El Port de Tarragona perd 15.000 tones per la crisi ferroviària
El Port de Tarragona està patint un revés important. La crisi ferroviària que sacseja Catalunya no és només titular, sinó que també es nota a la pràctica a un dels punts logístics més clau del sud del país.
El tràfic de mercaderies per ferrocarril ha caigut en picat, generant un buit que ningú vol veure. Però, quin cost té aquesta aturada per a l’economia local i per als operadors del Port?
Impacte directe al Port de Tarragona: 15.000 tones que no es mouen
Qui coneix el Port de Tarragona sap que és un punt neuràlgic per al transport de mercaderies a Catalunya. Però aquest 2023, la crisi ferroviària ha fet que 15.000 tones de mercaderies deixin de travessar les seves instal·lacions. No és poca cosa, sobretot tenint en compte que cada tona aporta un valor econòmic.
Aquesta xifra no només reflecteix un problema logístic, sinó que també es tradueix en un impacte econòmic palpable. El port, amb una mitjana d’ingrés de 15,3 € per tona transportada per ferrocarril, veu com els ingressos es redueixen de manera significativa.
Què suposa la crisi ferroviària per a la logística catalana?
El problema no és exclusiu del Port de Tarragona, sinó que afecta la mobilitat de mercaderies a tota Catalunya. L’augment dels costos i la manca de fiabilitat del servei ferroviari han fet que empreses i operadors busquin alternatives menys òptimes.
Segons fonts de l’administració portuària, la situació genera una incertesa considerable i fa que el Port perdi competitivitat davant altres infraestructures del territori. Això també repercuteix en la cadena de subministrament i, inevitablement, en el preu final dels productes.
Els números no enganyen
| Dades | Xifra |
|---|---|
| Tones no transportades al 2023 | 15.000 tones |
| Ingressos mitjans per tona | 15,3 € |
| Pèrdua total estimada d’ingressos | 229.500 € (aprox.) |
Reaccions i perspectives d’alguns agents implicats
L’alcalde de Tarragona, en declaracions indirectes, ha apuntat que “la situació ferroviària és un fre greu per a la nostra economia local”. Per la seva banda, els responsables del port han mostrat una clara preocupació per la falta d’inversions i millores en la infraestructura ferroviària.
Els operadors logístics també es mouen: molts busquen altres vies, com ara el transport per carretera, però això implica més cost i més emissions. Una paradoxa que no se salva ningú.
Què s’ha previst per al futur?
Els plans oficials apunten a una millora progressiva del servei. Però, com sempre, les promeses poden trigar mesos o anys a materialitzar-se. Mentre, el Port de Tarragona i la resta de Catalunya continuen pagant el preu de una crisi que sembla no tenir fi.
Com podem imaginar, aquesta situació no només afecta l’economia sinó que també té un impacte en el dia a dia dels treballadors i en la imatge internacional del port.
Si vols seguir l’evolució oficial, pots consultar la web de l’Autoritat Portuària de Tarragona.
La realitat és que la crisi ferroviària està deixant una empremta difícil de borrar, i Tarragona, amb el seu port com a protagonista, ho pateix més que ningú.
