28.000 persones en dos mesos fan callar els qui deien que una biblioteca no era una bona inversió

1. Quan invertir en cultura era “difícil d’acceptar”
2. Menys aire condicionat a casa, més cultura compartida
3. Una funció que va molt més enllà dels llibres
4. La mala consciència de Reus amb les biblioteques
5. Què cal fer ara?

Quan invertir en cultura era “difícil d’acceptar”

Encara ressona aquella frase dita en veu baixa per un regidor d’oposició: “em costa d’acceptar que destinem tants diners a una biblioteca”. Era el 2003 i es parlava d’inaugurar la Biblioteca Pública Xavier Amorós. Una dècada després va arribar la Pere Anguera. I aquest estiu, amb 28.000 usuaris en només dos mesos, potser toca revisar aquella “dificultat” conceptual.

Perquè la realitat és tossuda. I les biblioteques, quan hi són, s’omplen. Punt. Els veïns les fan seves: com a refugi climàtic, com a espai d’estudi, com a centre cultural i social. I sí, també com a lloc per llegir.

Menys aire condicionat a casa, més cultura compartida

Vivim en pisos més petits, més calents i més sorollosos. La biblioteca s’ha convertit en un refugi urbà amb aire, silenci i Wi-Fi. I a Reus, la gent ho ha entès ràpid. L'estiu ha estat testimoni d'una revolució silenciosa de 28.000 persones passant per la Xavier Amorós i la Pere Anguera.

I això que la Pere Anguera encara no obre tots els matins de la setmana. Imaginem la xifra si ho fes. Potser algun regidor ho pot calcular entre ple i ple.

Una funció que va molt més enllà dels llibres

Una biblioteca ja no és només un prestatge amb ISBN. És un punt de trobada, una aula oberta, una plataforma social. Ofereix accés lliure al coneixement, conserva memòria local, fa barri, fa ciutat. Fa cultura. I la cultura, estimats responsables municipals, és rendible. Encara que no ho sembli a curt termini.

Els números d’aquest estiu ho deixen clar: prop d’un 10% més d’usuaris que l’any passat. I això en ple juliol i agost, quan suposadament “no passa res”. Bé, doncs han passat 28.000 coses.

La mala consciència de Reus amb les biblioteques

A Reus, les biblioteques públiques van arribar tard. Molt tard. I part de la culpa era de la por de fer ombra al Centre de Lectura, una institució magnífica, però que no podia ni havia d’assumir el paper de servei públic universal.

Però quan finalment es va apostar per una xarxa municipal de biblioteques, els resultats han parlat sols. La inversió s’ha demostrat encertada. La demanda hi era. Només faltava l’espai. I la voluntat política.

Què cal fer ara?

Doncs molt fàcil. Ampliar horaris, millorar serveis i donar-los el suport que es mereixen. Cap responsable públic hauria de veure les biblioteques com una despesa. Són inversió, futur, cohesió. I a més, fan quedar bé a qualsevol regidor en les fotos.

I si encara algú dubta, que passi un matí d’estiu per la Xavier Amorós. Allà no cal parlar gaire. Els 28.000 silencis ja responen per ell.