Reus i les illes emergents: què canvia al centre?

Hi ha dies que el centre de Reus sembla un escenari: gent amunt i avall, bosses a la mà, i aquell moment incòmode de “on ho llenço, això?”. Doncs sí: l’Ajuntament de Reus torna a tocar peça amb la recollida selectiva. I no és un canvi d’aquells invisibles.

La pista és aquesta: al carrer, a certa hora, apareixen i desapareixen elements de recollida com si fossin d’un espectacle itinerant. I, mentrestant, hi haurà gent preguntant, explicant i prenent nota (perquè sempre hi ha algú que ho fa “com sempre”). Et sona?

Ajuntament de Reus i illes emergents: el nou mapa al centre

Ara sí: Reus ha ampliat el desplegament d’illes emergents al centre amb tres noves ubicacions. Les trobaràs a la plaça del Baluard, al raval de Santa Anna i al carrer de l’Hospital. I en dos d’aquests punts (Baluard i Santa Anna) hi haurà també opció de recollida de tèxtil i d’oli. Clar i al gra.

La mesura arriba amb una segona peça que no és decorativa: una campanya informativa iniciada el 19 de gener de 2026 i prevista fins al 30 de gener. No és només per repartir fulletons; la idea és explicar el funcionament, resoldre dubtes i, sobretot, detectar què falla abans que s’acabi convertint en “el tema” del barri.

I encara hi ha més moviment a la recambra. El consistori preveu sumar nous punts als carrers Llovera, Sant Llorenç i Boule, però ho farà quan es retirin els contenidors soterrats que encara hi ha. També està prevista l’anul·lació dels soterrats del raval del Pallol quan se’n retirin les bústies. Traducció: el mapa no està tancat. Ni de bon tros.

On són les noves illes emergents (i què s’hi podrà llençar)

Si t’agrada anar directe al detall, aquí el tens. Les noves instal·lacions són al nucli més cèntric, allà on qualsevol canvi es nota el doble (perquè hi viuen veïns, hi passen turistes i hi treballen comerços).

• Plaça del Baluard: recollida selectiva i també tèxtil i oli.
• Raval de Santa Anna: recollida selectiva i també tèxtil i oli.
• Carrer de l’Hospital: recollida selectiva (sense el plus de tèxtil i oli, segons la informació facilitada).

Mentrestant, el sistema ja funcionava en altres punts del centre: plaça del Teatre, carrer de la Presó i placeta dels Argenters (a més, amb capacitat incrementada), i també al carrer de Salvador Espriu i a la travessia de Sant Antoni. És a dir: no és una prova pilot simpàtica. És una línia clara.

Per què substitueixen els contenidors soterrats?

La teoria és bonica. Però Reus parla de pràctica. Les illes emergents s’han plantejat com una alternativa als soterrats perquè, especialment al centre, s’hi han detectat dificultats tècniques, de manteniment i d’ús. I això, al final, es tradueix en una cosa molt poc poètica: avaries, males olors, desbordaments i queixes.

Segons han explicat els regidors Daniel Rubio i Daniel Marcos (presentació de gener de 2026), l’actuació s’emmarca en l’objectiu d’anar cap a un model més eficient i més adaptat a l’entorn urbà. Dit en llenguatge de carrer: si una peça no funciona bé, es canvia. I ja està.

Com funcionen les illes emergents (i per què només apareixen a la tarda)

El sistema té un punt de “màgia logística” que, si no te l’expliquen, pot desconcertar: les illes emergents són remolcs de recollida selectiva que només s’instal·len en franges horàries concretes. No hi són tot el dia. No hi són tota la nit. Apareixen quan toca.

La franja que ha fixat l’Ajuntament és de 19.00 a 23.00. Quatre hores. I sí: això obliga a canviar rutines. Però també evita tenir “mobles urbans” permanents ocupant espai quan no cal (i, de retruc, redueix part del vandalisme i el mal ús). O això és el que es busca.

Horaris i hàbits: què canvia per al veïnat i els comerços

La part delicada és aquesta: quan un servei depèn d’un horari, el marge d’error es fa petit. Si baixes la bossa a les sis, encara no hi és. Si ho fas a les dotze, ja ha marxat. I aquí és on entren els usos “creatius” que després generen problemes.

Per això l’Ajuntament ha posat el focus també en els establiments comercials, perquè són grans generadors de residus i perquè, en hores punta, el centre és un formiguer. La idea és detectar incidències i usos incorrectes durant la campanya i fer-ne seguiment un cop s’acabi. No és només pedagogia; és control de qualitat del dia a dia.

Recollida selectiva: el que sembla obvi (i el que no ho és tant)

A la pràctica, moltes confusions es repeteixen. I no perquè la gent sigui curta; perquè la vida va ràpid. Així que, per estalviar-te mirades de “això no va aquí”, apunta aquestes idees bàsiques: separar bé vol dir menys rebuig i menys feina bruta després.

• Envasos: plàstics, llaunes i brics (no joguines, no electrodomèstics).
• Paper i cartró: plegat i sense convertir el contenidor en un tetris impossible.
• Vidre: ampolles i pots, sense taps ni ceràmica.
• Orgànica: restes de menjar i materials compostables (si tens dubtes, pregunta als informadors).
• Oli i tèxtil: només als punts on s’hagi habilitat aquesta opció.

Si ets dels que pensa “jo ja reciclo”, perfecte. Però el sistema també va de fer-ho quan toca i on toca. I això, al centre, és mitja batalla guanyada.

Campanya informativa: sis educadors i un objectiu molt terrenal

La campanya no és una nota de premsa i prou. L’Ajuntament ha desplegat un equip de sis educadors ambientals per atendre la ciutadania de dilluns a divendres, en horari de matí i tarda. Gent amb armilla, paciència i la capacitat de respondre la mateixa pregunta trenta cops sense perdre el somriure.

Faràn quatre coses molt concretes: explicar el funcionament de les illes emergents, resoldre dubtes sobre recollida selectiva, repartir material de sensibilització ambiental i recollir incidències (incloent suggeriments i usos incorrectes). És la diferència entre “hem canviat el sistema” i “hem canviat el sistema i volem que funcioni”.

On informar-se (sense acabar en un fil etern de WhatsApp)

Si vols anar a la font i evitar el rumor de l’escala, el millor és consultar canals oficials. L’Ajuntament de Reus centralitza informació i avisos municipals al seu web, on habitualment publica actualitzacions de serveis i campanyes: https://www.reus.cat.

I si t’interessa comparar el pols informatiu, mitjans locals com Reusdigital.cat també n’han anat fent seguiment aquests dies, posant el focus en el centre de la ciutat i en la convivència entre serveis, comerç i veïnat. Al final, quan el tema és la bossa de la brossa, tothom hi té opinió.

Una dada per situar el debat: Catalunya encara té marge

Tot plegat passa en un context on la recollida selectiva continua sent una assignatura amb recorregut. Segons informes públics de l’Agència de Residus de Catalunya dels últims anys, el nivell de recollida selectiva al país es mou al voltant de la meitat del total, aproximadament. Això vol dir una cosa molt poc glamurosa: encara hi ha massa rebuig.

I és aquí on mesures com les illes emergents a Reus busquen fer de palanca: menys incidències, més ordre, i un sistema pensat per un centre on cada metre quadrat és disputat (entre terrasses, passos, repartidors i aquella bici que sempre està “un moment”).

La realitat és que Reus ha decidit accelerar la transició: més punts d’illes emergents, retirada progressiva de soterrats i una campanya informativa per evitar que el canvi es converteixi en un malentès col·lectiu. Si vius, treballes o compres al centre de Reus, no és un tema abstracte: és el teu horari, el teu carrer i la teva rutina. Punt.