El Pont del Diable es planta cara al turisme salvatge: Tarragona imposa ordre al caos verd
Tarragona s’ha llevat amb ressaca de visitants: cues per fer-se selfies amb el Pont del Diable, drons sobrevolant columnes romanes i gent que confon el bosc amb un aparcament improvisat. El que havia de ser una escapada històrica ha acabat sent un festival d’erosió i senderisme sense brúixola.
El municipi ja n’ha tingut prou. L’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa les primeres mesures per posar ordre al caos del parc, un espai Patrimoni Mundial que ha vist com els seus camins s’esborren literalment sota les sabatilles dels visitants. Però, què implica exactament aquest “ordre”? Encara no ho diuen tot.
Un monument amb paciència limitada
El Pont del Diable ha aguantat imperis, pluges i segles de selfies, però el que no pot suportar és la barreja de turisme descontrolat i camins improvisats. Segons el projecte de restauració i renaturalització del Parc Eco Històric, la situació ja “compromet la estabilitat de part de la estructura”. Traduït: si seguim així, el pont pot acabar sent només una postal antiga.
Les mesures que s’han tret de la màniga —i del pressupost europeu— inclouen dos itineraris de visita molt ben pensats: un de 640 metres i un altre de 979. Tots dos arrencaran des del pàrquing, passaran pel camí de Mas d’en Granell i arribaran fins a la Casa del Guarda. Després, el curt arriba al peu de l’aqüeducte; el llarg, a la part superior, on la panoràmica és tan espectacular com perillosa per als qui fan stories amb vertigen.
Nous camins (i tancaments) per salvar el vell pont
Els senderons tindran baranes i nova senyalització —no només per guiar, sinó per evitar temptacions d’"anar per lliure"—. Un cop definits els traçats, la resta de camins quedaran tancats amb tanques de fusta i vegetació arbustiva. Objectiu: frenar la erosió que ja està deixant empremta al terreny i fer entendre que “explorar” no és sinònim de destrossar.
Com explica un tècnic del consistori (setembre 2025), “no es tracta de prohibir, sinó de redibuixar la convivència entre natura i patrimoni”. Una frase que podria estar impresa a la samarreta de qualsevol monitor de campament, però que aquí sona bastant urgent.
🌡️ Clima: Mediterrani sec, estius molt calorosos
🍂 Millor època: primavera o tardor
💶 Pressupost: prop de 100.000 € (projecte Greenbelt’26)
🌳 Objectiu: reduir erosió i restaurar vegetació autòctona
🔗 Ajuntament de Tarragona
Quan restaurar és també educar
La intervenció no es queda només en camins i tanques. També es plantaran alzines en lloc de pins blancs, es retiraran espècies invasores i es crearan petites bermes de terra per retenir aigua i evitar el desgast del sòl. Tot plegat busca que el parc sigui més “resilient”, paraula de moda que aquí té més sentit que mai.
El projecte, valorat en gairebé 100.000 € i finançat pels fons europeus Next Generation, forma part del programa Greenbelt’26, que pretén “teixir corredors verds” al voltant de Tarragona. O, com dirien a Brussel·les, convertir el caos mediterrani en sostenibilitat Instagram-friendly.
Turisme, però amb GPS ètic
Aquest moviment no és un cas aïllat: arreu del país, des de la costa Brava fins a Montserrat, els municipis busquen maneres de posar límits sense perdre encant. Les solucions passen per controlar fluxos, cobrar accessos simbòlics o instal·lar sensors de gent (sí, literalment comptadors d’humans). El Pont del Diable només és el primer que diu prou.
Com apunta una portaveu de Turisme de Catalunya (set. 2025), “l’objectiu no és tancar espais, sinó preservar-los per al futur”. Traduït: si volem seguir fent stories, haurem d’aprendre a caminar sense esborrar el camí.
Com visitar-lo sense sentir-se culpable
El millor moment per visitar-lo és a primera hora del matí, quan encara no hi ha gent ni drons, i el sol fa brillar les pedres com si fossin de Netflix. Porta aigua, calçat tancat i una mica de respecte patrimonial (sí, això també es porta). I si et sembla exagerat, recorda: l’aqüeducte porta dos mil anys aguantant; el mínim és que tu aguantis dues hores sense sortir-te del camí.
Amb aquesta nova ordenació, el Pont del Diable vol tornar a ser un lloc per contemplar, no per conquerir. Potser és el moment d’assumir que l’autèntica foto perfecta no és la del mòbil, sinó la que no cal fer perquè el paisatge, per fi, respira.
Font: Projecte de restauració del Parc Eco Històric del Pont del Diable (Ajuntament de Tarragona, setembre 2025)
