AP-7 Tarragona: dos anys d’obres, nous radars i paciència il·limitada fins Vinaròs

Dos anys (com a mínim) de feina a la AP-7 de Tarragona

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha adjudicat per 10,6 milions d’euros el contracte per conservar uns 100 km de carretera entre Salou i el límit amb Castelló. L’encàrrec inclou vigilància, manteniment, assistència a accidents i el clàssic “control de túnels” que sempre sona una mica a Netflix.

El termini inicial és de dos anys, però ja saps com va això: el contracte admet pròrrogues de fins a tres anys i una addicional de nou mesos. O sigui, que si tot va “bé”, ens plantem fàcilment al 2030 amb les obres a mitges i els radars afinant-se.

Nous radars i senyals “intel·ligents” per reduir emissions (i velocitats)

Entre les novetats més “eco” hi ha la instal·lació de senyalització vertical variable i nous radars adaptatius entre els km 288 i 313. Diuen que seran capaços de ajustar el límit de velocitat segons el trànsit i les condicions meteorològiques, però els conductors sospiten que ajustaran sobretot el compte bancari amb multes ben verdes.

Les obres afectaran també les àrees de servei de l’Hospitalet de l’Infant i Baix Ebre, així que si el teu ritual era parar-hi a fer un cafè o un entrepà de truita, potser hauràs de recórrer al mètode tradicional: esperar-te i maleir en silenci.

La versió “sostenible” de les obres: menys CO₂, més cues

El Ministeri assegura que aquestes obres són part d’una estratègia per reduir 71.640 tones anuals de CO₂ derivades del manteniment de carreteres. Les empreses adjudicatàries hauran de presentar un pla de descarbonització i calcular la seva petjada de carboni... mentre les excavadores continuen traient fum literal.

També es fomentarà l’ús de vehicles elèctrics, autoconsum energètic i il·luminació eficient. Tot plegat sona molt verd fins que recordes que cada embús de l’AP-7 genera CO₂ extra i desesperació col·lectiva.

El model integral: obres, trànsit i assistència en un sol pack

Aquest contracte forma part del nou model mixt de serveis i obres de la Direcció General de Carreteres, que busca una “mobilitat integral” (traducció: fer més amb menys pressupost). Inclou tasques de conservació ordinària, seguretat vial i assistència a la circulació, tot per “millorar l’experiència d’usuari”.

Segons fonts del Ministeri, l’objectiu és que “els usuaris trobin la via en òptimes condicions” (Declaracions del portaveu, 5/11/2025). Tot i així, els conductors locals ja han batejat el tram com a “la nova T-11 de llarg recorregut”.

Entre cues i radars: la rutina del conductor tarragoní

Els usuaris habituals de la AP-7 coneixen bé el ritual: obres al matí, radar a migdia, embús a la tarda. Entre Salou i l’Ametlla de Mar, el trànsit ja supera els 35.000 vehicles diaris segons dades del Ministeri de Transports. No calia gaire més per convertir-ho en una prova de resistència psicològica.

Un transportista de Cambrils ho resumia així: “Això és com un escape room, però amb camions i peatges fantasma”. Mentrestant, els ajuntaments afectats demanen “més coordinació i menys soroll”, tot i que el silenci no sembla estar inclòs al contracte.

Quan acabin les obres... potser començarà alguna altra

Si tot va segons el calendari (que és molt dir), les obres s’acabaran el 2027. Però entre pròrrogues, revisions i informes de CO₂, ningú s’atreveix a apostar-hi. “La AP-7 és com la Sagrada Família de les carreteres”, deia un veí de l’Ampolla. “Quan acabi, ja tindrem cotxes voladors”.

Mentrestant, el Ministeri assegura que aquestes actuacions reforcen el compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment els d’infraestructures segures i sostenibles. Els conductors, però, continuen amb un altre ODS molt més pràctic: “Obres, Desviaments i Sorolls”.

En resum: menys peatges, sí. Però més radars, més obres i més paciència. I si tens pressa, sempre pots anar per la nacional. Total, trigaràs igual.