçó de proximitat
L’acte ha acabat sense aplaudiments forçats ni selfies protocol·laris, però amb una sensació compartida: que la llengua, quan s’escolta en silenci, pesa més que mil titulars. I que potser l’escola és l’últim espai on encara es parla amb la calma necessària per entendre’s.
Torra, abans de marxar, ha tornat a passar pel passadís principal, saludant alumnes i professors. El director de l’Institut ha resumit l’ambient del dia molt favorablement. I, des del Modernet també podaríem aquest titular: “No és habitual que la política vingui a escoltar, i sembla que ho ha fet”. Una frase que, de fet, podria servir també com a epíleg de la mateixa lliçó inaugural.
Font oficial: Institut Jaume Huguet de Valls
