Cent anys de sardana a Valls: el ball que encara fa girar cames i mirades

Què s’ha presentat (i què no et diuen a la sinopsi)

Fins ara t’havies imaginat l’ofici de la sardana a Valls com un segon pla de gresca d’estiu, vermuts i gralles. Doncs bé: ha arribat el moment que prenguis nota. Es titula “La sardana a Valls: cent anys de colles sardanistes a la ciutat”, editat per la Fundació Unió Anelles de la Flama (UAF). 

Els autors —Jordi Bellviure, Rafel Caixal i Gerard Picó—, tots vinculats al grup d’arxiu i recerca de la UAF, han remenat fotos, arxius, memòries i sabates d’espart (o no) per donar forma a aquest llibre. 

Els detalls que fan suar la camisa de ball

L’acte va tenir lloc el passat dimecres 22 d’octubre al Centre Cívic de Ca Xapes, amb la sala plena de gom a gom: l’alcaldessa de Valls, ciutadans que han ballat sardana des de la punxada primera fins al “llumetes, apaguem i cap a casa”, i un ambient que feia olor de confeti mullat i pas compartit. 

El llibre documenta 27 colles sardanistes de Valls —les que s’han pogut localitzar— i centenars de dansaires que hi han passat al llarg del segle XX i XXI.

Per què importa (sí… tot i que sembli un ball de diumenge)

Potser diràs: “Una colla de gent que balla sardana. I què?” — però aquí hi ha la substància cultural. En un món on les festes massa vegades es queden en instants d’Instagram, aquest llibre planta la batuta i diu: “Aquí hi ha tradició, moviment, comunitat”. El president de la UAF va remarcar que la sardana és “un element important dins del teixit cultural vallenc”.

I sí, potser la imatge del mil-ball a la plaça Pere Català i Roca tenia el seu glamour, però el que hi ha darrere és molt més que passos a peu descobert: són decennis d’aplecs, concursos, composicions noves, colles que han nascut i s’han dissolt… i una comunitat que segueix ballant sota el cel de Valls.

Com està estructurat el llibre (i llavors ve la part “lectura obligada”)

L’obra es divideix per dècades: s’endinsa en el segle XX, passa per les primeres entitats i cobles vallenques, segueix pels aplecs i concursos locals més rellevants, i acaba amb un bloc-directori que recull més de cent sardanes compostes en honor a persones, entitats o espais de Valls.

Aquests capítols no només posen dates: posen cares, fotografies, sabates que han ballat la sorra —literalment— i notes musicals que han marcat l’aire dels diumenges amb cobla, flabiol i tamborí inclosos.

Qui ha de llegir-ho (sí, tu també)

Si ets de Valls o de l’Alt Camp i t’agrada que les coses que fem “perquè sempre s’han fet” tinguin un sentit, aquest llibre t’agradarà. Si t’agrada la cultura popular —aquella que no sempre surt a primera pàgina però que les ciutats arrosseguen com una esquena viva—, també. I encara més: si tens al rebost aquella samarreta de colla sardanista, o recordes un aplec de grallers, doncs aquest és el teu moment.

Tot i això, si només vols posar-te còmode i mirar fotos velles perquè et sembli “nostàlgic” i punt, endavant. Però el llibre et convida a fer més: a entendre que la sardana a Valls no és només ballar, és construir comunitat amb passos laterals i flabiol al capvespre.

Què passa a partir d’ara (i on trobar-lo)

Aquesta publicació és el primer volum de la col·lecció “Biblioteca de Cultura Popular de la Unió Anelles de la Flama”, que neix amb la intenció de valorar els diferents aspectes de la cultura popular i tradicional de la ciutat. 

Per fer-te amb un exemplar, pots consultar el web de la UAF o les llibreries locals de Valls. També pots seguir les xarxes socials de l’entitat per conèixer properes presentacions o signatures d’exemplars. 

Reflexió final (per acabar amb el peu ben posat)

Quan balles sardana, no només fas passos: crees rotllana, comparteixes melodia i deixes empremta de peu al terra. Aquest llibre —“La sardana a Valls: cent anys de colles sardanistes a la ciutat”— no només recull fotogrames d’actes, sinó que posa llum sobre un segle on les colles han sigut l’ànima i la pista. I en un món on tot corre ràpid, és bon moment per dir-ho: gràcies, colles, gràcies, Valls, per seguir girant mans i peus al ritme de la tradició.