A Reus la festa no comença amb gralles, sinó amb un saló de plens ple de medalles
La festa major de Reus no comença amb petards ni diables: comença amb un saló ple i molta cadira dura. L’arrencada de Misericòrdia té menys olor a pólvora i més a perfum de cerimònia institucional.
I és que abans de la gresca hi ha el protocol. Abans de la música de gralles, hi ha discursos i aplaudiments. I abans del vermut amb gel, hi ha medalles que brillen sota els focus del Saló de Plens. Així s’escalfa la ciutat per a la seva festa gran.
El divendres al vespre, el Saló de Plens de l’Ajuntament es va omplir fins a dalt per donar el tret de sortida oficial a les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia 2025. L’acte? Els clàssics Guardons de la Ciutat, que serveixen per recordar que la festa major no només és correfoc i tronada, sinó també reconeixement a la gent que fa de Reus alguna cosa més que vermut i avellanes.
Conduït per la periodista Laura Navarro (LANOVA Ràdio) i amb l’acompanyament musical d’Albert Galcerà, l’acte va tenir tot allò que s’espera d’una gala institucional: paraules solemnes, aplaudiments sostinguts i un públic que oscil·lava entre el “quina il·lusió” i el “quant trigarà això?”.
Els primers a passar per la catifa
La primera menció va ser per a l’Institut Salvador Vilaseca. Mig segle de trajectòria amb el nom actual i una història que es remunta al 1875: gairebé tanta vida com la de la mateixa ciutat moderna. El reconeixement va sonar a celebració d’aniversari, però amb menys pastís i més protocol.
Després li va tocar el torn a Pere Prats Sobrepere, il·lustrador i dissenyador gràfic. El seu treball en literatura infantil i juvenil li ha valgut no només guardons, sinó també el mèrit de fer que els nens obrin llibres en plena era TikTok. Ja és un miracle.
Quan la ciència i la recerca pugen a l’escenari
El tercer nom de la llista va ser el del professor Jordi Salas Salvadó, un dels grans en nutrició i obesitat. La seva feina de recerca ha donat prestigi internacional a Reus i a la URV, demostrant que al costat del vermut també es poden fer coses serioses amb laboratoris i publicacions acadèmiques. Qui ho diria.
En un moment més carregat de tradició, l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa també va rebre la seva menció. Amb 75 anys d’història, han sabut mantenir viu un patrimoni cultural i religiós que forma part del paisatge emocional de la ciutat. Els passos i les processons també tenen cabuda al llibre d’honor de Misericòrdia.
Quan l’esport és molt més que esport
L’últim reconeixement va ser per al Club Esportiu Costa Daurada. Mig segle dedicat al bàsquet adaptat i a la inclusió de persones amb dificultats funcionals. Una feina que va més enllà del marcador i que converteix la pista en un espai de vida i oportunitats.
Un final de cerimònia “marca de la casa”
L’alcaldessa Sandra Guaita va ser l’encarregada de posar punt final a l’acte amb un parlament ple de felicitacions i reconeixements. Res de confeti ni mascletà: la cosa va acabar amb paraules solemnes i una foto de família amb tots els guardonats. El clixé institucional que, d’alguna manera, ja forma part del ritual d’inici de les festes.
A partir d’aquí, ara sí: Reus ja pot començar a sentir-se en mode Misericòrdia. Amb tronades, gegants, vermuts i alguna ressaca, la ciutat entra en el seu moment més intens de l’any. Però ningú no oblida que tot comença amb aquest gest: un saló ple, una sèrie de noms que fan ciutat i un recordatori que les festes també són cultura, educació, esport i ciència.
Per consultar el programa complet de la festa major de Reus 2025, podeu visitar la web oficial de l’Ajuntament de Reus aquí.
