Reus Commemora Les Víctimes De L'Holocaust Amb Un Acte A...

Reus va tornar a posar nom i memòria a una xifra que fa tremolar: 36 deportats locals als camps nazis. Però no va ser en qualsevol lloc, sinó a l'Arxiu Municipal, un espai on es guarden històries que a vegades preferiríem oblidar.

El 27 de gener, dia que coincideix amb l’alliberament d’Auschwitz, es va celebrar un acte que no només va llegir noms, sinó que va provocar una sensació estranya, de record i de present convuls. Però què sabem realment d’aquelles persones? Hi ha més ombres que llum.

Acte Institucional A L'Arxiu Municipal De Reus

La tarda del 27 de gener va quedar marcada per un silenci carregat de significat a l'Arxiu Municipal de Reus. L'Ajuntament, des de la Regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació, va liderar un recordatori que va anar més enllà de la simple commemoració. No es tractava només de repetir una data, sinó de recuperar la veu dels deportats reusencs als camps nazis.

En un espai que habitualment guarda documents i papers, aquell dia els noms van ser els protagonistes. Es van llegir els 36 noms dels deportats que, fins ara, s'han pogut localitzar a la ciutat. Un acte que, segons fonts municipals, vol ser un compromís per mantenir viu el record i evitar que la memòria quedi enterrada sota l’oblit.

Qui Eren Els Deportats Reusencs?

Els 36 deportats que van sonar a l’acte no són una xifra freda. Són persones reals amb històries truncades per l’ombra del nazisme. Molts van ser víctimes de la barbàrie nazi, enviats als camps d’extermini com Auschwitz-Birkenau, on van perdre la vida o van patir condicions inhumanes.

La lectura d'aquests noms no només recorda les víctimes, sinó la ciutat que va quedar marcada per aquest passat fosc. Els experts locals comenten que la recerca encara està oberta i que es treballa per identificar més casos.

El Context Del 27 De Gener

La tria d’aquesta data no és casual. El 27 de gener de 1945, el camp d’extermini d’Auschwitz va ser alliberat. Aquesta data es va establir com el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust per mantenir la memòria i reivindicar la lluita contra l’odi.

A Reus, aquest dia pren una dimensió local amb l’acte a l’Arxiu Municipal, que simbolitza la voluntat de la ciutat per no oblidar i per fer front a qualsevol forma de discriminació o intolerància avui.

Comentaris De Les Autoritats I Organitzadors

Declaracions De La Regidoria

Segons fonts de la Regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació, l’acte és un recordatori necessari per mantenir viva la memòria històrica. Han insistit que “conèixer el passat és l’única manera d’evitar que es repeteixi”.

El regidor a càrrec va destacar que l’Arxiu Municipal és un espai clau per preservar aquestes memòries i que la ciutat treballa per fer visibles aquestes històries sovint silenciades.

L’Importància De La Memòria Local

Entitats locals i historiadors també van recalcar la necessitat de posar la cara humana a les xifres. La memòria col·lectiva, segons ells, es construeix també a partir de les petites històries de la ciutat.

Un historiador local va apuntar que “aquests 36 noms són només la punta de l’iceberg. La recerca continua i la ciutat ha de continuar compromesa amb la veritat”.

Programa I Participació Ciutadana

Detalls De L’Acte

L’acte es va dur a terme a l’Arxiu Municipal el 27 de gener a la tarda. Va incloure la lectura dels noms, un moment de silenci i intervencions breus per part de les autoritats locals.

La convocatòria va tenir un caràcter institucional però obert al públic, amb assistència de familiars, veïns i entitats culturals i socials de Reus.

Com Participar I Informar-Se

Els interessats a conèixer més dades o a participar en futures activitats poden consultar la web oficial de l’Ajuntament de Reus o contactar amb la Regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació.

També s’animen a seguir la programació cultural de l’Arxiu Municipal, que sovint inclou actes relacionats amb la memòria històrica local.

La Memòria Com A Responsabilitat Col·lectiva

Reus no només recorda les víctimes sinó que posa l’accent en la responsabilitat col·lectiva per mantenir viu el record i aprendre del passat. La ciutat es suma així a una xarxa global de ciutats que no obliden.

La lectura dels noms és un acte carregat d’emoció que connecta el present amb un passat que encara condiciona moltes vides. I, com diu una veu anònima de l’acte, “recordar és l’única forma de resistir”.

Si voleu més informació sobre les activitats i la commemoració podeu visitar el web oficial de l’Ajuntament de Reus aquí.