Reus encara espera la reforma de la residència ICASS: ultimàtum del Govern
A Reus ja no sorprèn veure cartells d’obres eternes ni equipaments que semblen més un decorat que un servei públic. Però quan es tracta d’una residència geriàtrica, la cosa fa encara més mal.
Fa més d’un any que l’edifici de l’ICASS va abaixar la persiana per problemes estructurals. Des de llavors, el silenci només el trenquen les promeses i els terminis que es van acumulant sense complir-se.
Un any tancada i sense reformes
La residència de l’ICASS de Reus va tancar el juliol del 2024. Motiu oficial: deficiències estructurals. Motiu real: ningú ha posat encara un maó nou. Més d’un any després, les obres continuen al calaix i els veïns es pregunten si l’equipament acabarà sent una nova “Sagrada Família” de la burocràcia.
Aquest divendres, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha posat un ultimàtum: si en un mes no hi ha acord amb Madrid, el tema viatjarà directament a la taula bilateral Generalitat–Estat. Un avís que busca accelerar el que fins ara avança a pas de tortuga.
El paper de Madrid
La clau de l’embolic és que l’edifici no és de la Generalitat, sinó del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social. I aquí comença el ball de competències: qui paga què, qui contracta qui i qui signa l’autorització final. Segons Dalmau, “s’està treballant amb el Ministeri per aconseguir l’acord definitiu”, però ha reconegut que “a tots ens agradaria que anés més ràpid”.
Les disculpes del conseller han estat rebudes amb un punt de resignació. “Ens comprometem a la inversió”, ha insistit, tot i que els usuaris i famílies afectades fa mesos que escolten el mateix.
Reus demana velocitat
L’alcaldessa, Sandra Guaita, també ha posat el tema sobre la taula. En la reunió amb Dalmau, a més de parlar de la futura estació d’autobusos i del pavelló del Molinet, ha remarcat que la ciutat necessita respostes clares sobre la residència. “És un servei essencial per a Reus i no pot quedar aparcat més temps”, ha deixat caure en declaracions informals.
A la capital del Baix Camp, l’assumpte ha esdevingut símbol d’una ciutat que sovint espera més del compte: ja sigui amb el TramCamp, amb els projectes d’habitatge o amb la digitalització de l’administració.
El TramCamp com a paral·lel
El conseller Dalmau també ha destacat que s’ha adjudicat l’estudi informatiu de la fase 2 del TramCamp. Aquesta segona etapa ha de connectar Tarragona, Reus i la costa, configurant el que ell mateix ha definit com “la segona àrea metropolitana de Catalunya”.
“El futur ens el juguem en aquesta fase dos”, ha remarcat, posant el focus en un altre projecte llargament esperat. Els reusencs, mentrestant, miren la residència tancada i es pregunten si el futur també passa per allà.
Un mes de marge
El compte enrere ja està en marxa: si en un mes no hi ha fumata blanca, la Generalitat farà sonar el tema a la taula bilateral. La jugada pretén pressionar el Ministeri perquè assumeixi la seva part i desbloquegi les obres. Mentrestant, la residència continua buida i sense data de reobertura.
Els familiars dels usuaris insisteixen que la situació és “insostenible” i reclamen solucions urgents. “Cada setmana que passa és una setmana perduda per a la gent gran que necessita aquest servei”, recorden des d’associacions locals.
La ciutat en espera
Reus suma un altre capítol a la seva llista de projectes pendents. L’ICASS s’ha convertit en una mena de mirall: mostra tant la lentitud de la maquinària administrativa com la necessitat urgent de serveis socials adaptats. I si la reforma no es desencalla aviat, el debat ja no serà només tècnic o pressupostari, sinó polític.
Mentrestant, la ciutat continua jugant entre les promeses i la realitat. I els reusencs, com sempre, esperant que aquesta vegada la pacència no duri més que les obres.
