Per què una jubilada ha de tornar 3.728 € de la pensió per donar un pis al seu fill?
La donació d'un immoble pot canviar radicalment la situació econòmica d'una persona jubilada i afectar el seu dret a complements socials. Això és precisament el que ha passat amb una pensionista d'Alacant que ha hagut de retornar més de 3.700 euros a la Seguretat Social després de cedir el seu pis al seu fill.
El cas posa en evidència la importància de tenir en compte les implicacions patrimonials que poden modificar la percepció del complement a mínims, un suport econòmic destinat a garantir un llindar mínim d'ingressos en persones amb pensions baixes.
Què és el complement a mínims i per què importa?
Com funciona el sistema de complements a mínims?
El complement a mínims és una quantitat addicional que la Seguretat Social afegeix a les pensions més baixes per assegurar que l'import total percebut no baixi d'un límit establert cada any. Aquest complement es revisa anualment i depèn estrictament que el pensionista no superi uns límits d'ingressos i patrimoni.
Aquest mecanisme no constitueix un dret consolidat, sinó una ajuda condicionada que pot retirar-se si es detecta que la situació econòmica del beneficiari ha millorat. La donació d'un pis, per exemple, pot generar una guany patrimonial que incrementa el patrimoni del pensionista, encara que no suposi un ingrés efectiu immediat.
Per què és important tenir en compte el patrimoni en la concessió del complement?
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha reafirmat que les guanys patrimonials formen part dels criteris que determinen l'accès o la denegació del complement a mínims. La normativa no distingeix entre diners líquids i altres formes de riquesa, sinó que comptabilitza qualsevol increment patrimonial que pugui millorar la capacitat econòmica del pensionista.
Això evita situacions en què una persona manté un patrimoni elevat però percep ajuts que s'orienten a cobrir necessitats econòmiques reals.
Com s'ha desenvolupat el cas de la jubilada d'Alacant?
Quins fets van provocar la reclamació de la Seguretat Social?
La pensionista, que percebia una pensió de 588,59 euros amb un complement que l'elevava a un mínim, va donar l'habitatge familiar al seu fill el 26 de juliol de 2021. Aquesta donació va generar una guany patrimonial que no va ser detectada per la Seguretat Social fins a gairebé dos anys després, el 18 de maig de 2023.
El 4 de juliol de 2023, el INSS li va reclamar la devolució de 3.728,48 euros corresponents al complement a mínims percebut indegudament durant aquell període.
Per què la Justícia va donar la raó a la Seguretat Social?
La pensionista va argumentar que la donació no suposava un ingrés real o disponibilitat de diners, i que per això no havia de perdre el complement. Tanmateix, el tribunal va rebutjar aquesta interpretació, recordant que la llei inclou explícitament les guanys patrimonials com a base per a calcular aquests complements.
A més, va destacar que el compliment dels límits d'ingressos s'ha de comprovar anualment per detectar situacions com aquesta i que la jurisprudència estableix que el patrimoni és un factor clau per valorar la necessitat del complement a mínims.
Quines conseqüències té aquesta resolució per a altres pensionistes?
Què s'ha de tenir en compte abans de fer donacions o operacions patrimonials?
Qualsevol moviment patrimonial, incloses donacions d'immobles, pot afectar la percepció dels complements a mínims o altres ajuts socials. És fonamental valorar amb detall la repercussió que pot tenir una operació així sobre els ingressos i el patrimoni declarats davant la Seguretat Social.
Una planificació fiscal i financer adequada pot evitar reclamacions inesperades i pèrdues econòmiques importants.
Com comprovem que no es superen els límits de renda i patrimoni?
La Seguretat Social revisa anualment les rendes i patrimonis dels beneficiaris dels complements a mínims. S'ha de tenir cura amb qualsevol increment patrimonial que pugui considerar-se guany patrimonial, ja que pot implicar la pèrdua del dret o la devolució d'import.
Així, mantenir una comunicació clara amb l'organisme i informar de canvis patrimonials és clau per evitar sancions i sorpreses desagradables.
El cas de la jubilada d'Alacant recorda que el patrimoni no és només una qüestió de diners líquids sinó que qualsevol actiu que representi un increment econòmic pot alterar l'accés a complements socials.
En definitiva, la gestió del patrimoni i el coneixement de la normativa són claus per protegir la pensió i evitar reclamacions de devolució.
