Apareix malmès un mural del Correllengua a Reus: la cultura també rep pintades
Reus desperta amb un mural tacat. L’obra dedicada al Correllengua, que celebrava la llengua i la cultura catalanes, ha aparegut aquest diumenge malmès amb diverses pintades. El que havia de ser una mostra d’art reivindicatiu, ha acabat convertit en un símbol —sense voler— del que encara cal reivindicar.
El mural, promogut pel Casal Despertaferro i situat a la plaça del Canal, formava part dels actes del Correllengua d’aquest any. Ara, el color de la festa conviu amb els gargots del menyspreu. Reivindicació i ràbia en el mateix mur.
Un mural que volia celebrar, no dividir
L’obra havia estat pintada recentment com a part del programa cultural del Correllengua a Reus, una iniciativa que promou la defensa i l’ús de la llengua catalana a tot el territori. El mural volia ser un homenatge a la identitat i la diversitat cultural, amb una estètica colorista i optimista.
Però aquest diumenge, veïns i transeünts han trobat el mural cobert amb pintades que n’han malmès bona part del disseny. “És trist veure com una expressió artística es converteix en diana”, comentava una veïna de la plaça, amb el mòbil a la mà, fotografiant el mal estat de la paret.
El Casal Despertaferro, indignat però ferm
Des del Casal Despertaferro, entitat impulsora del mural, s’ha condemnat l’acte de vandalisme i s’ha expressat la voluntat de restaurar l’obra com més aviat millor. “El mural no era contra ningú, sinó a favor de tothom: de la llengua, de la cultura i de la convivència”, han explicat en un breu comunicat publicat a les xarxes.
Fonts de l’entitat també han destacat que el mural formava part d’una sèrie d’accions culturals que buscaven “portar el català als carrers i fer visible la cultura com a espai compartit”. El que ha passat, diuen, “no farà més que reforçar aquest compromís”.
Art urbà i memòria col·lectiva
El mural del Correllengua no és només pintura sobre paret. És una peça d’un moviment més ampli: el de l’art com a llenguatge social. Cada traç, cada frase, busca connectar amb la gent del carrer. Però el vandalisme cultural —ja sigui per ideologia o simple ignorància— recorda que l’art públic també és vulnerable.
“Pintar sobre un mural no és rebel·lia, és cancel·lar un missatge col·lectiu”, comenta un artista local, que prefereix mantenir l’anonimat. “A Reus tenim un patrimoni mural molt viu, i aquest tipus d’actes el posen en risc.”
Reus, ciutat muralista
No és el primer cop que Reus veu un mural malmès. En els darrers anys, diverses obres d’art urbà han estat objecte de pintades o destrosses. Tot i això, la ciutat manté una escena artística activa i compromesa. Des del muralisme fins al grafiti, la paret és el llenç del debat cultural.
El Correllengua, per la seva banda, és molt més que una festa: és un moviment que des de fa dècades combina música, art i llengua per reivindicar el català com a patrimoni viu. El mural vandalitzat formava part d’aquesta línia, i la seva desaparició parcial és també un cop simbòlic al missatge de cohesió.
Una plaça que parla de tot
La plaça del Canal, on es trobava el mural, és un espai cèntric i molt transitat. A la tarda, ja hi havia curiosos, veïns i fotògrafs documentant el mal estat de l’obra. Alguns comentaven amb ironia que “ni les parets se salven de l’opinió pública”. D’altres, simplement, lamentaven el que veien com un acte gratuït.
Des de l’Ajuntament, tot i no haver emès encara un comunicat oficial, fonts consultades han indicat que es valorarà la restauració del mural i s’estudiaran mesures per evitar nous actes vandàlics d’aquest tipus. Els serveis municipals de neteja han intervingut per avaluar l’abast dels danys.
El Correllengua continua
Malgrat l’incident, els organitzadors del Correllengua han confirmat que la programació cultural a Reus seguirà endavant. “L’acte més valent és continuar”, han assegurat. Entre les activitats previstes hi ha tallers de llengua, concerts i accions artístiques a l’espai públic, per seguir fent visible la importància de la cultura catalana.
“Cada any hi ha obstacles, però també cada any hi ha més gent que s’hi suma”, diuen des de l’organització. “Aquest mural serà restaurat, i la seva nova capa de pintura serà també una capa de resistència.”
Quan la cultura es torna mirall
Al final, la història del mural vandalitzat és una metàfora de país: la cultura s’embruta, però sempre es repinta. I si les parets parlen, aquesta demana respecte —i potser una mica més de pintura groga i esperança.
Reus torna a demostrar que, malgrat les taques, la ciutat sap reivindicar la seva veu i el seu color. Perquè si alguna cosa no es pot esborrar, és la voluntat de seguir pintant.
