Reus i els terrenys d’ADIF: el nord de la ciutat espera un canvi que feia dècades
Al nord de Reus, allà on el soroll dels trens es barreja amb el del vermut del dissabte, els veïns fa anys que miren uns terrenys immensos amb la mateixa il·lusió que un nen davant d’un regal encara embolicat. Saben que pot passar-hi alguna cosa… però ningú ha dit encara què ni quan.
La frontera invisible entre el barri Gaudí, La Mineta i la resta de la ciutat sempre ha estat allà, silenciosa, com una cua eterna a la T-11. Ara corre el rumor que pot començar a desfer-se, però tothom procura mantenir la calma: a Reus, les obres llargues deixen més ressaca que Sant Pere. I encara ningú s’atreveix a posar la mà al foc.
Què passa realment amb els terrenys d’ADIF a Reus
El que fins ara havia estat només un tema de conversa als bars de la zona —entre un “ja ho faran” i un “això no ho veurem mai”— ha començat a agafar forma. A partir d’un anunci que ha fet més soroll que un castell de tronadors a Sant Joan, s’ha sabut que ADIF cedirà a la ciutat els terrenys infrautilitzats darrere l’estació de tren. Parlem de 46.000 m² que durant dècades han fet de frontera emocional, física i logística entre el nord de Reus i el seu centre històric.
Des del barri Gaudí i des de La Mineta, la reacció ha estat una combinació de sospir d’alleujament i mirada de reüll. “Això semblava el mur de Berlín”, comenta el president veïnal del Gaudí, Antonio Montoya, amb aquell to de qui ho ha dit tantes vegades que ja ho diu de memòria. Per la seva banda, Xavier Panisello, de La Mineta, admet que el canvi feia anys que “penjava” i que el veïnat ja no esperava gaire.
Per què aquests terrenys eren un problema tan gros
Data clau: cessió anunciada el 2025
Superfície: 46.000 m²
Zona: darrere l’estació de Reus
Ús actual: acopi d’obres del Corredor Mediterrani
Alliberament previst: 2027
Font oficial: Ajuntament de Reus
Durant dècades, aquesta superfície ha funcionat com un gran “no passaràs” d’obra pública. Amb només dos accessos possibles —el pont de Països Catalans i el d’Almoster—, la mobilitat entre el nord i el centre ha estat més complicada que trobar aparcament al Mercat Central un dissabte al matí.
Montoya recorda que molta gent del Gaudí encara diu “me’n vaig a Reus”, com si visquessin en una mena de satèl·lit municipal. Una broma que tothom riu, però que resumeix un sentiment real: la ciutat es percebia com partida en dos, i el veïnat havia de fer un rodeo monumental per arribar a llocs on la resta hi arriba caminant.
La cessió d’ADIF i el que realment implica
ADIF ha anunciat que només requerirà un 5% del terreny a partir de 2027, quan acabin les necessitats logístiques vinculades al Corredor Mediterrani. La resta quedarà lliure per ser transformada. Una possibilitat que l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va descriure com la d’“una gran zona verda”, acompanyada de nous equipaments i habitatge assequible.
El Gaudí somia en més arbres i menys asfalt. “No tenim gaire zona verda”, repeteix Montoya, que també aposta per pisos socials i fins i tot per un espai capaç d’acollir exposicions i esdeveniments. La Mineta hi coincideix, tot i que Panisello insisteix especialment en la necessitat d’habitatge: “La crisi és dura i la gent jove no pot competir al mercat lliure”, explica. Segons fonts municipals consultades el 2024, Reus és una de les ciutats del Camp amb més pressió de preu de lloguer.
Què hi podria acabar havent-hi (segons el veïnat)
| Proposta | Suport veïnal |
|---|---|
| Gran zona verda | Molt alt |
| Habitatge social | Alt |
| Equipaments públics | Mitjà |
| Zona d’esdeveniments i exposicions | Mitjà-alt |
La gran pregunta: i la barrera de la via?
Tot i l’optimisme, Panisello adverteix que la via del tren seguirà allà. “La barrera continua”, diu. Les opcions —cobriment, pas elevat o pas subterrani— fa anys que ballen sobre la taula del debat públic. I, com ell recorda, “això s’hauria pogut fer abans”. Sona com un mantra repetit a tantes ciutats: la infraestructura arriba, però la mobilitat triga vint anys més.
La preocupació afegida és que la nova estació de Bellissens, prevista per a l’estiu de 2026, pugui anar buidant de sentit la d’ara. “Estem traient el transport públic del centre”, afirma Panisello, que tem que es generi encara més dependència del cotxe. Una idea que a Reus sempre és delicada, sobretot si un dia vols aparcar a tocar del Carrilet sense implorar miracles.
I ara què? Els tempos reals de la transformació
Encara no hi ha cap projecte definit. Literalment, res damunt la taula. Només la certesa que els terrenys quedaran alliberats el 2027 i que la ciutat haurà de decidir què vol ser en aquell espai que abans només servia de magatzem i pols. “Quan tinguem més informació, podrem valorar millor”, diu Panisello amb prudència, com qui no vol tornar a generar falses expectatives.
El que sí que hi ha és una sensació general que s’apropa un canvi. Un “per fi” silenciós, però col·lectiu. Una mena de retrobament entre el nord i el centre, si és que l’urbanisme decideix cosir allò que la mobilitat ha descosit durant anys.
El futur del nord de Reus: més a prop que mai
Els veïns del barri Gaudí i de La Mineta ho tenen clar: volen més verd, més vida i menys asfalt. Volen espais per respirar, caminar i gaudir sense haver de travessar barreres físiques ni administratives. Però sobretot volen que la ciutat torni a mirar cap al nord, com qui revisita un racó que havia oblidat però que sempre havia estat allà.
Si es compleixen terminis, si els pressupostos quadren i si ADIF i l’Ajuntament de Reus s’entenen —tres condicionals que farien tremolar fins al més optimista—, el 2027 podria ser l’any que el nord i el centre deixin de viure separats. I que, finalment, ningú hagi de dir més allò de “baixo a Reus”. Perquè, al cap i a la fi, ja hi eren.
