Connexió d’autobús Reus–Tarragona: la loteria que cada dia juga qui vol arribar puntual
Si a Reus hi ha cues a la T-11, a l’estació d’autobusos la cosa no va gaire millor. A les set del matí, la filera de passatgers que volen pujar al bus direcció Tarragona arriba fins al Mercat del Carrilet. La imatge és tan habitual que ja sembla part del paisatge urbà.
Els usuaris parlen d’una rutina absurda: arribar amb més d’una hora de marge per aconseguir seient i evitar començar el dia com sardines enllaunades. Però el que passa exactament amb la línia Reus–Tarragona no és tan senzill com una “falta de busos”.
Un trajecte curt que es fa etern
En teoria, el viatge entre Reus i Tarragona són només 14 km i uns 20 minuts de trajecte. En la pràctica, es converteix en un autèntic via crucis diari per a centenars de persones. Estudiants, treballadors i jubilats coincideixen: el servei està “desbordat” i ja fa més d’un any que arrossega retards, aglomeracions i busos plens abans fins i tot de sortir de l’estació.“
He de sortir de casa amb una hora i mitja de marge per estar tranquil·la”, explica la Clàudia Vázquez, estudiant de la URV. I no és l’única. Els seus companys confessen que arriben a l’andana gairebé de nit, per si el bus de les 7:20 no arriba o ja va ple. La puntualitat, aquí, no és una dada: és una llegenda urbana.
Cues que arriben fins al mercat
El punt més crític és el matí. A l’estació de l’avinguda de Salou, la cua de gent arriba fins al Mercat del Carrilet. Els busos ja hi aterren carregats, després de fer volta pel centre. El resultat? Desenes de viatgers esperant, alguns resignats a viatjar drets, d’altres directament abandonant i esperant el següent.
“De vegades passen tres busos directes seguits i ni un que faci parades”, diu el Yeray, usuari habitual. “I si en falla un, tota la cadena se’n va en orris. Pots acumular retards de més de 40 minuts”. Per això ha arribat a demanar un justificant al seu institut per poder marxar abans. A la tornada, assegura, la situació és “més del mateix”.
📍 Ruta: Reus – Tarragona
🕑 Durada prevista: 20 minuts
🚍 Operador: Servei interurbà de la Generalitat
👥 Problema: saturació, retards i falta de freqüències
🔮 Promesa oficial: “millora important” en els propers mesos
El dia a dia dels usuaris
La majoria assumeix la situació amb filosofia forçada. “És una loteria: un dia ve abans, un altre ve tard, i a vegades ni apareix”, relata en Vlodimir, estudiant al Vidal i Barraquer. La primera setmana de curs, diu, ni tan sols hi havia busos suficients per a tota la gent que s’acumulava.
La Sara i l’Adrià, que treballen a Tarragona, han hagut de canviar els seus horaris. “Ens aixequem abans i agafem el de les 7:30 per entrar a les 9. Sempre anem drets, i això si tenim sort d’entrar-hi”. La seva conclusió és clara: “Calen més viatges, no més promeses”.
Territori respon, a mitges
Des del Departament de Territori asseguren que s’està treballant per oferir una “millora important” a la línia. Ja el desembre passat s’havien anunciat reforços puntuals a les hores punta, però molts usuaris ho descriuen com una mesura “intermitent i irregular”.
Un portaveu de Territori va reiterar aquest setembre que la planificació de reforços “està en estudi” i que s’avançarà informació quan hi hagi concreció. Però la paciència dels passatgers no sembla esperar fins al 2026.
Seguretat i incidents a l’estació
La saturació del servei també ha posat el focus en la seguretat. La setmana passada, un home va ser detingut per amenaçar un conductor amb una pistola simulada a l’estació de Reus. Tot i que es tracta d’un cas aïllat, usuaris com en Yeray reclamen “més personal vigilant” per evitar situacions conflictives.
La futura estació: promesa o miratge?
El juny passat, Ajuntament i Generalitat van acordar que la nova estació d’autobusos es farà al mateix emplaçament de l’avinguda de Salou. Serà semisoterrada, amb 16 andanes i un parc urbà en superfície. La redacció del projecte es farà pública a l’estiu del 2026. La idea és connectar-la amb el Tramvia del Camp i l’estació de Bellissens, per aconseguir una intermodalitat de manual.
Els usuaris, però, són escèptics: “Què passarà mentre hi hagi obres? Si ara ja no hi cabem, imagina’t amb mitja estació tancada”, diu l’Andrea, estudiant de la URV. Per ara, la resignació és l’únic bitllet garantit.
El que diuen les dades
Segons dades recollides per entitats de mobilitat, la línia Reus–Tarragona ha registrat un augment del 20% en el nombre d’usuaris en només dos anys, coincidint amb l’increment de població estudiantil i laboral que es desplaça entre les dues ciutats. Tot i això, la freqüència de busos s’ha mantingut pràcticament igual, amb només ajustos puntuals en hores punta.
Una dada que contrasta amb altres connexions metropolitanes similars: a Girona–Salt, per exemple, el servei té un bus cada 10 minuts en hora punta, mentre que a l’Eixample de Barcelona, línies equivalents superen els 200 viatges diaris.
I mentrestant, què?
Mentre els polítics parlen de “plans de futur” i les obres es dibuixen en renders de PowerPoint, els reusencs i tarragonins continuen vivint el seu particular joc de la cadira cada matí. Amb olor de gasoil, soroll de maletes arrossegades i el gust amarg de saber que el cafè de primera hora ha estat per res, perquè el bus ja va ple.
La solució potser arribarà, però la pregunta és quan. I fins llavors, la línia Reus–Tarragona seguirà sent això: una loteria quotidiana on el premi és tan simple com arribar a l’hora.
🔗 Pots consultar la informació oficial al web del Departament de Territori.
