La justícia anul·la FuneCamp i complica el futur del projecte funerari
La funerària pública FuneCamp viu un moment d’incertesa després que un jutjat de Tarragona hagi anul·lat el projecte impulsat per quatre ajuntaments de la demarcació. Reus, Salou, Vila-seca i Constantí es troben ara davant d’un escenari incòmode, sense saber què passarà amb aquesta iniciativa supramunicipal.
El conflicte no és només administratiu, sinó també legal, amb recursos i sentències per davant que poden canviar el rumb del servei funerari públic a la zona. Però, què ha passat exactament per arribar a aquest punt?
La sentència que ha fet tremolar FuneCamp
El jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Tarragona ha declarat nul·lida la memòria justificativa del projecte funerari públic FuneCamp, una iniciativa conjunta dels ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí. Aquesta decisió anul·la els acords de ple i obliga els consistoris a assumir les costes judicials.
La demanda ve de competidors privats —Mémora, FuneConca i Serveis Funeraris Pedrola Montbrió—, que van recórrer la legalitat del projecte, posant en dubte la competència pública en un sector tradicionalment privat.
La resolució judicial deixa FuneCamp en una situació d'alegalitat mentre es tramiten els recursos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i, si cal, al Tribunal Suprem.
Un projecte en suspens, però amb activitat
Malgrat la sentència, FuneCamp pot continuar operant, ja que les mesures cautelars sol·licitades pels demandants no van ser acceptades pel TSJC. Això deixa als usuaris en una mena de limbe: el servei funciona, però el seu futur és incert.
Els alcaldes i regidors implicats es veuen obligats a replantejar la seva estratègia, mentre la societat civil i els usuaris observen amb atenció què passarà amb aquest model funerari supramunicipal que prometia un servei públic més proper i transparent.
Reaccions i passos a seguir
FuneCamp no es rendeix
Fonts de FuneCamp manifesten que respecten la decisió judicial però consideren que la sentència no reflecteix la realitat ni el marc legal que protegeix el projecte. Així, anuncien que recorreran la sentència davant del TSJC i, si cal, fins al Tribunal Suprem.
En paraules dels responsables, el projecte es manté com un model de servei públic, socialment responsable i situat al centre de les persones en moments difícils. A més, asseguren que compten amb informes tècnics i econòmics que avalen la seva legalitat i viabilitat.
Els ajuntaments, entre la prudència i la responsabilitat
Els consistoris de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí afronten aquesta situació amb cautela mentre esperen el desenllaç dels recursos judicials. La decisió judicial suposa una frenada inesperada en un projecte que volia marcar un abans i un després en la gestió funerària local.
Fonts municipals afirmen que continuaran treballant per garantir un servei adequat als ciutadans, encara que el camí sigui més complicat del que s’esperava.
Context i implicacions del conflicte
Què és FuneCamp i per què genera controvèrsia?
FuneCamp és un projecte supramunicipal que pretén oferir un servei funerari públic gestionat conjuntament pels quatre ajuntaments implicats. La idea era competir amb empreses privades i oferir un model més transparent i social.
Però el conflicte ha sorgit perquè alguns agents del sector privat veuen aquesta iniciativa com una competència deslleial, i han fet valer els seus arguments davant la justícia. La batalla legal ha posat en evidència la complexitat de combinar gestió pública i mercat privat en un àmbit tan sensible.
El recorregut judicial per davant
La sentència del jutjat de Tarragona és només un episodi. Els recursos pendents poden trigar mesos o anys a resoldre’s, i en aquest temps el projecte pot mantenir la seva activitat, però sense una clara estabilitat legal.
Aquest procés judicial posa sobre la taula el debat sobre si un servei tan essencial com el funerari ha de ser gestionat per entitats públiques, privades o mixtes, i quins són els límits legals que regulen aquesta convivència.
Dades clau del projecte FuneCamp
| Aspecte | Detalls |
|---|---|
| Ajuntaments implicats | Reus, Salou, Vila-seca, Constantí |
| Competidors privats que han recorregut | Mémora, FuneConca, Serveis Funeraris Pedrola Montbrió |
| Instància judicial actual | Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Tarragona |
| Properes passes | Recurs al TSJC i eventualment Tribunal Suprem |
Què en diuen els protagonistes?
Un portaveu de FuneCamp va indicar a febrer de 2026 que "tot i respectar la sentència, aquesta no reflecteix la realitat ni el marc legal", i que confien que els tribunals superiors donaran la raó al projecte.
Per part dels ajuntaments, fonts consultades remarquen que continuaran treballant amb responsabilitat per garantir un servei públic, però sense precipitar-se mentre la situació legal es resol.
On trobar més informació?
Per seguir el desenvolupament d’aquesta polèmica decisió, podeu consultar fonts oficials com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i les pàgines web dels ajuntaments implicats.
La realitat és que el futur de FuneCamp és un tema obert que toca de prop a moltes famílies i usuaris, i que encara pot donar moltes voltes fins a una resolució definitiva.
Però, mentre això passa, la pregunta és clara: quin model funerari volem per als nostres municipis? I fins a on pot arribar la gestió pública en un sector tan privatitzat?
