187 veïns de l’Alt Camp sota lupa judicial: dades que potser incomodaran a més d'un i a més d'una

L’Alt Camp, malauradament, també és territori d’estadístiques judicials que grinyolen quan les mires amb calma. A 27 d’agost, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat va deixar negre sobre blanc que 187 persones de la comarca estaven sota mesures penals o d’atenció a la víctima. Una xifra que, a l’hora del cafè, ningú confessa, però que marca la realitat social més del que voldríem.

Dins d’aquestes 187, la majoria són homes, però la fotografia és prou diversa: condemnats, víctimes, persones en programes de rehabilitació i fins i tot qui rep assessorament. Una mateixa persona pot aparèixer en més d’una casella, cosa que explica per què els números ballen com si fossin gegants a la plaça de l'Oli. El cas és que el 43,6% de la població amb mesures penals a la comarca compleix alternatives, com ara serveis a la comunitat. Traduït: no tothom passa per la presó, però les faltes i delictes sí que deixen rastre.

Justícia juvenil: quan l’error arriba massa aviat

El capítol dels menors tampoc és per fer un brindis amb cava. Hi ha 19 joves de l’Alt Camp sota mesures, amb una clara majoria d’homes. La llibertat vigilada és la reina del ball, seguida de la justícia restaurativa, aquella fórmula que intenta reparar el dany en lloc de multiplicar-lo. I sí, també hi ha casos d’internament en centres educatius. Perquè el futur, a vegades, arriba amb tutor legal de regal.

Les cel·les que porten nom

Quan parlem de presó, pensem en Mas d’Enric, i amb raó: dues terceres parts dels penats de l’Alt Camp hi compleixen condemna. També hi ha veïns repartits entre Brians, Ponent o Puig de les Basses, com si fos un mapa de turisme una mica tètric. En total, 51 persones de la Comarca passen per centres penitenciaris o llibertat condicional, amb una majoria aclaparadora d’homes. El catàleg de delictes va des de contra la seguretat col·lectiva fins a homicidis, passant per violència masclista i contra la llibertat sexual.

Delictes amb accent local

Els números canten: 13 casos per seguretat col·lectiva, 12 contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic, 10 per homicidi. I encara 6 per violència de gènere i 6 més per delictes sexuals. Una radiografia dura que recorda que el món no s’acaba a la rotonda d’Alió. Darrere de cada dada hi ha històries que difícilment es converteixen en brindis de festa major.

Alternatives: més que evitar la presó

No tot són barrots ni centres penitenciaris. Les mesures penals alternatives a l’Alt Camp sumen 65 imposicions. La majoria, treballs en benefici de la comunitat. És a dir: si t’enganxen al volant amb massa confiança, probablement acabaràs netejant espais públics. El delicte més comú que porta a aquesta via és precisament contra la seguretat viària (38,18%).

També hi ha obligacions de tractament per addiccions, programes formatius o fins i tot comparèixer davant l’administració. Tot plegat, una forma de convertir la sanció en aprenentatge, encara que a la pràctica no sempre sembli tan pedagògic.

La cara més dura: les víctimes

Parlar de justícia sense parlar de víctimes és com parlar de calçots sense salsa. A finals d’agost, 58 persones de l’Alt Camp van ser ateses com a víctimes, la gran majoria dones. Més de la meitat dels casos estaven vinculats a violència masclista dins la parella. Els agressors, en un 84% dels casos, no eren desconeguts, sinó persones amb relació directa: parelles, ex-parelles, familiars o veïns. El cercle proper, que pot arribar a fer més mal que qualsevol desconegut.

La resta de delictes que afecten víctimes inclouen delictes contra la vida, el patrimoni o la llibertat sexual. Un recordatori incòmode que l’entorn quotidià pot ser, massa sovint, un espai de risc. La Generalitat té un servei específic per donar suport, però les estadístiques confirmen que encara hi ha molta feina per fer.

Justícia restaurativa: la via silenciosa

Finalment, hi ha un apartat menys mediàtic però cada vegada més rellevant: la justícia restaurativa. Cinc persones de la comarca hi han participat, amb l’objectiu de buscar reparació i no només càstig. En paral·lel, tres adults han rebut assessorament tècnic penal. Són xifres petites en comparació amb les condemnes, però dibuixen un possible camí diferent: menys presons i més responsabilitat compartida.

Un mirall incòmode

Les dades d’aquest agost són, en el fons, un mirall. Un mirall que ens ensenya que l’Alt Camp no és només terra de pagesia, indústria i cultura popular, sinó també d’ombres judicials que pesen sobre la comunitat. 187 persones no són una anècdota: són veïns, familiars, coneguts o desconeguts que, d’una manera o altra, comparteixen espai amb nosaltres.

Potser és hora de mirar aquestes estadístiques no només com un titular, sinó com un repte col·lectiu: què fem perquè no siguin les xifres del proper agost? I sobretot, com convertim la justícia en alguna cosa més que un número a la taula?