Arbúcies i el seu "camí descalç": l’experiència sorpresa del Montseny que ningú del Camp s’esperava

Hi ha caps de setmana en què ni el cafè amb gel de la Rambla Nova pot amb el soroll mental. A les grans ciutats, la natura sembla un record llunyà d’Instagram, i encara més quan el mòbil vibra més que un Ryanair a l’aterratge. I tot plegat fa pensar que el bosc, pobre, deu estar enfadat amb nosaltres.

Però resulta que en aquest país de boletaires, cistells i rutes improvisades encara hi ha racons que s’ho miren amb paciència. Franges verdes on la gent busca ombra, silenci i una mica de pau pre-hivernal. I quan creus que ja ho tens tot vist —fagedes, castanyers, piscines naturals— apareix un lloc que et descol·loca… en el bon sentit.

selva-aventura
Camina Descalç, una aventura organitzada per La Selva de l'Aventura, a Arbúcies. Foto de sortidetes.cat

Un racó d’Arbúcies que no s’explica: es descobreix

El tercer paràgraf ja permet dir-ho: a Arbúcies s’hi amaga una proposta que anima a treure’s les sabates i caminar sense pressa. Es tracta del circuit Camina Descalç, dins l’espai natural de La Selva de l’Aventura, un indret que combina boscos del Montseny, aire fred i aquella sensació de diumenge perfecte sense haver pensat en el dilluns.

El que proposen és simple: 1,5 km de sensacions entre ombres i materials naturals. La ruta es fa en una hora llarga, però el temps funciona diferent quan el terra és sorra humida, herba fresca o escorça rugosa. El més curiós és que no cal ser “molt de natura” per gaudir-ho; només tenir ganes de deixar el mòbil en silenci, literalment.

Aquí no hi ha pressa ni muntatges artificials. Cada tram del recorregut està pensat perquè el visitant descobreixi el que ja estava allà. La terra, la fusta, el fang… tot és natural, senzill i perfectament integrat al bosc. Els responsables expliquen que volen oferir un “reset sensorial” i que el camí ajudi a reconnectar amb el que sovint ignorem.

camina-descalç01
Comencem l'aventura tocant, literalment, de peus a terra. Foto de agora.xtec.cat/escolaanicet

Què és exactament aquest recorregut sensorial

El circuit es divideix en zones que desperten cadascun dels cinc sentits. El primer és el tacte: un entramat de superfícies on els peus passen de fulles seques a pedres fredes, de sorra fina a trams plens de suro o fang. És com recordar que els peus estan vius, més enllà de les espardenyes esportives o les "xancletes" d’estiu.

En un punt del camí, l’aigua pren protagonisme. Petits canals deixen que els visitants juguin, mullin les mans o segueixin el fil de l’aigua fins a una bassa tranquil·la. No hi ha res tecnològic: només el so constant que fa oblidar el soroll de ciutat. És d’aquells moments que et fan pensar que les presses urbanes són una mica absurdes.

Després arriba el tram dedicat al so. Campanes, gongs i palos de pluja conviden a crear melodies improvisades. Tot està pensat perquè la gent hi jugui: adults, nens, gent gran. Diuen que aquest espai “desperta la curiositat”, i ho fa. El soroll del vent entre les branques completa l’ambient, com si el bosc posés la banda sonora.

selva-aventura-3
A Camina Descalç, pots fer un munt d'activitats ben divertides i aptes per a tots els públics, caminant naturalment descalç. Foto de sortidetes.cat

Animals amagats, olors inesperades i un final en hamaca

La vista també juga. Entre els arbres s’hi amaguen petites figures metàl·liques d’animals que cal descobrir seguint rastres al terra. No és cap gimcana competitiva: és un joc tranquil, gairebé poètic, que desperta l’atenció i fa mirar el bosc d’una manera diferent.

I llavors arriba el sector de les olors. Aquí es combinen herbes aromàtiques plantades a la zona —espígol, menta, farigola— amb petits recipients que conviden a identificar fragàncies. No cal ser un expert: només deixar-se portar. Curiosament, molts visitants reconeixen aromes que feia anys que no detectaven.

camina_descalç04
Experiència en tots els sentits i amb tots els sentits. Foto de

El final és una zona de descans amb hamaques i bancs de fusta. Un mirador silenciós per quedar-s’hi una estona llarga. No és la típica foto de “lloc instagramable”; és un espai sense pretensions on la gent simplement para. I costa, perquè no estem gaire acostumats a aturar-nos.

Informació pràctica i preus

La ruta és apta per a tots els públics: poc desnivell, ombra abundant i activitats pensades per adaptar-se a cada edat. L’entrada costa entre 6 i 8 euros i la durada habitual és d’una hora i mitja. Tot el circuit està dins de La Selva de l’Aventura, a pocs minuts del centre d’Arbúcies i ben indicat des de la carretera.

Aspecte Detall
Preu 6–8 €
Durada 1h – 1h30
Dificultat Fàcil, apte per a famílies
Més info i inscripcions Pàgina web de La Selva de l'Aventura

L’espai recomana portar tovallola, roba còmoda i, si es vol, unes xancles per als trams d’aigua. Tot el material utilitzat és natural i la majoria de fusta prové de la zona. Aquest vídeo dóna una idea de com en pot ser de divertida aquesta aventura.

Com arribar des de Tarragona, Tortosa i altres ciutats

Des de Tarragona: el trajecte habitual és pujar per l’AP-7 fins a la sortida 10 (Hostalric) i seguir per la GI-552 fins a Arbúcies. El viatge dura aproximadament 1h40. És un recorregut còmode, amb molta autopista i els últims quilòmetres entre boscos del Montseny.

Des de Tortosa: la ruta més ràpida és AP-7 direcció Girona fins a la sortida 10 (Hostalric) i després GI-552. El trajecte és una mica més llarg, prop de 2h10, però molt directe. Ideal per fer parada prèvia a l’Àrea de l’Empordà, que sempre té ambient de diumenge.

Per què agrada tant a la gent del Camp i de les Terres de l’Ebre

Molts visitants que arriben des de Tarragona o Tortosa expliquen que el que sorprèn no és el camí en si, sinó el contrast: després de dies de feina, cues a la T-11 o la C-12 i corredisses al Mercat, aterrar en un espai tan tranquil genera un efecte immediat. El bosc és humil, amable i ideal per desconnectar en família o parella.

Caminar descalç és més que una activitat turística. Té un punt terapèutic i un altre de joc, i combina molt bé amb una escapada curta al Montseny. I el millor és que no cal preparar-se gaire: només ganes de posar els peus a terra —literalment— i deixar que la natura faci la resta.