El missatge incòmode de l'Arquebisbe de Tarragona que farà parlar...
A les terres de l'Arc de Triomf, on el passat romà i la modernitat es fusionen, les paraules dels nostres líders tenen un ressò especial. De vegades, aquest ressò va més enllà dels murs de la Catedral i arriba fins als racons més insospitats de la vida pública. Sembla que un nou missatge inesperat ha emergit des de la cúpula eclesiàstica tarragonina.
No és habitual que les campanes de la catedral ressonin amb un to tan contundent i directe sobre temes que semblen allunyats del seu àmbit. I menys encara quan el missatge apunta, subtilment, a la manera de fer d'alguns dels seus propis companys. Un toc d'atenció que podria canviar la narrativa tradicional.
Un Senyal Inesperat des de la Cúria Tarragonina
Joan Planellas, l'Arquebisbe de Tarragona i actual president de la Conferència Episcopal Tarraconense, ha deixat anar unes declaracions que ja estan fent parlar la parròquia i el més enllà. En una entrevista recent amb l'ACN, el màxim representant eclesiàstic de la província ha recalcat un punt que, segons ell, és fonamental per a la institució: la no ingerència en la política. Una postura que, en boca d'un bisbe, no és sempre la tònica habitual.
Planellas ha subratllat que l'Església "ha d'acceptar i veure que estem en un país democràtic" i, per tant, "no ha d'interferir". Aquesta afirmació arriba després d'un any on l'Arquebisbe ja havia matisat diverses declaracions del president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello. Sembla que la línia vermella entre el púlpit i el Parlament, o la plaça del Mercadal de Reus, li preocupa especialment.
En aquest sentit, el tarragoní ha advertit directament que no es pot fer "política partidista". L'ombra d'aquesta postura ja es va projectar en altres ocasions, on la veu de Planellas ha sonat amb una claredat que busca posar límits. No és el primer cop que un càrrec eclesiàstic a Tarragona intervé en debats públics, però sí que destaca la fermesa i la insistència amb què ho fa l'actual president de la Tarraconense.
Polarització de la immigració: un risc “desastrós”
Però no només la política interna de l'Església ha estat al punt de mira de Planellas. L'Arquebisbe també ha posat l'accent en un tema social de gran calat: la immigració. Ha alertat que les "retallades" d'Europa i els Estats Units a les ONG del Tercer Món tindran una conseqüència directa: un augment considerable de la immigració. Una previsió que, segons ell, s'ha de prendre molt seriosament.
La seva preocupació no s'atura aquí. Planellas ha advertit que si es "polaritza" aquest debat, la situació "es pot acabar en el desastre". Una metàfora que evoca el soroll de la pólvora dels castells humans de Valls si es gestiona malament, o la tensió que es viu a les cues de la T-11 en hora punta si hi ha un petit imprevist. La crida és clara: evitar la confrontació i buscar solucions consensuades.
“Cal abordar aquests temes amb una mirada més humana i menys ideològica”, afirmava Planellas en la mateixa entrevista, posant l'accent en la dignitat de les persones per sobre de qualsevol agenda. Un missatge que ressona amb els principis de moltes entitats socials que treballen incansablement al Camp de Tarragona.
Arquebisbe amb veu pròpia: un fet destacable
La postura de Joan Planellas no passa desapercebuda en un context on la veu eclesiàstica a vegades es percep com un bloc monolític. Que un Arquebisbe reclami una Església menys polititzada i més centrada en el seu rol espiritual i social és un fet que molt pocs esperaven. Aquesta actitud el diferencia de molts dels seus iguals i el posiciona com una figura amb un discurs propi i crític des de dins.
Les seves declaracions han generat un debat interessant dins i fora de la jerarquia eclesiàstica, recordant-nos que, fins i tot en les institucions més antigues, hi pot haver espai per a la reflexió i el canvi. Així, mentre la ciutat de Tarragona es prepara per a les seves festes de Sant Magí, les paraules de Planellas continuen ressonant, convidant a la reflexió sobre el paper de l'Església en la nostra societat actual.
