Entre salves i segadors, Valls recorda Companys i Palestina amb una mateixa veu per la llibertat
Valls s’ha despertat amb pólvora, memòria i consciència col·lectiva. Primer, a trenc d’alba, amb les salves d’honor que cada any recorden Lluís Companys; després, amb el Cant dels Segadors ressonant entre banderes i pancartes a la plaça del Blat.
Dos actes separats per hores però units per un fil invisible: la defensa dels drets humans i la denúncia de qualsevol ocupació o abús de poder. I, sí, la plaça ha tornat a ser l’escenari natural de la memòria i la protesta.
Una matinada de pólvora i silenci
A les 7 del matí, la ciutat encara mig adormida ha sentit els tres trets secs de la Salva d’Honor a la plaça del Blat. No hi havia pressa, ni presses: només el so que obre cada 15 d’octubre des que ERC Valls va recuperar la tradició d’homenatjar el president Lluís Companys. Després, un petit grup de veïns, veïnes i regidors ha marxat fins al monument del Fornàs, on s’ha fet l’ofrena floral i s’ha llegit un manifest “en record d’un president afusellat per defensar la democràcia”.
I, quan el rellotge del campanar marcava les 12h, desenes de persones han tornat a omplir la plaça del Blat. Però aquest cop les consignes no parlaven de la Guerra Civil, sinó de la que hi ha a Palestina. De genocidi, colonització i silenci internacional.
Amb pancartes i banderes palestines, s’ha llegit un manifest on es condemnava “la política d’extermini que està portant a terme, sistemàticament, el govern israelià” i s’exigia un alto el foc permanent i verificable. Tot seguit, la plaça ha entonat el Cant dels Segadors, amb una emoció que ha fet vibrar més d’un i a més d'una. Avui, la mateixa cançó serveix per tots els pobles oprimits.
De la memòria històrica a la solidaritat internacional
Els dos actes, separats per hores i organitzacions diferents, han coincidit en el mateix punt geogràfic i emocional. Valls ha fet d’altaveu tant del record d’un president afusellat com de la denúncia d’un poble assetjat. No era un matí qualsevol: era una jornada amb el mateix fil conductor —la dignitat col·lectiva.
Una mateixa plaça, dos temps històrics
La plaça del Blat —escenari habitual de castells, de crides i de protestes— s’ha convertit, un cop més, en la metàfora viva del país, amb Els Segadors sempre de fons, demanant que es deixin de "segar" drets i que es tornin a "plantar".
Aquesta concentració ens ve a dir que defensar Palestina és també defensar els valors democràtics amb els quals el president Companys va pagar amb la seva vida. En una jornada com la d’avui, història i actualitat s’han donat la mà, sigui de forma casual o causal.
De Valls a tot arreu
Després de la concentració, s’havia anunciat que diversos grups vallencs es desplaçarien - a partir de les 17h- des de l'estació d'autobusos de Valls, cap a les manifestacions que han tingut lloc aquesta tarda, a Tarragona i Reus, a les 18h.
Una jornada amb ressaca de valors
El matí s’ha acabat amb una sensació estranya: ni tristesa ni victòria, sinó resistència serena. Valls ha tornat a recordar que, en ple segle XXI, encara hi ha causes que necessiten veu. I que, a vegades, la història no es repeteix: simplement fa d’altaveu.
Entre pólvora i consignes, la plaça del Blat ha tornat a ser l’epicentre d’una ciutat que parla alt i clar. I mentre el fum s’esvaïa, el cant dels segadors ha quedat flotant, com una mena de promesa col·lectiva: la de no callar i fer-se sentir.
