Quan les vies de tren es converteixen en aventures familiars sobre rodes
Un tren que mai no arriba i una bicicleta que no vols deixar. Aquesta és la paradoxa catalana: línies ferroviàries abandonades que ara són el paradís dels qui pedalen sense pressa.
La ruta comença amb promeses de facilitat absoluta, però aviat descobreixes que ni el paisatge ni les cames et deixen sortir-ne indemne. El que sembla un passeig es transforma en una aventura amb accent rural.
Quan penses en “vacances actives” en família, potser et venen al cap hotels amb animadors o piscines infinites. Però a Catalunya hi ha una proposta molt més irònica: agafar les antigues vies de tren abandonades i transformar-les en rutes ciclistes. El resultat? Les famoses Vies Verdes, una xarxa que combina història ferroviària, natura i alguna pujada que et recorda que potser hauries d'haver entrenat una mica més abans de venir.
Pels qui vivim a la demarcació de Tarragona, quan pensem en Vies Verdes, més aviat ens venen a la memòria les rutes que hi ha a les Terres de l'Ebre, amb paisatges espectaculars. Però també en trobem, pel nord de Catalunya, amb entorns no menys bucòlics que els del sud del Principat.
Aquestes rutes tenen un encant especial: no hi ha cotxes, no hi ha pressa i, sorprenentment, tampoc no hi ha aquell soroll constant de clàxons que acompanya la major part de viatges per carretera. Només el so de les rodes sobre la grava i algun grit de “vigila amb el revolt!”. La primera sensació és que tot serà bufar i fer ampolles. La segona, quan s'arriba al Coll de Bas, és que no, no ho serà.
Un passat ferroviari amb futur ciclista
Les Vies Verdes de Catalunya tenen origen en línies de ferrocarril que, entre el 1911 i el 1985, van quedar en desús. El 1993 es va començar a transformar en rutes sense trànsit i el 1997 ja es va inaugurar el primer tram català. Avui sumen més de 136 km que connecten els Pirineus amb la Costa Brava. És a dir, de Ripoll a Sant Feliu de Guíxols, passant per Olot i Girona.
Aquest recorregut, que ara sembla pensat per a Instagram i pícnics improvisats, abans servia per transportar carbó, ferro i mercaderies. Avui, en canvi, transporta sobretot famílies amb nens, ciclistes amateurs i turistes que volen presumir d'haver fet esport abans de l'aperitiu.
De la Garrotxa a Girona, entre volcans i pobles empedrats
Un dels trams més populars és el que baixa des de Sant Esteve d'en Bas fins a Girona. Aquí, la ruta us porta per la Vall d'Hostoles, travessant boscos d'alzines i roures, passant per ponts excavats amb roca volcànica i fent parades a pobles que semblin sortits d'una postal.
A les Planes d'Hostoles, per exemple, pots descobrir edificis modernistes que testimonien un passat tèxtil sorprenent. I a Can Garay, un antic casalot de 1906 restaurat, pots menjar unes patates d'Olot farcides que fan oblidar qualsevol esforç ciclista. Perquè sí, la bici és saludable, però la gastronomia encara ho és més.
El factor sorpresa del recorregut
La gràcia de la Via Verda és que no tot és pedalada suau. Tot i que el recorregut és, en general, de baixada, hi ha trams que et recorden que la bici pesa i que el cos té límits. Però, com a contrapartida, hi ha baixades llargues que et deixen sentir com si fossis en una cursa del Tour, amb la diferència que al final no t'espera un podi, sinó un poble amb plaça Major i cafè amb gel.
Cultura local sobre dues rodes
Un dels punts forts d'aquestes rutes és la connexió amb la cultura local. No només veus el paisatge, sinó que el travesses lentament, gairebé com si fossis un veí més. Et pots aturar a Amer, prendre un cafè a la seva plaça porxada, o fer una tast de productes locals a qualsevol dels pobles que travessis. I quan arribes a Girona, entres per la part més discreta de la Ciutat: els seus horts i camins amagats. Una entrada tan humil com inesperada.
Vacances familiars sense estrès (bé, gairebé)
El recorregut és ideal per fer en família. Hi ha trams asfaltats, altres de terra compacta i senyalitzacions que fins i tot indiquin quan has de girar a l'esquerra després d'un nombre determinat de pedalades, literalment. Les empreses locals, com Vies Verdes, ofereixen lloguer de bicicletas, trasllat d'equipatges i allotjament a hotels rurals que són, alhora, part de l'experiència.
Això converteix la ruta en un pla perfecte per a unes vacances sense tant de cotxe, amb prou comoditat perquè no calgui patir i prou sorpreses perquè no sigui avorrit. I, sobretot, amb la certesa que l'endemà tindràs agulletes, però també històries per explicar.
Per què val la pena?
Les Vies Verdes no són només una ruta ciclista, són una manera de redescobrir Catalunya a ritme lent. Són una excusa per passar temps en família, per menjar bé i per comprendre com un espai abandonat es pot reinventar en alguna cosa útil i bella. Al cap i a la fi, qui necessita un tren quan tens una bicicleta i tot un paisatge per davant?
Pedalar aquí no és només fer esport, és participar d'un trosset de la història catalana amb rodes. I això, ni la Renfe ho pot oferir.
