El laberint del padró a Reus: el viatge burocràtic per començar una nova vida
Reus no és fàcil d’estrenar. Abans de trobar feina, d’anar al metge o d’apuntar els nens a escola, una persona migrant ha de superar un circuit administratiu digne d’un escape room. Tot comença al mateix lloc: l’Oficina del Padró, on cada document és una petita victòria.
El consistori aplica el Decàleg per garantir l’empadronament de la Generalitat, però els advocats d’estrangeria ho tenen clar: a Reus, empadronar-se pot ser més difícil que trobar pis amb terrassa. I això, per a molts, és només el principi.
Empadronar-se: el primer capítol d’un manual infinit
Per accedir a qualsevol dret bàsic —de l’assistència sanitària al curs de català— cal estar empadronat. Però a Reus, el tràmit s’ha convertit en una autèntica prova de resistència. Cal presentar passaport o NIE, i sobretot, un document que acrediti el domicili: un contracte de lloguer, un rebut o, el més temut, l’autorització del propietari.
Fonts municipals asseguren que l’Ajuntament “segueix el Decàleg d’empadronament de la Generalitat” i que ningú hauria de quedar fora del padró per la seva situació administrativa. Però sobre el paper i sobre el carrer, sovint hi ha un abisme.
“Reus és més estricte que altres municipis”, explica l’advocada Carolina Morales, especialitzada en estrangeria. “Hi ha famílies que viuen en habitacions llogades i no poden empadronar-se perquè el propietari no els dona permís. Sense padró, no existeixen per a l’administració”.
Quan una habitació no és una casa
Un dels casos recents que ha atès Morales és el d’un matrimoni amb permís de residència legal, però que no pot regularitzar els fills perquè l’informe de l’Ajuntament no reconeix una habitació com a habitatge adequat. “És una situació absurda però recurrent”, lamenta. “A Reus hi ha centenars de persones així”.
Mentrestant, l’Ajuntament defensa que aplica els criteris fixats per la Generalitat i que cada cas es valora amb “criteris socials i tècnics”. La nova Oficina del Padró, estrenada aquest juny, ha d’agilitzar els tràmits, però la percepció entre les entitats continua sent que la burocràcia va un pas per davant de la realitat.
Arrelament: dos anys, molta paciència i zero garanties
Un cop empadronada, la persona pot iniciar el tràmit d’arrelament sociolaboral davant la Subdelegació del Govern a Tarragona. Aquest és el camí més habitual per obtenir la residència i el permís de treball. El nou Reglament d’Estrangeria de 2024 ha reduït de tres a dos anys el temps mínim de residència continuada, però el procés continua sent llarg i feixuc.
Per aconseguir-ho cal presentar un contracte laboral o precontracte, i en molts casos un informe d’integració social o d’habitatge adequat, que torna a dependre de l’Ajuntament. “El sistema és tan lent que molts acaben treballant en negre durant anys abans d’obtenir els papers”, admet Morales. “És una forma d’arrelament per supervivència”.
1️⃣ Empadronar-se a l’Ajuntament (amb document i domicili acreditat)
2️⃣ Viure com a mínim 2 anys de forma continuada al municipi
3️⃣ Acreditar contracte o precontracte laboral
4️⃣ Presentar informe d’integració o habitatge
5️⃣ Sol·licitar autorització de residència a la Subdelegació del Govern
6️⃣ Cita amb la Brigada d’Estrangeria per obtenir la TIE
La TIE, el coll d’ampolla final
Quan la Subdelegació concedeix la residència, arriba el pas final: la cita amb la Policia Nacional per posar les empremtes i obtenir la TIE —la Tarjeta d’Identitat d’Estranger. Aquest tràmit, aparentment senzill, és el que s’ha convertit en el coll d’ampolla del sistema.
“Les cites es donen amb mesos de retard”, expliquen fonts d’una entitat d’acollida de Reus. “Sense TIE, la persona no pot obrir un compte bancari, treballar legalment ni renovar papers. És un cercle tancat”.
Després, la història no s’acaba: el permís s’ha de renovar cada dos o cinc anys, dins d’un marge de 60 dies abans o fins a 90 després de la caducitat. I cal continuar empadronat, per demostrar que la vida —amb o sense contracte— segueix ancorada a la ciutat.
Reus, més garantista o més exigent?
Des de l’Ajuntament asseguren que “ningú queda fora del padró per la seva situació administrativa” i que la ciutat és “garantista, no restrictiva”. Però per als advocats i entitats socials, la realitat és més complexa. “A Reus hi ha voluntat política, sí, però també una rigidesa tècnica que posa traves a la integració real”, afegeix Morales.
Mentrestant, la vida continua als marges dels formularis. Els qui esperen una cita, un contracte o un paper que confirmi que poden quedar-se, sovint ho fan amb una frase entre resignada i esperançada: “Ja tenim padró. Ara falta que ens vegin.”
Més informació
Consulta el Decàleg per garantir l’empadronament a Catalunya de la Generalitat i les instruccions del Ajuntament de Reus.
