Renau, el “Silicon Valley” del Tarragonès: el poble més ric (i petit) segons l’Idescat
Al Tarragonès hi ha un municipi que podria passar per un Airbnb gegant: cases escampades, menys de 150 veïns i silenci rural. Però darrere aquesta postal bucòlica, hi ha un títol inesperat: el poble amb el nivell socioeconòmic més alt de la comarca.
La dada la serveix l’Idescat, i ja ha posat Renau al mapa digital. Una mena de Silicon Valley amb olor de pi i campanes de parròquia, que lidera el rànquing mentre altres municipis més grans miren amb discreta enveja.
Renau, el municipi més ben situat a l’Índex Socioeconòmic Territorial
📍 Municipi: Renau (Tarragonès)
👥 Població: poc més de 100 habitants
📊 Índex Socioeconòmic Territorial: 124,1 punts (2022)
🏛 Font oficial: Idescat
Quan es parla de riquesa al Camp de Tarragona, la majoria pensa en Reus amb el vermut, Tarragona amb els creuers o Vila-seca amb PortAventura. Però el podi l’ocupa un poble discret: Renau. Amb 124,1 punts a l’Índex Socioeconòmic Territorial (IST), es cola al capdamunt del rànquing comarcal i deixa enrere municipis amb milers d’habitants.
L’IST, segons explica l’Idescat, combina factors com renda per càpita, nivell educatiu, atur i presència d’immigració. La mitjana catalana és 100. Per tant, que Renau marqui més de 124 vol dir que, estadísticament, el seu perfil socioeconòmic és més favorable que el d’un barceloní mitjà amb pis a l’Eixample.
Quins altres municipis destaquen al rànquing?
Després de Renau, el rànquing del 2022 mostra noms que no sonen gaire als titulars però que guanyen a les estadístiques. Municipis com Almoster (123,2), la Masó (120,2), Capafonts (119,8), Arbolí (116,4) i la Vilella Alta (116,1). La majoria, pobles petits, d’interior i amb menys de 500 habitants.
| Municipi | Comarca | IST 2022 |
|---|---|---|
| Renau | Tarragonès | 124,1 |
| Almoster | Baix Camp | 123,2 |
| La Masó | Alt Camp | 120,2 |
| Capafonts | Baix Camp | 119,8 |
| Arbolí | Baix Camp | 116,4 |
| La Vilella Alta | Priorat | 116,1 |
Per què aquests pobles surten tan ben parats?
Els experts apunten que es tracta d’una combinació de factors molt locals: menys pressió d’atur, famílies amb nivells educatius mitjans-alts i rendes més estables. A més, el factor “poble petit” juga un paper important: qualsevol variació en ocupació o ingressos es nota ràpid i dispara l’estadística.
Un regidor d’un dels municipis del rànquing, que prefereix no donar noms, ironitza: “Potser som els més rics… però si volem cafè de màquina hem d’anar fins a Valls”. Una manera de dir que la qualitat de vida no sempre es mesura en punts, sinó també en serveis bàsics.
L’ús polític i pràctic de l’IST
L’Índex Socioeconòmic Territorial no és només una curiositat estadística. Des del 2020 s’ha convertit en una eina clau per a dissenyar polítiques públiques. Serveix per veure quins municipis necessiten més inversió en educació, ocupació o serveis socials. I també per descobrir casos sorprenents com el de Renau.
Fonts de l’Idescat recorden que “l’objectiu no és fer rànquings mediàtics, sinó ajudar a planificar recursos”. Tot i així, els mapes i els números tenen vida pròpia i acaben circulant per xarxes amb comentaris del tipus: “Com pot ser que el meu poble estigui per sota de Renau?”
Una dada que obre debats locals
Al Camp de Tarragona, on la mirada sol estar posada en Reus, Tarragona o Salou, aquests rànquings posen en valor municipis petits i sovint desconeguts. El debat és si aquesta fotografia és prou representativa de la realitat o si només mostra una cara parcial.
Mentrestant, Renau pot presumir de ser el “poble més ben situat socioeconòmicament” de la comarca. Tot plegat amb un centre de població més tranquil que la cua del forn el diumenge al matí i amb unes estadístiques que farien plorar d’alegria a qualsevol alcalde de capital.
Conclusió: la força dels petits números
El cas de Renau mostra com un municipi minúscul pot aparèixer al radar estadístic i fer ombra a ciutats senceres. És la prova que les dades també tenen sentit de l’humor: un poble que amb prou feines arriba als 120 habitants encapçala el rànquing del Tarragonès.
I així, mentre Reus presumeix de vermut, Tarragona de ruïnes romanes i Salou de platges, Renau pot treure pit d’un altre títol: el de ser, estadísticament, el més “rico” de tots.
