300 anys mirant per sobre dels altres: els gegants de Valls es fan grans

300 anys mirant el món des de dalt

Des del 1725, els gegants de Valls han vist canviar el món sense perdre ni un sol pam d’altura. Són tres segles de tradició gegantera que no només celebren figures de fusta i roba, sinó també la paciència de qui els vesteix cada any amb la mateixa devoció que un fill a la seva disfressa de Carnaval.

Segons Albert Oliva, president de la Unió Anella de la Flama (UAF), “aquesta efemèride posa en valor els tres segles ininterromputs de gegants a Valls i ens situa al costat de ciutats com Reus, Vilafranca o Montblanc”. Dit amb orgull i una mica de suor, perquè els que han de moure els gegants no parlen tan serens.

Un pati ple de gegants (i cap petit)

La mostra reuneix més de 40 figures: gegants, gegantons i gegants petits —que no són “mini”, sinó de mida gestionable. Figures institucionals, d’escoles i d’entitats locals comparteixen espai com si fos una convenció gegantera amb tres segles d’experiència laboral.

L’ambient al Pati de Sant Roc és mig museístic, mig festiu: olor de fusta antiga, flors seques i càmeres de mòbil fent zoom a nassos gegantins. Alguns visitants diuen que “se sent l’esperit dels antics portadors”. D’altres només senten el cansament de pujar les escales.

La teoria i la pràctica del gegantisme

El 16 d’octubre, l’Institut d’Estudis Vallencs acollirà una xerrada titulada “Se hicieron gigantes nuevos, que ante no avia”, amb Francesc Sans i Gerard Picó. Un títol que sona a arxiu polsós, però que repassa l’origen dels primers gegants vallencs, nascuts per celebrar la benedicció del Santuari del Lledó.

Tres-cents anys després, aquells gegants encara fan el mateix: ballar davant de tothom amb el coll alt i un somriure pintat. A Valls, ser gegant és una feina a jornada completa i sense conveni col·lectiu.

El Tomb dels 300: l’apoteosi vallenca

Però el plat fort arribarà el 25 d’octubre amb el Tomb dels 300, una versió vitaminada del clàssic Tomb de la Vigília de Santa Úrsula. Un itinerari que promet emocions fortes, esquenes cansades i selfies impossibles.

Els gegants de Valls sortiran acompanyats d’altres colles històriques com els gegants de Montblanc, els Negritos de Tarragona, els Indis de Reus i els gegants de Vilafranca. També hi seran el Lladrefaves, la Gegantona, la Geganta i el Gegant de la Porra, en un homenatge gegant —literalment— al patrimoni cultural català.

Santa Úrsula: foc, bèsties i ressaca

Com no podia ser d’altra manera, la Fira de Santa Úrsula tornarà a ser el gran paraigua d’aquestes celebracions. Hi haurà de tot: Correfoc, Revetlla Diabòlica, Corts, Correbous i fins i tot la Mostra de Bestiari Escolar, que enguany celebra 25 anys.

Un programa que fa olor de pólvora, gust de coca ensucrada i so de gralla matinera. A Valls, la cultura popular no s’apaga mai —només s’encén una mica més cada octubre.

Un llegat que encara balla

Amb aquesta exposició, Valls confirma que no cal ser gegant per mantenir viva una tradició. Només cal tenir ganes de seguir ballant, fins i tot quan el cap pesa més del compte. Tres segles després, la ciutat continua mirant el futur amb el mateix orgull que el passat.

Com deia un vell portador en un vídeo de 1995: “Els gegants de Valls no es cansen. Som nosaltres els que ens fem petits.” I potser tenia raó: perquè si una cosa ha ensenyat aquesta ciutat, és que el patrimoni més gran sempre és el que no deixa de moure’s.