La R3, la línia de tren amb neu i sense llevaneu a Catalunya
Si alguna vegada has agafat la R3, sabràs que no és una línia qualsevol: travessa muntanyes, túnels i, sovint, neu. La neu s'acumula a estacions com la de Toses, gairebé amagant les vies, però què passa quan no hi ha qui la tregui?
Mentrestant, el servei es veu truncat per obres i talls, i l'usuari només rep promeses buides. Adif es manté en silenci sobre com afrontar l'acumulació de neu a la línia de ferrocarril més alta de l'Estat. I no és l'únic problema...
Una línia única, atrapada per la neu i la manca de manteniment
La línia R3 de Rodalies és una mica especial. A partir de Montcada-Bifurcació, gairebé tota és via única, i a partir de Vic adopta característiques de tren Regional. Però on realment es posa única és en l'altitud: entre Ripollès i la Cerdanya, les vies freguen els 1.500 metres d'altitud, sent la infraestructura ferroviària d'ample ibèric més alta de l'Estat.
La neu, per tant, no és una sorpresa, sinó un convidat habitual. Tan habitual que, excepte en anys de sequera extrema, les estacions com la de Toses sovint apareixen cobertes per gruixos importants de neu. Però el més preocupant és que fa anys que Adif va retirar la llevaneu de l'estació de Ripoll, deixant el servei a mercè del clima.
¿I ara, com s'elimina la neu?
La retirada de la llevaneu és l'enèsim exemple del que molts usuaris consideren un retrocés en manteniment. Amb la línia tallada des de fa mesos entre Parets i la Garriga per les obres de desdoblament, la presència de neu s'ha acarnissat amb els trens immobilitzats i les vies cobertes.
Adif assegura que tenen protocols per a casos de neu, però no ha aclarit si la llevaneu s'enviaria per carretera (amb les complicacions que això suposa) ni si pensa instal·lar-ne una de permanent a Ripoll. Mentrestant, els usuaris es pregunten com es pot garantir la seguretat i el servei en aquesta línia tan especial.
El Pirineu oriental: nevades rècord i un servei ferroviari en tensió
Les llevantades d'aquest hivern han deixat gruixos de neu rècord al Pirineu oriental. Zones per on passa la R3 com Planoles, Toses i la Molina han vist com la neu s'acumulava fins a tapar les vies. Aquest fet ha complicat encara més la circulació quan el servei es reactivi.
Segons l'enginyer Arnau Comajoan, membre de la Plataforma per a la Promoció del Transport Públic (PTP), els trens poden funcionar fins a cert gruix de neu, però més enllà ja no. I aquí rau el problema: sense una llevaneu adequada, la neu pot deixar la línia intransitable durant dies.
Comparacions que fan mal: Suïssa i la realitat catalana
La PTP apunta que a Suïssa, amb condicions similars o fins i tot més adverses, els trens funcionen molt millor que els cotxes quan neva. Aquí, en canvi, la R3 viu entre talls, limitacions de velocitat i una manca d'inversions alarmant.
Les limitacions de velocitat en fins a 12 punts l'any passat i la poca clarificació d'Adif sobre l'estat real de la infraestructura són una mostra de la precarietat del servei, especialment en zones tan complicades com el Pirineu.
Els usuaris, a les portes d'una manifestació i amb demandes clares
La plataforma Perquè no ens fotin el tren fa anys que lluita per un servei digne a la R3. L'actual tall total després de l'accident mortal a Gelida ha posat de manifest la mala gestió i la manca d'informació sobre les alternatives d'autobús, que fins i tot han arribat a provocar incidents com un bus Renfe sortint-se de la carretera.
Els usuaris denuncien la mala informació i la precarietat del transport alternatiu, i exigeixen que el Pla de Rodalies inclogui un calendari clar per al desdoblament de trams clau i la reobertura de les segones vies a estacions com Campdevànol i Toses. Això no només milloraria la capacitat, sinó que donaria més fiabilitat a la línia.
Les inversions, una assignatura pendent
Tot plegat passa en un context on l'Estat només inverteix un de cada tres euros promesos a Rodalies, segons dades recents. La necessitat d'actuar urgentment en punts crítics de la infraestructura és clara, però la resposta oficial sembla lenta i poc clara.
Marc Janeras, portaveu de la plataforma, insta Adif a aprofitar l'aturada per millorar el màxim possible, abans que la neu i el temps segueixin marcant el ritme d'una línia que, per altitud i situació, no pot permetre's més fallades.
Dades pràctiques per a viatgers i curiosos
| Aspecte | Detall |
|---|---|
| Altitud màxima | Prop de 1.500 metres a l'estació de Toses |
| Longitud de la línia | Més de 160 km entre Barcelona i Puigcerdà |
| Estacions amb neu destacada | Toses, Planoles, La Molina |
| Problemes actuals | Talls per obres, manca de llevaneu, mala informació, limitacions de velocitat |
| Inversió estatal | Només un de cada tres euros dels prometuts |
Si vols seguir el tema i estar al dia sobre les afectacions a la R3, pots consultar els canals oficials d'Rodalies de Catalunya i les comunicacions d'Adif i Renfe.
La realitat és que la R3 no és només una línia de tren, sinó un reflex dels desajustos en la gestió del transport públic a Catalunya. Quan parlem de neu, altitud i manteniment, parlem també de la paciència (i la resignació) dels milers d'usuaris que cada dia confien en aquest servei.
