Reus i la ZBE: El Tomb encén el fre mentre espera què diu el TSJC
Reus es lleva aquests dies amb aquella olor de pólvora administrativa que només surt quan el calendari i la burocràcia xoquen. Entre cartells nous de ZBE i botiguers que miren el cel, l’ambient recorda més un prefesti-Santa Llúcia improvisat que no pas un dilluns qualsevol.
Mentrestant, al centre, algunes persianes s’aixequen amb ressecada legal i amb la sensació que el pròxim 1 de desembre pot arribar amb sorpresa. Però el que preocupa no és tant la data com la incògnita que plana sobre el TSJC i un paperet que tothom espera i ningú sap quan sortirà.
El Tomb de Reus i la ZBE: què passa exactament?
El tercer paràgraf arriba amb el que tothom venia buscant: el Tomb de Reus ha demanat oficialment que l’Ajuntament no activi el règim sancionador de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Reus mentre el TSJC no resol la seva petició de suspensió cautelar. És a dir, que abans de començar a multar, millor esperar si tot això té base o si cal reescriure mig expedient.
Segons l’entitat comercial, el consistori hauria avançat massa ràpid. El Tomb acusa l’Ajuntament d’haver «fet via sense mirar bé el mapa», ja que —segons ells— la ciutat ha aplicat la ZBE a partir d’un PMUS validat ambientalment, sí, però sense la avaluació d’impacte ambiental ordinària que la llei requereix quan un projecte afecta més de 100 hectàrees de sòl. I la ZBE en té 264, que no és poca cosa.
Això situaria la nova normativa en una mena de «zona taronja administrativa», com comentaven fonts comercials en converses off the record durant aquesta mateixa setmana. El Tomb resumeix que l’ordenança podria córrer el risc de ser considerada «nula de ple dret» si el TSJC els acaba donant la raó.
El debat jurídic: què diu cada part?
– Entrada en vigor del règim sancionador: 1 de desembre de 2025
– Àrea ZBE de Reus: 264 hectàrees
– Entitat reclamant: El Tomb de Reus
– Organisme decisiu: TSJC
– Documentació clau: PMUS i avaluació ambiental
L’Ajuntament defensa que va seguir el procediment marcat per la Generalitat, que el PMUS ja disposava de la declaració ambiental estratègica aprovada el 8 d’agost de 2024, i que això dóna solidesa al conjunt del desplegament. Fonts municipals, citades en documents del cas, assenyalen que el consistori «ha actuat amb tota la diligència possible» i que «la ciutat necessita avançar en sostenibilitat».
El Tomb de Reus, però, interpreta aquesta documentació de manera diferent. Segons la seva lectura, la validació del PMUS no substitueix —ni pot substituir— la avaluació ambiental del projecte concret de la ZBE. Una obligació explícita a l’article 13.1 de la Llei 21/2013. I aquí és on rau el xoc interpretatiu. Des del seu punt de vista, el consistori ha posat el carro abans que els cavalls.
Un portaveu de l’entitat comercial va explicar aquesta setmana que «el comerç necessita mobilitat, però sobretot necessita seguretat jurídica». Una frase que, segons diuen, no és una crítica a la ZBE per se, sinó al «relat atropellat» amb què s’ha arribat al desembre.
Com afecta això a la ciutadania i al comerç?
La ciutat ha viscut les últimes setmanes amb un curiós contrast: mentre molts conductors intenten recordar si el seu vehicle porta etiqueta groga o verda, i mentre Google Maps recalcula rutes internes amb més nervis que elegància, els comerciants observen l’ambient amb un ull al carrer i l’altre al jutjat. El possible impacte en la mobilitat interna preocupa, sobretot en plena campanya de Nadal.
En algunes botigues del Mercat Central bromejaven aquests dies amb què «com a mínim, amb la ZBE, l’olor de marisc es quedarà on toca i no es barrejarà amb fums». Humor local per dissimular inquietuds reals. El Tomb recorda que la majoria de clients de proximitat arriben a peu o transport públic, però que «les restriccions afecten fluxos, i els fluxos afecten caixa».
Això sí: no tot és negatiu. Algunes entitats ecologistes assenyalen que molts municipis que ja apliquen ZBEs han registrat reduccions d’entre el 10% i el 20% de NO₂ al cap d’un any, dades extretes d’experiències a Barcelona i Madrid. Un argument que l’Ajuntament ja ha fet servir defensant que Reus «ha d’anar on van les ciutats europees».
FAQ: les preguntes que tothom està fent
La ZBE entra en vigor igualment l’1 de desembre?
La resposta oficial és sí. El règim sancionador té data. Però si el TSJC dictamina una suspensió cautelar abans o després del dia 1, es podria congelar tot temporalment. Tot depèn del ritme judicial.
Hi haurà multes des del primer dia?
L’Ajuntament ha insistit que sí, sempre que el TSJC no digui el contrari. El Tomb, però, demana explícitament que «no es posi en marxa un règim sancionador que podria resultar il·legal».
On puc consultar l’ordenança oficial?
El consistori manté tota la informació a la seva web municipal, a l’apartat de mobilitat (reus.cat).
Com es veu el calendari proper?
Tot indica que el TSJC no resoldrà en dies, però tampoc es descarta un pronunciament imminent. A Reus, mentrestant, la ciutat continua el seu ritme: les gralles assagen per Nadal, les cues a la T-11 segueixen fent-se llargues i els cartells de la nova ZBE guanyen followers involuntaris a Instagram.
Fonts municipals recordaven aquest divendres que «la ZBE és una obligació estatal i europea», i que Reus «no pot quedar-se a la cua». Des del Tomb, en canvi, insisteixen que «modernitzar-se sí, però no a costa de fer-ho malament».
I ara què? L’últim gir abans de l’1 de desembre
Amb totes les parts defensant la seva lectura, la pilota és ara al terrat del TSJC. El que està clar és que aquesta setmana Reus continuarà vivint entre dúbtes, cartells nous i comercials amb mirada analítica. A l’espera que el tribunal parli, l’Ajuntament manté la data; El Tomb manté la pressió; i la ciutadania, la resignació pràctica tan típica del Camp.
Sigui com sigui, Reus arribarà al 1 de desembre amb una lliçó clara: fins i tot una ZBE pot acabar sent un relat de suspense administratiu. I, com sempre, els últims capítols dependran del tribunal, que té ara la clau per decidir si la ciutat trepitja l’accelerador o si cal tornar a posar punt mort.
