Tarragona i el misteri del racó de Pare Palau que els veïns no deixen d’observar

Què passa exactament al carrer Pare Palau?

Després d’uns quants dies de murmuris, es confirma el que molts ja havien vist però ningú acabava d’explicar. En un tram concret de Pare Palau, a tocar de la Rambla Nova, hi ha un grup reduït de persones que han instal·lat, amb més o menys continuïtat, un espai propi per passar les nits. No és un secret, però tampoc és una escena habitual en un punt tan cèntric, i això ha generat una barreja evident de preocupació, resignació i debat ciutadà.

Segons repeteixen alguns veïns, el que més sorprèn és la quantitat d’objectes acumulats: matalassos, bosses, una cadira de rodes, roba i fins i tot productes d’alimentació. L’ocupació de l’espai ha anat creixent i ha encès els ànims dels qui hi passen cada dia, sovint amb aquella sensació que l’espai públic s’ha convertit en una mena de magatzem improvisat.

Veïns dividits entre la indignació i la compassió

Josep Vidal, veí de Tortosa però treballador habitual a la zona, mirava la escena amb el mòbil a la mà. “Això sembla un dúplex improvisat i ningú no hi posa remei”, comentava en veu alta, segons explicava a altres vianants. La seva principal queixa és la manca d’actuació immediata i la sensació que la situació “s’ha deixat fer”. Segons relata, ja ha trucat diverses vegades a la Guàrdia Urbana.

En canvi, altres veus adopten un to més conciliador. Ramon López, voluntari d’entitats socials, reconeixia que no és un cas aïllat. “La problemàtica es repeteix a altres zones de Tarragona”, deia, remarcant que la qüestió no és només d’ordre, sinó també d’acompanyament i suport. Segons ell, “és comprensible que ningú vulgui això davant del portal, però també és cert que aquestes persones necessiten ajuda constant”.

Altres, com Manuel Sosa, ho enfoquen des d’un punt de vista sanitari. “És sobretot una qüestió de salubritat i higiene pública”, insistia, fent referència als residus i a l’acumulació d'objectes en un espai tan transitat. En la mateixa línia, Maricarmen Ortiz, visitant d’Almeria, lamentava la situació: “Em fa pena; no conec la seva història, però crec que s’hauria d’insistir més perquè acceptessin ajuda”.

Com actua l’Ajuntament de Tarragona?

Des de l’Ajuntament de Tarragona i els seus Serveis Socials expliquen que la supervisió és habitual i organitzada. Fonts municipals recorden que s’hi fan tres sortides conjuntes setmanals entre la Guàrdia Urbana i l’equip social, especialment enfocades a conèixer l’estat de les persones que dormen al carrer i oferir-los alternatives.

En el cas concret de Pare Palau, asseguren que fa pocs dies ja s’hi va parlar amb les persones instal·lades per oferir-los allotjament temporal. Tot i això, expliquen que “la majoria rebutja els recursos”, un fenomen conegut i documentat també en altres municipis catalans. Només es pot intervenir si es comet alguna infracció o si la situació posa en risc directe la salut de la persona.

El darrer recompte oficial indica que a Tarragona hi ha 84 persones dormint al carrer. Són dades que l’Ajuntament publica periòdicament i que també consulten entitats com Càritas, Creu Roja o la Fundació Bona Nit. Segons tècnics socials municipals consultats el 2024 en informes públics, “el perfil és molt divers i no sempre vinculat a addiccions; sovint hi ha ruptures familiars, malalties mentals no diagnosticades o impossibilitat d’accedir a un habitatge estable”.

Quins recursos hi ha disponibles?

Actualment, Tarragona disposa de diferents recursos per a persones sense llar, entre ells el Centre d’Acollida Municipal i els dispositius d’hivern. Segons dades incloses al portal social municipal (tarragona.cat), els equipaments ofereixen allotjament nocturn, dutxes, servei de bugaderia i assessorament per a tràmits socials.

Una situació que obliga a replantejar el model de convivència

L’escena de Pare Palau, en un punt tan emblemàtic com el tram inferior de la Rambla Nova, ha reobert un debat que a Tarragona apareix cada tardor. Com conviure amb una realitat social creixent sense posar en risc la dignitat de ningú? Segons fonts municipals, el patró és clar: “L’atenció funciona quan la persona accepta l’acompanyament; sense això, l’actuació és limitada”, afirmaven tècnics socials el 2025 en reunions obertes amb entitats.

Mentre la ciutat afronta un increment del preu de l’habitatge i una pressió turística irregular entre temporades, la realitat és que l’espai públic esdevé, per a alguns, l’últim recurs. I per als veïns, un motiu més de preocupació. Tarragona, com altres ciutats catalanes, es troba en un equilibri fràgil entre l’empatia i l’ordenança.

De moment, però, tot indica que el cas de Pare Palau continuarà sent tema de conversa. Un reflex, diuen els experts consultats, del que passa a moltes altres ciutats: “Si no es resol l’origen, es multiplica el símptoma”, explicava el 2024 una treballadora social en un informe públic sobre sensellarisme a Camp de Tarragona.

Entre matalassos, bosses i un banc que ha vist massa nits fredes, el tram de Pare Palau i la Rambla Nova continua sent l’escenari d’un debat que Tarragona no pot ignorar. Un recordatori que, al centre de la ciutat, també hi ha històries que no surten als fulletons turístics.