La família Domingo que va desafiar l'Església a l'Argilaga
A finals del segle XIX, l’Argilaga era un lloc on la riquesa i el poder es materialitzaven en cases impressionants, mentre que la religió dominava bona part de la societat rural. Però una família local va trencar el costum i va plantar cara a un dels símbols més sagrats del poble.
El conflicte no va ser qualsevol cosa: una torre més alta que la del temple va despertar tensions i polèmiques que encara avui la gent recorda amb una mica d’ironia. Vols saber què va passar?
Context històric i social de l’Argilaga a finals del segle XIX
L’Argilaga, avui nucli de la Secuita, era un espai on la riquesa i el control social estaven ben marcats. Les famílies poderoses, com els Domingo, acumulaven terrenys i força de treball, mentre que la majoria de la població vivia sota la influència ideològica de l’Església.
La religió regnava sobre la gent analfabeta, que acceptava la seva condició social com a destinació inevitable. Però aquesta jerarquia estava a punt de rebre un bon sacseig, quan una construcció va posar en dubte el domini eclesiàstic.
La família Domingo i el conflicte amb l’Església
En Josep Domingo Griñó, propietari de grans extensions de terreny al voltant de l’església, va començar a edificar en un espai contigu al temple. Això va provocar la reacció immediata del rector Joan Ferran i de l’Arquebisbat de Tarragona, representat per l’arquitecte Ramon Salas.
La disputa girava entorn de la distància que calia respectar entre la nova construcció i l’església. Els estàndards eren clars: els carrers i places haurien de tenir una amplada igual o superior a l’alçada del campanar per garantir visibilitat i trànsit.
La torre més alta que el campanar
Però en comptes de respectar aquestes normes, la família Domingo va aixecar una torratxa que superava en alçada la mateixa torre del temple. A més, van obrir una porta que tocava literalment la paret de l’església, una provocació que no va passar desapercebuda.
La intervenció oficial va ser lenta i poc efectiva, i el conflicte es va prolongar fins ben entrat el segle XX. Fins i tot l’arquebisbe Benet Vilamitjana es va veure obligat a intervenir.
Detalls del conflicte i la seva resolució final
Les mesures i la reacció del rector
El Vicariat General va ordenar deixar un empriu de 16 pams, però finalment es va reduir a poc més de quatre metres. El rector Joan Ferran va intentar frenar la construcció, però el paleta va ignorar els advertiments i va continuar amb l’obra.
El problema no era només estètic, sinó que la nova paret tapava la llum de les finestres de les sagristies i ocupava un espai que era comunal per la gent del poble.
El desenllaç i el forat que va quedar
Finalment, el 1920, la vídua Francesca Coll Martí va enderrocar la torratxa. Això va obrir un carrer que va rebre el nom de "del Forat", nom que encara avui fa somriure els veïns per la seva història.
La reforma va anar lligada a la venda de terres amb un clar objectiu econòmic. El rector Carles Grau, successor de Joan Ferran, va reconèixer que la família Domingo actuava "de cara al chavo".
El llegat i la memòria popular
Una rima per recordar
La família Domingo va deixar la seva empremta no només en la pedra, sinó en la cultura popular. Una rima local deia: "Les dones de l’Argilaga no se’n poden alabar ja que la torreta del Domingo és més alta que el campanar", un comentari irònic que reflectia l’orgull i la controvèrsia que va suposar aquesta construcció.
La família que va desafiar la mitra
Aquesta història és un retrat de poder, conflicte i identitat, on una dinastia local va posar en qüestió l’autoritat eclesiàstica i va marcar el paisatge i la memòria de l’Argilaga.
El cas exemplifica com, en una societat rural fortament marcada per la religió i les classes socials, hi havia qui es decidia a desafiar les normes, deixant petjada per generacions.
Fitxa Ràpida
| Data | Lloc | Personatges | Conflicte |
|---|---|---|---|
| 1884-1920 | L’Argilaga (La Secuita) | Família Domingo, Rector Joan Ferran, Arquebisbe Benet Vilamitjana | Construcció d’una torre més alta que el campanar de l’església |
Per ampliar informació, es pot consultar l’arxiu històric de la Secuita i fonts oficials de l’Ajuntament de la Secuita.
La història de la família Domingo a l’Argilaga continua sent un exemple de com la tensió entre poder local i autoritat eclesiàstica pot marcar per sempre un territori i la seva gent.
