A Tarragona, vuit condemnes després, per fi entra a presó

La història arrenca a La Canonja, un vespre qualsevol, amb un conductor que, malgrat haver-se quedat sense carnet fa més de quinze anys, decideix que un volant entre les mans és millor que qualsevol altra cosa. Els Mossos l’aturen i, sorpresa, resulta que acumula ja set condemnes prèvies per la mateixa jugada. Multes? No pagades. Treballs socials? Ni un. Prescripcions? Algunes. Eficàcia? Zero.

Així doncs, el Jutjat Penal número 4 de Tarragona ha dit prou. La vuitena condemna ha acabat amb una sentència de presó de set mesos, confirmada després per la Secció Segona de l’Audiència Provincial. L’home, finalment, haurà de tastar la Mas d’Enric des de dins, més enllà de veure-la quan passava per l’AP-7.

De les multes al mòdul

Fins ara, cada vegada que el pescaven, li queia una condemna suau: multes, hores de treball comunitari... En teoria, un sistema pensat per rehabilitar. En la pràctica? El protagonista ni s’ha molestat a complir. De fet, una de les penes va prescriure perquè el temps va passar sense que ell fes res. Una mena de “passar pantalla” judicial sense haver jugat la partida.

L’any 2019 va aconseguir quatre condemnes en un sol any, com si fos una col·lecció de cromos. Després una altra el 2020, una el 2022... i ara aquesta vuitena, la que finalment l’ha dut entre reixes. El tribunal ha estat clar: “ja hem provat de tot, i res no funciona”.

L’argument de l’acusat

Òbviament, l’home no es va quedar quiet. Va presentar recurs d’apel·lació, com aquell qui prova de demanar una segona oportunitat a l’àrbitre. Els motius? Tres. Primer, que l’expedient administratiu només feia referència al permís de ciclomotor (“AM”), no a tots els permisos. Segon, que els Mossos no li havien llegit els drets quan li van preguntar pel carnet. I tercer, que la pena era desproporcionada.

La resposta dels magistrats va ser tan clara com seca: quan et retiren el carnet per pèrdua de punts o més de dos anys, és per a tots els vehicles. Punt. Sobre les preguntes dels agents, recorden que un Reial decret obliga a portar el carnet i ensenyar-lo si et paren, així que preguntar no vulnera cap dret. I sobre la desproporció... bé, després de set condemnes ignorades, potser el problema no era el codi penal, sinó l’actitud.

Un cas que fa pensar

Aquest cas obre un debat incòmode: de què serveixen les multes i els treballs socials si hi ha gent que mai no els compleix? Quin és el límit abans que el sistema judicial digui prou? El cas de Tarragona és un exemple claríssim d’aquell refrany de les àvies: “a la vuitena va la vençuda”.

La presó, que fins ara havia estat una amenaça abstracta, s’ha convertit en realitat. I no pas per un accident greu o una temeritat de pel·lícula, sinó per una acumulació persistent de desobediència. Conduir sense carnet no és exactament conduir sense casc al patinet elèctric: aquí la llei és taxativa i, al final, arriba el moment en què l’Estat diu prou.

Mas d’Enric: el destí final

La Mas d’Enric, la presó de Tarragona, és ara el nou domicili temporal del conductor. Un centre relativament modern, inaugurat el 2015, que no té res a veure amb les velles presons urbanes. Potser aquí, entre mòduls i rutines, trobarà més temps per reflexionar que a les multes que no ha pagat mai.

Mentrestant, aquest cas es converteix en un avís per navegants: quan la llei et diu set vegades que no facis una cosa i tu continues fent-la, la vuitena no acostuma a portar bones notícies. Potser no cal esperar sempre a la festa major de condemnes per actuar.

Per saber més sobre la normativa de trànsit i la retirada del carnet per punts, es pot consultar la web oficial de la DGT.

Reflexió final

Aquest no és només un cas judicial més a la secció de successos. És també un mirall incòmode: el sistema penal té límits, i la paciència dels jutges també. Vuit condemnes són moltes, massa, i segurament la societat espera que la llei tingui algun efecte abans. Però, com a mínim, ara sí, el cercle s’ha tancat. Encara que hagi fet falta un número rodó —o gairebé— per aconseguir-ho.